Arxiu d'etiquetes: COMPARTIR

Compartim vivències

El dia 20 de gener la Cristina, mare del Guifré, ens va acompanyar durant una estona del matí.

Va arribar a l’escola després que els infants haguessin menjat una mica de fruita i començaven a preparar-se per anar a la sala de psicomotricitat.

Només veure-la entrar i després que ens demanes en què podia ajudar, de seguida els nens i nenes del grup de Geganters, infants de 2-3 anys, la van anar posant al corrent de tot el que s’havia de fer. Li explicaven que ja acabaven de rentar-se les mans, que aquell dia teníem una proposta de psicomotricitat preparada amb teles i que abans d’entrar a la sala s’havien de treure les sabates i posar els mitjons antilliscants.

I així ho van fer, amb el Guifré acompanyant de ben a prop la seva mare, que ajudava als altres nens i nenes i a ell, es van anar posant els mitjons i entrant a la sala. Les teles van portar a fer tota classe de jocs com ara: disfressar-se, jugar a cuinetes, arrossegar-se, etc. Jocs que la Cristina va poder compartir amb el seu fill i els seus companys i companyes dins l’escola.

Regularment a La Pitota portem a terme les propostes obertes, on les famílies estan convidades a passar un matí amb nosaltres per conèixer i viure el nostre dia a dia, a més de gaudir de veure el seu fill o filla en un context diferent de casa.

Per l’escola és una proposta molt enriquidora, ja que permet establir vincles de relació i confiança més forts entre nosaltres i les famílies, fet que repercuteix en el benestar dels infants dins l’escola.

Ariadna Riera i Lurdes Torres

La relació entre iguals

El dia 13 de febrer, entre dues aules d’infants de 0 a 2 anys…

Mentre la “Ia” jugava lliurement, va adonar-se que a l’aula del costat hi havia un grup d’infants que estaven manipulant unes peces, just al costat de la porta que separa les dues aules.

Els va veure a través del vidre i de seguida es va dirigir cap allà per observar-los des de més a prop. Al cap d’una estona, va voler cridar la seva atenció i va començar a xisclar i a fer cops al vidre perquè la veiessin.

Quan els altres infants la van veure van començar a interactuar amb ella. Els separava un vidre però això no suposava cap frontera per ells/es. Interactuaven a través de la parla, de la mirada, del somriure, del moviment del seu cos,…

 

Fins que de cop i volta, un dels infants més grans va voler involucrar la “Ia” en el seu joc. Li va ensenyar les peces amb les que estaven jugant i va començar a investigar què podia fer per compartir aquell material amb ella. Apilant les peces va adonar-se que una sola peça passava per sota la ranura de la porta, i de seguida va començar a passar-n’hi.

La “Ia” les agafava i les anava agrupant. Les mirades de sorpresa, entusiasme, emoció i complicitat continuaven presents…

La descoberta d’aquests infants va esdevenir un precedent per altres infants que quan s’adonaven del que passava, s’afegien al joc…

Durant un parell de dies més, aquesta conducta es va repetir, deixant en evidència que la relació amb el grup d’iguals és essencial per el seu desenvolupament afectiu i social i que compartir experiències i vivències amb els altres fa que els aprenentatges siguin més significatius.  

 

Raquel Blancafort