En les darreres sessions al taller d’art de l’escola bressol, vam començar observar com aquell gest tant comú d’edats primerenques, com és utilitzar el propi cos com a eina fonamental de manipulació directe: mans, dits i braços per pintar, en alguns nens i nenes del grup passava a un segon terme i s’endinsaven en utilitzar el pinzell. 

A més a més, utilitzaven el pinzell en un suport vertical, amb la complexitat que això comporta. Vam poder recollir, que aquesta pràctica els aportava estabilitat a l’espatlla, el colze i la mà. A més, pintant verticalment, tenien una major visió del què estaven fent i la consciència visual amb conceptes com dalt o baix, sorgien constantment. Una altra observació recollida, és que, per aquells infants més belluguets, treballar sobre una superfície vertical els hi era millor, per centrar-se en el que feien. Evidentment, des d’aquesta posició, l’infant difícilment pot caure ni tampoc recolzar-se o enfonsar-se en el respatller de la cadira, el que repercuteix positivament en l’enfortiment de la postura estant dret.

Mercè Riera i Rosa Vilà