Arxiu de la categoria: Projectes

Projecte intergeneracional: teixint relacions

L’establiment de relacions positives entre diferents generacions genera beneficis importants per a tothom. 

Diversos estudis demostren que les relacions Intergeneracionals entre infants/joves i persones grans millora l’aprenentatge i la motivació dels infants, l’autoestima de les persones grans i la comprensió i el respecte entre les diferents generacions. I també es contribueix a una visibilitat més gran i a generar una imatge positiva de les persones grans en la societat. A més, el contacte i la interrelació entre les generacions produeix més benestar i incrementa la qualitat de vida tant d’uns com dels altres.

Durant el curs 2019-2020 els infants de 2 a 3 anys de l’escola han estat en contacte amb la gent gran del centre de dia del poble. Les trobades, que es portaven a terme quinzenalment, han estat un moment de trobada i de compartir un temps en comú entre les dues generacions. Aquest any, ens vam proposar compartir una activitat significativa tant pels grans com pels petits, per això, les propostes han estat ben variades. 

 PRIMERA TROBADA 1 D’OCTUBRE DE 2019

Durant la primera trobada que es va portar a terme, els infants de 2 a 3 anys de l’escola van anar al  Centre de dia “Bona Sort”. Allà van conèixer els avis i àvies que utilitzen el servei i es van presentar tot dient el seu nom amb unes veuetes tímides. Amb el pas de l’estona, van anar apareixent intercanvis de paraules, gestos de complicitat entre uns i altres i, intercanvis de jocs amb pilotes i cercles. 

La gent gran no parava de somriure amb el moviment dels més petits i, els més petits oferien als avis i àvies els seus peus i les seves mans per anar a buscar les pilotes i llavors llençar-les dins un cistell. 

Sense voler es van teixir uns vincles de complicitat que van afavorir la seguretat i l’autoestima de tots els que eren a la sala.

15 D’OCTUBRE: COMPARTIM ELS FRUITS DE LA TARDOR

Quan vam obrim la porta el Centre de dia, gent gran i infants es van mirar i van somriure amb timidesa, però amb el pas de l’estona tots van anar agafant confiança i van començar els intercanvis. Aquest cop, les cares ja no ens eren tan desconegudes. 

Era tardor i aquest cop els Geganters van portar als avis i àvies un cistell ple de fruits de la tardor. Nous, magranes, castanyes, codonys… Amb l’ajuda de la gent gran, vam identificar els diferents fruits, els vam olorar.. Després, els van obrir i se’ls van menjar. 

5 DE NOVEMBRE: SORTIM A COLLIR FULLES

Es tracta de compartir moments, estones que són significatives per cadascun d’ells. Durant la trobada collint fulles els més petits van ensenyar amb energia i il·lusió totes aquelles fulles que havien agafat. Grans, petites, grogues, vermelles, etc. cada paraula que sortia de la boca era per explicar amb emoció a la gent gran allò que havien estat fent. Sense adonar-se’n la cara dels més grans també projectava aquella emoció que els petits els transmetien. 

26 DE NOVEMBRE: A QUATRE MANS

La precisió, el fet de desenvolupar tasques que ens facin concentrar en allò que estem fent. Per els més petits és quelcom que han d’aprendre. Per la gent gran és quelcom que tenien desenvolupat i que cal anar treballant perquè ho estan perdent. 

A quatre mans van poder enfilar el cordill dins el reixat. Mirades de complicitat quan la feina feta sortia com esperaven.

28 DE GENER: FEM SUC DE TARONJA 

És època de taronges i visitem als avis amb un cistell ben carregat. Aprofitem la trobada per fer suc entre tots. Els sentits, desperts des de la curiositat, els fan adonar que les taronges roden, pesen, estan fredes. Les obrim, olorem i en fem suc amb l’ajuda de la gent gran. Explorar la dimensió del menjar com un acte de cura a un mateix i d’obertura als altres.

4 DE FEBRER: DESGRANEM I ELABOREM GERMINACIONS D’ALLS

Amb precisió i paciència, entre tots, van anar desgranant els alls. Llavors, els van colgar sota la terra. Què passarà? 

18 DE FEBRER: ARRIBA LA DISBAUXA

El carnestoltes va portar la disbauxa a l’escola i els Geganters la van voler compartir amb els avis i àvies del centre de dia. Ens van pintar la cara. Aquell dia, els somriures d’alegria i les mirades de complicitat no paraven de projectar-se. Tant, que fins i tot la gent gran va animar-se a pintar-se la cara.

Totes les trobades van afavorir moments d’intercanvi que van permetre teixir vincles de relació entre grans i petits. Amb tot això el que es buscava era que els nens i nenes entressin en contacte amb la gent gran, donant-se suport mútuament, mentre s’intercanviaven experiències.

 

 

Ariadna Riera

“Atrapats en la ficció” ja és exposició!

ART I ESCOLA és un programa impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, i compta amb la col·laboració d’un equip de persones d’entitats i institucions vinculades als camps de l’art i l’educació que treballen conjuntament amb els centres que formen part del programa. 

Aquest programa que té per objectiu incentivar les capacitats educatives de l’art. Estableix una xarxa de col·laboracions entre diferents institucions que treballen des de l’àmbit de l’art i l’educació i els centres educatius. Parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, entès des de la seva multiplicitat de formes contemporànies, pot proporcionar diverses eines útils per revitalitzar accions educatives a l’escola.

L’escola Bressol va iniciar la seva participació en el projecte l’any 2016 amb el tema central “EL CAOS” i durant tots aquests anys s’ha endinsat en altres temes com el “TABÚ” i el “REFUGI. 

Durant el curs 2019-2020 la FICCIÓ ha estat l’eix vertebrador del projecte. 

ATRAPATS EN LA FICCIÓ” ha estat un projecte que s’ha portat a terme amb els infants de 2 a 3 anys de l’escola. 

Inicialment vam partir de la base que infants tant petits viuen en un món de ficció constant a través del joc i del seu dia a dia, aquesta reflexió ens va fer adonar que qualsevol acció quotidiana podia formar part del projecte, però vam voler anar més enllà. Així que vam agafar el conte “Atrapat” d’Oliver Jeffers i el seu protagonista, en Floyd ens va endinsar en un món desconegut. En Floyd és un nen que, un bon dia, mentre juga amb el seu estel, aquest, es queda atrapat dalt d’un arbre i per fer-lo caure continua llançant més objectes dalt de l’arbre cadascun d’ells més surrealista. I llença un mico, un vaixell, una porta, unes sabates,….

Per poder iniciar el projecte amb els infants,primer de tot, vam presentar el conte i la seva història. La història d’en Floyd comença quan li queda atrapat un estel dalt de l’arbre, així que nosaltres vam sortir a fer volar un estel per saber què passava. A partir d’aquest objecte principal, dins l’aula, van anar apareixent propostes i experiències amb els diferents objectes que en Floyd llençava damunt de l’arbre. En Floyd ens va fer llençar sabates dalt de l’arbre, ens va fer pintar amb les rodes dels cotxes embolcallats per una llum negre que ho il·luminava tot, ens va fer cargolar i descargolar uns cargols, ens va convidar a experimentar amb la flotació dels objectes, vam observar com es movien els objectes amb el vent,… d’aquesta manera els infants vivien una experiència més significativa i es submergien amb més intensitat dins la història. 

Paral·lelament a les propostes, el conte ens anava omplint de paraules tot sovint i, un dia, vam demanar als infants què llençarien ells damunt de l’arbre. Cadascun d’ells ho tenia clar, així que involucrant també a les famílies els vam demanar que deixessin volar la imaginació i la seva creativitat i juntament amb l’infant elaboressin l’objecte que al final del projecte cadascun d’ells llençaria damunt de l’arbre de l’espai exterior que havien escollit, tal i com feia en Floyd.

Al final del projecte, fora l’espai exterior de l’escola, vam tenir un arbre amb un camió de bombers, una balena, dos micos, una tablet, una casa, dues escales, un cavall, una maquina, un flotador, una pilota i uns avis. 

Va ser bonic veure com els infants, mica en mica, s’anaven endinsant dins la història i com les famílies participave activament d’algu tant significatiu per als més petits.

En el següent enllaç podeu veure l’exposició del projecte  ↓ ↓ ↓ 

https://www.artiescola.cat/ca/projectes/ficci%C3%B3-2019-2020/escola-bressol-la-pitota,-prats-de-llu%C3%A7an%C3%A8s

 

L’hort: projecte transversal d’escola

A l’escola bressol “La Pitota”, també tenim hort.

Aquest, és un projecte iniciat l’any 2016 on hi participen tots els infants, tinguin l’edat que tinguin. 

L’objectiu d’aquest projecte és aproximar la natura i alguns dels seus elements als infants per tal que en puguin veure i viure el creixement de les plantes, els canvis que produeixen, etc. Volem fomentar la descoberta i les experiències viscudes a partir de la curiositat que desperta el medi natural i en particular, l’hort.

Tenim un hort al jardí dels infants més menuts on hi planten hortalisses, flors,  plantes aromàtiques i en tenen cura i, un hort més gran per la resta d’infants. Aquest, el trobem dividit per zones per tal que cada grup de nens i nenes pugui plantar en un espai diferent i identificar quin és el planter del qual s’han de fer càrrec. D’aquesta manera, poden fer un seguiment més clar del creixement i desenvolupament d’aquest. 

Algunes tasques que porten a terme els infants són: remenar la terra, plantar, regar, observar, acaronar, olorar, arrencar les males herbes o fulles seques, collir o arrencar el planter, rentar-lo, menjar-se’l, etc.

Per a molts, el primer contacte i les primeres descobertes dins la màgia que ens proporciona l’hort, desde la llavor que hi tirem, seguint amb la planta que cuidem i acabant amb el fruit que ens mengem. Etapes del creixement i mil conceptes que l’hort ens ofereix treballar. 

L’hort, ric en tots els sentits. 

“L’essencial és que l’infant descobreixi les coses per ell mateix. Tot el que obtingui a través de la seva pròpia experiència li proporcionarà un saber molt diferent d’aquell que aconsegueix quan se li donen les respostes “.

Emmi Pikler

Mercè Riera i Rosa Vilà