Arxiu d'etiquetes: ATELIER

Cabdells de llana

En l’etapa 0-3, és imprescindible l’exploració sensorial i crear un entorn ric en estímuls per tal que els infants puguin explorar i conèixer a través dels sentits. 

És per això, que el dia 10 de març vam oferir cabdells de llana de dos colors als infants de l’aula de Bastoners (grup de 0-1 anys) perquè hi experimentessin lliurement. Vam acompanyar la proposta amb una llum d’aula càlida i música relaxant. 

Els infants van començar a interactuar amb el material,  gaudint de la textura fina i suau de la llana. 

Al cap d’una estona, les mestres vam intervenir en la sessió, empenyent els cabdells i fent-los rodolar per sobre el terra. Els infants observaven atentament com s’anaven desfilant i es tornaven més petits. 

Instintivament, els nens i les nenes comprovaven que per agafar el cabdell sencer, calia desplegar tota la mà; en canvi si volien agafar el fil, calia més precisió. Aquests infants tot just iniciaven la prensió amb la pinça inferior, és a dir, agafant els objectes entre el dit gros i el dit petit, per tant, no podien agafar el fil, però tot i així, els hi cridava tant la seva atenció, que no van deixar d’intentar-ho. Era un plaer observar-los! 

Quan vam tenir un parell de cabdells ben desfilats, els hi vam posar el gruix de llana al seu damunt, afavorint així, l’estimulació de la seva pell i la relaxació. Quan quedaven amagats sota la llana, movien els braços per ser descoberts. 

Quin embolic…però que agradable!

Raquel Blancafort

Viure noves sensacions a través de la pintura

L’experimentació amb pintura és una proposta que vam portar a terme el dia 29 de gener amb els infants de 0 a 1 any de l’aula de Bastoners.

Com que érem parella educativa a l’aula, vam decidir fer-ho amb grups reduïts per tal de poder oferir una atenció més individualitzada als nens i nenes, i al mateix temps, poder fer una observació més exhaustiva de la posada en pràctica de la proposta i de l’actitud dels infants envers aquesta. 

Mentre una mestra es va quedar a l’aula per quedar-se amb una part del grup, l’altra va anar a l’Atelier amb els infants (de dos en dos).

L’espai estava preparat amb paper blanc d’embalar al terra i diferents quantitats de pintura de diferents colors al damunt. I a partir d’aquí, vam deixar que els infants experimentessin lliurement amb la pintura. Vam poder observar que alguns van interactuar més que d’altres i nosaltres ho vam respectar totalment. 

Per una banda, alguns infants van mostrar agrat per la textura de la pintura i la van tocar, van intentar agafar-la, pessigant-la; se la van escampar per les mans, la van fer lliscar per damunt el paper,…i llavors, observaven encoriosits l’empremta que havia quedat plasmada o bé, miraven sorpresos com les mans els hi havien quedat pintades. Alguns infants, a part de les mans, fins i tot van fer ús dels  peus. 

Per altra banda, d’altres infants van adoptar una actitud més prudent, van tocar la pintura amb les puntes dels dits, i seguidament van desviar la seva atenció. 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torras

El descobriment de pintar vertical

En les darreres sessions al taller d’art de l’escola bressol, vam començar observar com aquell gest tant comú d’edats primerenques, com és utilitzar el propi cos com a eina fonamental de manipulació directe: mans, dits i braços per pintar, en alguns nens i nenes del grup passava a un segon terme i s’endinsaven en utilitzar el pinzell. 

A més a més, utilitzaven el pinzell en un suport vertical, amb la complexitat que això comporta. Vam poder recollir, que aquesta pràctica els aportava estabilitat a l’espatlla, el colze i la mà. A més, pintant verticalment, tenien una major visió del què estaven fent i la consciència visual amb conceptes com dalt o baix, sorgien constantment. Una altra observació recollida, és que, per aquells infants més belluguets, treballar sobre una superfície vertical els hi era millor, per centrar-se en el que feien. Evidentment, des d’aquesta posició, l’infant difícilment pot caure ni tampoc recolzar-se o enfonsar-se en el respatller de la cadira, el que repercuteix positivament en l’enfortiment de la postura estant dret.

Mercè Riera i Rosa Vilà

El fang, un regal per els sentits

Als nens i a les nenes els hi encanta tocar el fang i experimentar les sensacions que provoca aquest material humit, modelable i suau.

Durant el primer trimestre els Geganters quan entraven a l’atelier es trobaven una peça de fang gran junt amb materials naturals com ara troncs, pedres, pinyes, etc. El fet de trobar-se una peça gran va donar llibertat d’acció a cadascun d’ells, la majoria tenia la necessitat d’agafar un tronc i picar el fang per després clavar- hi objectes. Després d’observar com el fang es trencava a mesura que el manipulaven van anar agafant trossets petits per manipular-lo segons les seves necessitats de crear i expressar.

Mentre hi havia l’Aleix i el Guifré que gairebé no van tocar el fang, el Guim, el Roc i altres companys/es, van gaudir de valent experimentant el plaer de premé’l amb els dits, enfonsar-hi els materials i crear formes.

A aquestes activitats encara s’hi afegeix una descoberta més: el treball cooperatiu i de grup, a mesura que anaven manipulant trossos de fang els anaven posant un sobre l’altre construint així una muntanya on reflectien la riquesa de treballar en equip.

El fang és un regal pels sentits, ja que permet estimular i desenvolupar:

– El tacte (diferents textures).

– L’olfacte (l’olor de la terra mullada).

– La vista (colors i formes).

– L’oïda (el so del fang en sec i moll).

Ariadna Riera

Primers contactes amb el fang

El primer contacte amb el fang per als Bastoners, grup d’infants de 0-1 anys, es va portar a terme a finals del primer trimestre, quan els infants ja s’havien anat fent seus els espais de l’escola.

Se’ls va oferir en format d’un bloc gran a sobre d’una tarima de fusta posada a terra, per tal que hi poguessin accedir lliurement. Després d’un primer moment d’observar atentament, d’acostar-s’hi i tornar enrere diverses vegades, tots es van atrevir a tocar-lo.

Mentre hi va haver a qui no li va agradar la sensació massa tova i freda d’un material que no coneixia, a d’altres els va atraure força. I una vegada i una altra hi enfonsaven els dits, l’esgarrapaven, volent agafar-lo, observant atentament els trossets que els quedaven a les mans.

En aquest moment evolutiu els nens i nenes fan les descobertes sensorials amb tot el cos, per tant a l’hora de dur a terme aquesta activitat els vam treure la roba, deixant els braços i les cames lliures, fet que va propiciar que més d’un, després de tocar-ho amb les mans també ho provés amb els peus, essent una experiència en què hi van tenir cabuda diversos aprenentatges:

  • Emocional: tocar quelcom desconegut.
  • Cognitiu: comprovar el resultat d’agafar i tocar el material.
  • Vivencial: és l’infant el que decideix què, com i quan intervenir.
Lurdes Torres

Deixar-nos portar per la pintura

Quan els infants de 2 a 3 anys entren dins l’atelier tot canvia, es crea un ambient general que desprèn calma i serenor. Si parem bé l’orella només s’escolta la remor dels pinzells anant amunt i avall en contacte amb el paper. 

Quan els infants entren dins l’atelier es troben un espai creat i pensat per ells, un espai on deixar-se portar per la creativitat i la imaginació del moment. Sempre que entrem dins l’atelier intentem que el grup d’infants que hi entra sigui un grup petit (5-6 infants) d’aquesta manera podem acompanyar-los de manera més individualitzada i observar-los a ells i a les seves accions amb més detall. De manera que, mentre un grup és dins l’atelier els demés són dins l’espai de referència, cadascun d’ells acompanyat d’un adult. 

Durant aquesta proposta amb pintura, portada a terme el 3 de febrer, els infants es van trobar un espai preparat per expressar-se a través de la pintura. Dins, hi havia dos cavallets amb paper d’embalar, una bobina amb diferents recipients que contenien pintura de colors càlids (groc, taronja i vermell) i pinzells. En aquesta proposta en concret els infants van entrar dins l’espai sense cap mena de consigna-guia a realitzar, per tant, es tractava de viure el moment de creació com cadascú es sentis més còmode. 

En un principi, cada infant va agafar un pinzell i el va sucar amb la pintura. Al començament tots actuen i executen les mateixes accions, fan anar al pinzell amunt i avall per observar el rastre que deixa la pintura. A mesura que la proposta va començant a fluir van començar a aparèixer peculiaritats ens les accions.

Alguns d’ells començaven a produir un traç horitzontal, d’altres comencen a fer formes amb l’ajuda del pinzell (petites onades o rodonetes petites), d’altres es pinten les mans per observar el rastre que deixen damunt del cos,… cadascun d’ells individualment porta a terme aquelles accions que necessita en aquell moment cadascuna d’elles molt important en el desenvolupament de cada infant. 

 

“Tot nen és un artista, el problema és seguir sent un artista quan es creix”.

Pablo Picasso

 

 

Ariadna Riera

El gel

L’experimentació amb gel és una proposta que vam portar a terme amb el grup de 1-2 anys de la Pitota, els Traginers.

El passat 12 de febrer, vam oferir gel de diferents mides als infants. Aquest, el vam presentar dins les safates d’experimentació, les quals permeten poder experimentar còmodament ja que són a la seva alçada. Amb espai i material suficient per cada infant, vam deixar que exploressin lliurement, deixant volar la imaginació i observant què passava. 

Alguns comentaris que vam poder recollir durant l’experimentació van ser:

“És molt fred”

“Pesa molt”

“És bo!”

“ Rellisca”

“Aquest és petit”

“Mmmm!”

Per tant, alguns conceptes que van sortir i que podem treballar amb una activitat tant simple com experimentar i manipular gel són els següents:

  1. Textura. Hi ha gel amb relleu, n’hi ha que és més fi. Amb aquesta proposta, juguem i treballem amb diferents textures. A més, rellisca i s’escapa de les mans quan l’agafes.
  2. Sensacions. Ens podem passar el gel per les mans, per la cara, pels braços, etc. A cada un, ens ofereix una sensació diferent.
  3. Mides. Poder manipular gel de diferents mides ens ajuda a diferenciar dos conceptes tant senzills i a la vegada tant complexos: petit i gran.
  4. Pes. En relació al concepte anterior, hi ha el pes. Segons la mida del gel, pesa més o pesa menys. Costa més d’agafar o menys.
  5. Gust. Alguns infants van experimentar amb els llavis, la llengua i la boca, per descobrir el gust d’aquell objecte.
  6. Temperatura. En tocar amb diferents parts del cos el gel, ens adonem que és “fred” i posem nom a aquella sensació.
  7. Canvi d’estat de la matèria. De sòlid a líquid: quan fa una estona que manipulem el gel, es comença a convertir amb aigua. Es desfà.
  8. Sons i sorolls. Al agafar el gel i deixar-lo caure o llençar-lo, cada gel fa un soroll diferent i particular.

Per concloure la proposta, us compartim una frase d’en Benjamin Franklin que ens fa reflexionar sobre l’educació que oferim els infants durant el nostre dia a dia:

 

“Digues i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.

Benjamin Franklin

Rosa Vilà i Mercè Riera