Arxiu de la categoria: JARDÍ

“Xip, xap!”

El dia 22 d’octubre els infants de l’aula dels Traginers vam gaudir d’un dia magnífic de pluja i aigua. 

El joc amb l’aigua de la pluja és una proposta molt rica la qual comença treballant la seva propia autonomia en la vestimenta ja que quan està plovent, cal preparar-nos amb roba impermeable i botes d’aigua per sortir a jugar al jardí.

A més, l’aigua és un component que enriqueix el joc amb la sorra, és una combinació que captiva els infants i els porta a un seguit d’experiències i accions màgiques i inimaginables. 

L’aigua també permet una cosa tan simple com jugar amb els bassals, posar a prova el nostre cos al saltar, esquitxar i treure l’adrenalina que porten dins.

En Jan i la Maria van compartir un moment de complicitat molt divertit, fent partícip en Genís: 

 Xip, Xap, Xip, Xap! (tot saltant damunt un bassal)

Genís, mira! Xip, Xap!

(El Genís, al veure-ho, s’afageix corrents al joc)  

L’Abril i en Genís, van compartir un descobriment: sorra i aigua dins una paella. Es van mirar, i la van llençar a terra. Quina connexió! 

La Vinyet, l’Ítaca i el Marc, embadalits i concentrats posant aigua dins les galledes de la balança amb les pales. Quina feinada i quina cooperació!

En Blai i l’Aura, entretinguts i distrets gatejant damunt la sorra humida. Una sensació nova, diferent i estranya per ells.

La pluja ens ofereix possibilitats per tots els infants, respectant els seus ritmes i nivells evolutius, cada un desenvolupa unes habilitats i adquireix uns aprenentatges diferents, funcionals i significatius ja que tots esdevenen a través de vivències i experiències viscudes. Moments individuals, moments compartits, la pluja i el jardí ens ofereixen moltes oportunitats que cal aprofitar.

Rosa Vilà i Mercè Riera

So a l’espai exterior

Durant el segon trimestre d’aquest curs 2019/2020 es va portar a terme una remodelació dels espais del jardí del grup de 0-1. En aquest jardí hi ha diferents espais on els més petits i petites poden fer les seves descobertes com un espai d’aprenentatge més.

En aquestes edats el so els crida molt l’atenció, s’entretenen molt en l’experimentació dels objectes que estan al seu abast, s’entusiasmen especialment en aquells que produeixen alguna mena de so i els encanta escoltar com cada objecte fa un so diferent, comprovar com cada moviment que fan provoca un resultat. 

Per propiciar totes aquestes descobertes vam posar el panell sonor on els infants poden experimentar amb  fer so a través d’objectes d’ús quotidià com ara: cassoles, cullerots de fusta i de metall, pots, etc. 

Sempre hi ha algun  infant disposat a fer un bon soroll!!!

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Camí sensorial

El camí sensorial de l’espai exterior de l’escola ens ofereix moltes oportunitats, juga amb la inclusió educativa i les mil possibilitats que ens pot oferir.

És un espai del qual podem gaudir cada dia, però aquest dia, el passat 28 d’octubre, va ser un dia en que varem poder capturar un moment en què infants en que es troben en diferents moments i nivells evolutius, estaven fent la mateixa acció: passar pel camí sensorial.

Hi ha infants que ho fan caminant, altres gatejant, altres corrent, altres saltant, altres s’hi estiren, etc. Alguns infants preferiran descobrir les diferents textures que ens ofereix amb els peus, altres amb les mans o ve experimentar amb altres elements com: el desnivell, els colors, les olors, etc. 

En aquest cas, a la següent fotografia podem veure que l’Aleix, un nen del grup de 2 a 3 anys, ho va fer caminant i ja és al tipi, mentre que el Blai i el Marc, infants del grup d’1 a 2 anys, ho varen fer gatejant. 

Cada un tenint en compte les seves possibilitats i ritmes i respectant les seves habilitats però tots van arribar allà on s’havien proposat. Com la tortuga, vegeu-ho:

“Totes reien d’una tortuga,

perquè anava a poc a poc.

Amb prou feines es belluga,

no arribarà mai enlloc!

 I ella empipada remuga:

-Casum la mare del tano!,

que jo arribo a tot arreu, 

l’únic que hi vaig xino – xano!-”

 Enric Larreula

Mercè Riera i Rosa Vilà

L’hamaca

A l’espai exterior de les aules de Bastoners i Grallers (infants de 0-1 any), hi tenim una hamaca. El dia 28 d’octubre, aprofitant que el clima era agradable, vam sortir al jardí i a través del joc amb l’hamaca, vam oferir als nens i a les nenes, un moment per a la relaxació. 

Als infants els hi agradava ser gronxats: la sensació del balanceig, notar el seu cos en moviment tot i estar quiets, la velocitat suau…poder veure i observar l’entorn que els envoltava des d’una altra perspectiva, notar la brisa de l’aire, i sobretot la interacció amb la mestra que li feia un acompanyament i jugava amb ell/a mentre el gronxava.  

Al mateix temps, estirats damunt l’hamaca, els infants posaven a prova l’equilibri, prenent consciència de la postura corporal, el to muscular i la coordinació de les diferents parts del seu cos. Amb el balanceig, la capacitat dels infants per controlar el seu cos en moviment prenia protagonisme, juntament amb el plaer de ser gronxats, la  calma i el gaudi. 

Al llarg dels primers anys de vida, els infants passen per molts canvis, d’una dependència total a una autonomia plena. Per aquest motiu, l’hamaca del jardí està penjada en una alçada baixa perquè a partir del moviment lliure, quan els infants se’n sentin capaços, puguin enfilar-s’hi sols. Tanmateix, i en aquest sentit, en un primer moment, els infants necessitaran que sigui l’educador/a qui els gronxi, però més endavant, els nens/es ja podran impulsar-se per ells mateixos. 

“Ziu, zau…Ziu, zau…

Vine aquí, vés allà,

pujo i baixo, pujo i baixo.

Vine aquí, vés allà,

pujo i baixo sens parar.”

                                           Cançó popular

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

La pluja i els seus bassals

Que plogui sempre és emocionant. Sentir el so de les gotes en contacte amb el terra, l’olor a  mullat de l’herba,…

La pluja té la capacitat de despertar tots els sentits, però, a més és capaç de despertar el cos i el seu moviment. 

El dia 5 de desembre els Geganters van arribar a l’escola ben emocionats. Durant la nit havia plogut i, l’espai exterior de l’escola, estava ple de bassals. En Roc, només d’entrar per la porta, es va apropar a l’adult i li va dir:

  • Que ens posarem les botes d’aigua?

L’adult, amb un somriure dibuixat, li va contestar:

  • I tant!

Així que després de jugar una estona dins l’aula tots els infants van sortir a fora l’espai exterior, es van calçar les botes d’aigua i a explorar els efectes de la pluja. Cada infant viu l’espai exterior a la seva manera; hi ha qui de seguida passa a l’acció, altres que necessiten temps per observar i altres que prefereixen observar des de la distància.  

Només de sortir, en Roc es va enfilar a una muntanyeta de sorra i va saltar dins d’un bassal. Saltava tant que quan els seus peus entraven en contacte amb el bassal l’aigua s’enfilava ben amunt. En Guim, molt a prop seu, l’observava amb atenció i, cada cop que en Roc saltava, un somriure se li escapava per sota el nas. Així que, després d’una estona mirant, va decidir entrar en acció. Tots dos saltaven un després de l’altre i reien cada cop que l’aigua del bassal s’alçava ben amunt. 

Aquell dia, cadascun dels infants, van poder explorar l’espai exterior i el seu cos en moviment amb els bassals al seu ritme, sense presses, gaudint de les sensacions que els produïa.

“Per als infants, hi ha pluges i pluges. La que diverteix i sorprèn, i la que angoixa i avorreix. Però si la pluja deixa un bassal, gràcies a la bondat d’un petit forat a terra i a una mica de sol, els nens fan una festa. I la festa esdevé una gran celebració si els adults no dicten prohibicions i els segueixen els jocs”

Loris Malaguzzi

Ariadna Riera

 

L’hort més petit

A finals de febrer, les tutores de l’aula de Bastoners vam demanar a cada família que ens portés una petúnia o una flor de Matrimoni per plantar-les en testos i posar una mica de color a l’espai exterior dels més menuts. 

Quan  sortim a fora al jardí tindrem cura i regarem les flors, sota la mirada dels infants de 0-1 any. 

Al nostre jardí també hi ha plantes aromàtiques. Un dia, vam aprofitar que el grup d’infants de l’aula dels Geganters anaven a l’Agrobotiga del poble, perquè ens portessin espígol, per plantar al nostre sorral. 

De mica en mica, hem anat creant el nostre petit hort.  

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Tenir cura de l’hort i del jardí

Al grup dels Geganters els encanta tenir cura de l’hort. Sempre estan a punt d’agafar una pala i remenar la terra, omplir una regadora d’aigua i regar, però el que més els agrada és veure els fruits i recollir-los.

El 19 de setembre i per donar significat a la tasca que durant el curs anirien portant a terme en el nostre hort de l’escola, vam fer una sortida a veure l’hort social del poble. Allà van poder observar que podien recollir tota classe de fruites i hortalisses, els va encantar veure com si tibaven fort sortia una pastanaga del terra, van observar la diferència entre un tomàquet verd i un de madur i que era millor que recollissin el madur. Van poder omplir una bona cistella amb pebrots, albergínies, mongetes i portar-la cap a l’escola. Una vegada allà van classificar les verdures, les van netejar i les van tastar amb una amanida, adonant-se així d’on provenen els aliments que mengem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquesta motivació han anat a comprar a l’agrobotiga diverses vegades per plantar el nostre hort de l’escola.

Abans de l’hivern van fer una plantada de porros en format de planter, una planta petita que va creixent a mesura que en tenen cura. També van plantar faves en gra, així van poder observar com d’un gra petit i colgat a terra en sortia una planta que anava fent-se gran, i que perquè el fred no li fes malt l’havíem de tapar durant l’hivern.

A finals d’hivern, van tornar a preparar la terra i de nou van plantar cebes i pèsols. També van tenir cura dels maduixers, traient les fulles seques. Aquests maduixers any rere any ens van donant unes maduixes ben vermelles, les quals tots estan a l’aguait per collir-les.

Com que ens agrada tenir el nostre jardí ben bonic, cada any les famílies ens porten flors per plantar; i una vegada més, després d’agafar les eines per preparar la terra i fer-hi un forat els nens i nenes amb molta cura i satisfacció les planten i les reguen.

 

Ariadna Riera

L’aigua i la sorra

Els nens i nenes del grup de 1 a 2 anys, abans que el COVID-19 ens piques a la porta, estaven descobrint el joc amb els elements naturals, la sorra i l’aigua al jardí de l’escola bressol. Un dimecres de març, els infants van fer un forat profund i aquest, el vam omplir fins el cap damunt d’aigua. Alguns infants hi posaven les mans, altres que anaven descalços i sucaven les puntes dels dits del peu fins que…, l’aigua va desaparèixer! La sorra s’havia empassat tota l’aigua que havíem posat. I ara què? 

“Posem més aigua?”  Va dir en Jan.

Així ho vam fer! El vam tornar omplir fins a vessar i de sobte: xap! Tots esquitxats. En Genís havia tingut la idea de tirar-hi una pedra. 

“On és la pedra?”  Va preguntar la Maria. 

I és que la pedra, havia marxat al fons del forat. A partir d’aquí, el forat va quedar ple d’objectes que els infants hi van anar tirant: més pedres, rampins, pales, troncs, sorra i fins i tot, directament una galleda! 

“Posem més aigua? “ Va repetir en Jan.

Abans de tornar-lo omplir, la Mercè (mestra) va proposar d’allargar una mica el forat, per veure què passava. Així doncs, es van posar tots a fer forats cada vegada més llarg i fondos.

Després, amb les regadores van tornar a omplir tot els forats i resulta, que l’aigua corria entremig fent un circuit. L’Ivet i la Vinyet, hi van submergir tot el peu descalç a dins entre rialles de sensacions i l’Euria i en Jan, els braços fins gairebé sota les axil·les. 

“La sorra, com l’aigua, és un material elemental tant per la facilitat de trobar-lo en la natura com per l’activitat d’observació i de creació que desvetlla. Un joc i una experiència que no pot faltar en cap infant”

Elionor Goldschied

Mercè Riera i Rosa Vilà

La caseta del jardí

Els infants de les aules de Bastoners i Grallers (infants de 0-1) disposen d’un espai exterior on hi poden trobar varietat de propostes de joc i descobertes. Diferents espais i materials que els hi proporcionen estímuls diversos. 

Un d’aquests espais és la Caseta de fusta.

El dia 6 de març, aprofitant que feia bon temps, vam sortir al jardí, i vam poder observar que la caseta és un espai que desperta molt l’interès d’aquells infants que es desplacen: raptant, gatejant o caminant.

Poden accedir-hi sempre que ho volen i quan hi van, allà hi troben un espai dins d’un altre.

Un espai habitable més reduït, més íntim on poden desaparèixer i trobar-se amb un mateix.

Pels infants és com un refugi on adquireixen certa intimitat, protecció, seguretat,…

Des de dins observen la part de fora,  evadint-se, en certa manera, de la realitat, imaginant i creant el seu propi món.

Raquel Blancafort i Lurdes Torres