Moviment amb blocs tous

El 29 de ovembre a l’aula de Bastoners vam provocar el moviment dels infants amb blocs tous. La proposta va ser una descoberta del propi cos i tot un repte per ells, ja que pujar, recolzar-se, escalar, pels blocs d’escuma que són tous, grans i s’enfonsen amb el pes del cos no va ser gens fàcil.

En un primer moment els van generar certa inseguretat tant per la grandària com per la inestabilitat dels blocs, però de mica en mica es van anar atrevint a interactuar-hi i de la inseguretat van passar a la satisfacció dels reptes superats, pujant una vegada i una altra, deixant anar el seu cos damunt la textura tova dels blocs i coixins.

 

DECALOGO DE LA NIÑEZ

Cuando un niño se tira no quiere decir que se caiga.

Cuando un niño choca no quiere decir que empuja.

Cuando un niño golpea no quiere decir que lastime.

Si un niño se mueve no quiere decir que sea activo.

Cuando un niño se muestra activo no quiere decir que sea interactivo.

Cuando un niño hace silencio no quiere decir que se calle.

Cuando un niño sueña no esta distraído

Cuando un niño se inmoviliza no quiere decir que esté quieto

Cuando un niño está solo no quiere decir que está aislado.

Cuando un niño se esconde pide una mirada suave.

Cuando un niño consiente no quiere decir que acuerde.

Cuando un niño ríe no quiere decir que está contento.

Cuando un niño se asombra no quiere decir que está asustado.

Cuando un niño pregunta no quiere decir que no sepa.

Cuando un niño transgrede no quiere decir que se equivoca.

Cuando un niño se equivoca no es un acto de ignorancia.

Cuando el tiempo concluye no quiere decir que el niño termina.

Cuando un niño dice que no, quiere decir que dice que no.

Daniel Calmels (escriptor i psicomotriscista)

INFORMACIÓ COVID-19

En aquest apartat, us adjuntem tota aquella informació  relacionada amb el Covid-19 i el link corresponent on podeu consultar cada document.

Fruits de la tardor

Durant la segona quinzena de Novembre a l’aula de Bastoners, grup d’infants de 0-1 any, vàrem disposar a dins l’aula i a l’abast dels infants, un espai on hi havia diferents fruits de la tardor.

Aquests materials són molt rics amb textures, olors, mides i colors variats, fet que permet que els infants en facin una descoberta sensorial molt rica.

– La Naia es va concentrar en les característiques de la magrana

– L’Eric va descobrir la rugositat de la pinya i en un principi no gosava agafar-la gaire intensament.

– El David es va adonar que el moniato, sí que el podia agafar fàcilment en canvi la carabassa no hi havia manera de moure-la.

Totes aquestes sensacions provoquen curiositat en els infants, propicien noves descobertes i una forta interacció amb els materials. D’aquesta manera, es treballen els diferents atributs dels objectes i l’infant és el protagonista principal del seu aprenentatge.

Lurdes Torres

Jugar amb el so

Al David, la Naia, la Ia, els encanta fer soroll amb els materials. A l’aula de Grallers vam disposar un espai amb instruments reals i amb objectes quotidians per fer so i aquests és un dels espais al qual acostuma de haver-hi sempre algun infant.

Agafar les ampolles, amb materials petits a dins que quan les fan moure fan soroll, tibar la campana que en moure-la també sona, escoltar atentament el so suau i captivador del pal de pluja, picar més fort o més fluix el Tam, Tam o els pots; són moviments en un primer moment autònoms però que donen pas a l’aprenentatge musical.

Els infants gaudeixen dels sons i la manipulació dels instruments els proporciona l’oportunitat d’experimentar per ells mateixos el plaer de fer so, d’escoltar i tornar a reproduir el que han sentit abans.
Quan la Ia, el David i la Naia els fan sonar les seves expressions reflecteixen les emocions que viuen amb el plaer de fer so.


“La música desperta en els humans emocions variades, però no les més terribles, com ara horror, por, ira, etc., sinó més aviat els sentiments més càlids, com dolçor i amor, que es transformen en devoció.”

Charles Darwin
                         

lurdes Torres

“Xip, xap!”

El dia 22 d’octubre els infants de l’aula dels Traginers vam gaudir d’un dia magnífic de pluja i aigua. 

El joc amb l’aigua de la pluja és una proposta molt rica la qual comença treballant la seva propia autonomia en la vestimenta ja que quan està plovent, cal preparar-nos amb roba impermeable i botes d’aigua per sortir a jugar al jardí.

A més, l’aigua és un component que enriqueix el joc amb la sorra, és una combinació que captiva els infants i els porta a un seguit d’experiències i accions màgiques i inimaginables. 

L’aigua també permet una cosa tan simple com jugar amb els bassals, posar a prova el nostre cos al saltar, esquitxar i treure l’adrenalina que porten dins.

En Jan i la Maria van compartir un moment de complicitat molt divertit, fent partícip en Genís: 

 Xip, Xap, Xip, Xap! (tot saltant damunt un bassal)

Genís, mira! Xip, Xap!

(El Genís, al veure-ho, s’afageix corrents al joc)  

L’Abril i en Genís, van compartir un descobriment: sorra i aigua dins una paella. Es van mirar, i la van llençar a terra. Quina connexió! 

La Vinyet, l’Ítaca i el Marc, embadalits i concentrats posant aigua dins les galledes de la balança amb les pales. Quina feinada i quina cooperació!

En Blai i l’Aura, entretinguts i distrets gatejant damunt la sorra humida. Una sensació nova, diferent i estranya per ells.

La pluja ens ofereix possibilitats per tots els infants, respectant els seus ritmes i nivells evolutius, cada un desenvolupa unes habilitats i adquireix uns aprenentatges diferents, funcionals i significatius ja que tots esdevenen a través de vivències i experiències viscudes. Moments individuals, moments compartits, la pluja i el jardí ens ofereixen moltes oportunitats que cal aprofitar.

Rosa Vilà i Mercè Riera