Arxiu d'etiquetes: ENTORN

Els conills

El 4 de febrer els infants de l’aula dels Traginers, vam anar a buscar pa a un forn del poble (J. Bruch), per poder-lo portar als conills i conèixer l’aliment d’aquests. 

 

Aprofitant que parlem dels conills i del que mengen, aprofitem per conèixer un dels establiments del poble, sortim tots junts a comprar el pa i el guardem a l’escola fins que anem a veure els conills. 

Viure aquestes experiències fa que els aprenentatges dels infants siguin més significatius, com diu Benjamin Franklin: 

“Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.

 

Arriba el dia d’anar a veure els conills, el dia 7 de febrer, observem les característiques de les que tant hem parlat. Al veure’ls, veiem que tenen dues orelles llargues, aquests són blancs però també n’hi ha d’altres colors, són molt fins i els agrada molt el pa sec i les pastanagues. 

 

Els infants s’ho van passar genial, entre ells es miraven, somreien, s’hi acostaven, els tocaven, etc. Mirades de complicitat i gests amb delicadesa i respecte. 

Van poder estar una estona amb els conills, donar-los menjar, tocar-los, i fins i tot algun infant es va atrevir en agafar-los, anant molt en compte. 

La descoberta d’aquells animals, inquiets com molts d’ells, els va despertar al màxim emoció i interès per aprendre’n i recordar-ne les seves característiques. Durant moltes setmanes vam estar parlant dels conills, una sortida que els va marcar. 

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

Quin so fa?

L’infant, des del seu naixement, està preparat per rebre i emetre sons.

En un principi, aquests elements de l’ambient sonor, ja siguin d’origen natural o artificial són rebuts d’una manera molt indiferent pels infants; aniran esdevenint cada vegada més diferenciats uns dels altres quan els poden donar una significació o bé fer una acció sobre ells. 

Això és el que vam anar a busca el passat 4 de març del 2020. Ens vam posar les jaquetes i vam sortir a l’exterior de l’escola bressol. Les mestres fèiem que els infants es fixessin en sons, però molts dels infants de 1 a 2 anys del grup de Traginers, els buscaven amb la mirada.

A partir d’aquí, espontàniament, vam començar a provocar sons artificials com saltar a sobre la tapa del clavegueram, picar amb una pedreta un banc de metall, picar amb la mà els senyals de trànsit, etc.

Les mestres, intencionadament buscàvem sons pel carrer, i els infants els copiaven, n’improvisaven de nous i en temptejaven d’altres. Per exemple, amb la mà, també van provar de picar directament el terra, però vaja, no es va escoltar res. Amb la pedreta, després de picar el banc van provar de picar fulles, però el so va ser completament inexistent. 

Fins que “xino xano”, fen passes grosses per escoltar els nostres peus picar el terra, vam arribar en un entorn verd, on els sons naturals fluïen i aquells  sons artificials que fins ara estàvem trobant passaven en un segon terme. Asseguts, a més de veure com el vent movia les branques dels arbres, en vam sentir ben bé el so. Així doncs, el so ens informa de tot un munt de vivències i, en la mesura que ens el fem nostre, el coneixem i el reconeixem, adquirim una relació afectiva, física i intel·lectual sobre ell.

 

Rosa Vilà i Mercè Riera

Els nostres veïns, els ànecs

Dins el projecte de FICCIÓ, portat a terme aquets curs, una de les coses que el protagonista llençava dalt de l’arbre era un ànec.

Per això, el dia 11 de desembre els infants de 2 a 3 anys de l’escola van visitar uns veïns molts especials, els ÀNECS. 

Sortir fora l’entorn sempre és quelcom emocionant, però si a més els i diem que hi ha animals, aquesta emoció creix. Per això, els Geganters aquell dia es van posar la jaqueta i van organitzar-se ben de pressa. 

Quan vam arribar davant l’estany, cadascun d’ells va reaccionar de manera diferent. Alguns d’ells es van apropar a la bassa dels ànecs amb confiança, d’altres van necessitar observar la situació per agafar confiança, però tots, ho van viure de la manera que necessitaven. 

L’Aleix, que és un infant molt curiós, es va apropar a la bassa i preocupat va dir:

  • On tenen les potes?

L’adult els va respondre amb una altre pregunta, per tal de que ells poguessin reflexionar i fer-se les seves hipòtesis. 

  • On les poden tenir?

Durant un moment es va fer un silenci, els infants que estaven prop de la bassa observaven encuriosits el nedar dels ànecs, fins que l’Aleix mateix va dir:

  • Les tenen amagades dins l’aigua. Mireu!

Tots els infants van mirar a l’Aleix fent-li un somriure de complicitat per la gran descoberta que havia fet. A partir d’aquell moment, els infants, van continuar compartint conversa en relació els ànecs i les seves característiques, fent així una descoberta ben significativa per ells i elles.

Ariadna Riera

Els gegants

Conèixer i viure la cultura de Prats de Lluçanès és un dels trets d’identitat que defineix la Pitota i és generador d’intercanvi i enriquiment social i cultural de l’escola i del seu entorn. 

És per això, que el dia 17 de gener, dins el marc de la Festa Major d’hivern, vam anar fins a l’ajuntament per veure en Vicenç i l’Àgata, els gegants del poble.

Hi vam anar tots els infants de l’escola, petits i grans, i a més a més, vam obrir la proposta a tota la comunitat educativa, convidant a les famílies: pares, mares, avis, àvies,…a acompanyar-nos durant el camí i a gaudir de la sortida tots plegats. 

Els infants van poder veure els gegants de ben a prop. La seva alçada els va impressionar i mentre alguns se’ls van mirar amb entusiasme, d’altres ho van fer amb un cert recel.  Els gegants ens van regalar dos dels seus balls i la música i el seu moviment va cridar molt l’atenció dels infants. 

Va ser una jornada molt agradable i que vam poder gaudir famílies, infants i mestres.

Raquel Blancafort

Rampes i moviment

Des de ben petits els infants tenen la necessitat de moviment.

Moure’s i explorar aquest moviment amb el cos és quelcom innat en ells per poder adquirir un bon desenvolupament motriu.

A l’escola, es porten a terme diverses propostes interiors de psicomotricitat, però, sovint aprofitem l’entorn de l’escola per posar a prova el cos i el seu moviment. 

El dia 8 d’octubre, els nens i nenes més grans de l’escola, van sortir a un parc proper. En aquest parc i trobem diferents tipus de rampes. Quan van arribar-hi, amb molta emoció, van començar a córrer i enfilar-se en aquelles rampes més petites, aquelles que són accessibles al moviment de qualsevol infant en aquesta edat. 

En Josué, un dels infants de l’aula, va observar les rampes més altes i si va enfilar. És un nen molt àgil i de seguida va ser a dalt. De sobte, la majoria dels ulls dels seus companys/es li van clavar la mirada, una mirada que desprenia emoció i ganes de poder fer allò que acabava de fer en Josué.

Així que alguns d’ells van agafar embranzida i van començar a pujar la rampa, però, no era tan fàcil com semblava. L’Aleix que és un nen amb molt de moviment, però molt pacient, ho va anar provant una i una altre vegada. – És molt difícil! deia. Però amb la seva perseverança i constància al final va superar el repte i va arribar a dalt de tot. 

Durant aquesta proposta de psicomotricitat exterior, els infants van poder experimentar el moviment del propi cos en un pla inclinat, van aconseguir superar reptes motors, desenvolupar nous moviments, adquirir noves estratègies cognitives per superar aquests reptes motrius, entre altres coneixements que els ajudaven en el seu desenvolupament global. 

 

“Jugar és actuar, és transformar el món en el que vivim, és viure plenament, és existir”.

B. Aucouturier

 

 

 

Ariadna Riera

L’entorn i la seva gent

Tenim la sort de viure en un entorn on tot és molt proper, ho tenim tot a tocar, i com a escola creiem que és una possibilitat molt enriquidora pels infants. Per això, sempre que podem, sortim de l’espai d’escola per poder enriquir-nos del poble i la seva gent.

El passat 13 de setembre, els infants més grans de l’escola van sortir a buscar raïm a l’agrobotiga. Sempre que necessitem fruites i verdures per l’escola anem a veure a la Pilar, la dependenta de la botiga. Quan entrem dins la botiga els nens i les nenes sempre li diuen el que anem a buscar abans que ella tingui temps de demanar-nos què volem, per ells és emocionant i una aventura el fet de sortir a comprar. 

Aquest cop l’objectiu de la sortida era comprar raïm per poder observar les seves característiques a través de diferents propostes. Però un cop fora l’escola, tot és imprevisible i sortint de l’agrobotiga vam trobar l’àvia d’una de les alumnes de l’aula. 

Aquesta trobada va dibuixar un somriure a la cara a la petita, però també a la resta de companys ja que amb molta il·lusió van explicar-li el que havien anat a comprar.

Ens el menjarem! va dir en Roc.
Li treurem les granes! va dir en Guim.
De seguida es va crear un cercle al voltant de l’àvia per ensenyar-li el raïm que tenien dins el cabàs.
 

Finalment, ens vam despedir i vam tornar cap a l’escola.

Durant el trajecte, l’Eulàlia va recordar una bona estona a tothom que havíem vist a la seva àvia, ben contenta. 

 

 

Ariadna Riera

Entorn

  L‘aire lliure, ja sigui en un medi natural o parc infantil dissenyat específicament per als nens i nenes, és el context ideal per animar els nens i nenes a ser ells mateixos, a explorar, experimentar, per moure i fer la major part de les oportunitats que s’ofereix d’una manera menys restringida.

(Henniger, 1994; Rivkin, 1995; Zeece i Graul, 1993).