Arxiu de la categoria: Espais d’aprenentatge

L’Espai tranquil

Des de l’escola s’organitzen els espais en funció de les necessitats, interessos i nivell evolutiu dels infants. Els espais i materials, per tant, són canviants i es transformen per adaptar-se a les demandes dels nens i nenes.  

A l’aula de Bastoners (infants de 0-1), hi tenim des de l’inici del curs, l’espai tranquil. És un espai ampli, segur, confortable, càlid i agradable. Hi trobem una alfombra, coixins i paneres amb diferents materials per manipular i explorar. Els materials es van canviant: anelles de fusta, tapes de metall, cadenes, cordes, pilotes de roba,….Hi ha elements que estan penjats a la barra de davant del mirall que està situat damunt l’alfombra, i que aporta més calidesa i possibilitats de joc a l’espai. 

Fins que els infants no poden desplaçar-se, ja sigui raptant o gatejant, l’espai tranquil és el més frequentat per el grup d’infants de 0-1 any. 

Des de l’escola, es potencia al màxim el moviment lliure, deixant els nadons al terra perquè puguin explorar amb total llibertat. Alguns ho fan de panxa amunt,  o de panxa a terra, d’altres voltejant i els més grans asseguts…Cadascú en funció del les seves capacitats motrius.

En aquest espai, doncs els infants poden interaccionar lliurement amb els materials que tenen al seu abast. 

També és un espai on ens hi asseiem les mestres per  cantar cançons, explicar contes, fer jocs de falda,…o simplement per estar a prop dels infants, fent-los-hi carantoines i acompanyant-los en les seves descobertes i aprenentatges.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Jugar amb el so

Al David, la Naia, la Ia, els encanta fer soroll amb els materials. A l’aula de Grallers vam disposar un espai amb instruments reals i amb objectes quotidians per fer so i aquests és un dels espais al qual acostuma de haver-hi sempre algun infant.

Agafar les ampolles, amb materials petits a dins que quan les fan moure fan soroll, tibar la campana que en moure-la també sona, escoltar atentament el so suau i captivador del pal de pluja, picar més fort o més fluix el Tam, Tam o els pots; són moviments en un primer moment autònoms però que donen pas a l’aprenentatge musical.

Els infants gaudeixen dels sons i la manipulació dels instruments els proporciona l’oportunitat d’experimentar per ells mateixos el plaer de fer so, d’escoltar i tornar a reproduir el que han sentit abans.
Quan la Ia, el David i la Naia els fan sonar les seves expressions reflecteixen les emocions que viuen amb el plaer de fer so.


“La música desperta en els humans emocions variades, però no les més terribles, com ara horror, por, ira, etc., sinó més aviat els sentiments més càlids, com dolçor i amor, que es transformen en devoció.”

Charles Darwin
                         

lurdes Torres

Moviment lliure

Al grup de 0-1 grans, a l’aula de Grallers, disposem d’una estructura Pikler, aquesta estructura permet als infants posar a prova les seves possibilitats motrius lliurement i segons les necessitats de cadascun d’ells. Aquesta, està formada per un triangle amb esglaons i una rampa que es pot acoblar a diferents alçades, ofereix l’oportunitat de desenvolupar les habilitats necessàries per què permet els nens i nenes superar els obstacles i reptes necessaris per adquirir coordinació i orientació espacial, a més de enfortir els músculs i les articulacions.

La segona setmana de març, els infants que ja estaven preparats motriument i de manera intuitiva, van descobrir que hi havia unes barres a on podien posar un peu i després l’altre intentant de pujar-hi. Amb aquest gest van iniciar el procés d’escalada, una escalada que d’entrada pot semblar difícil però que amb l’acompanyament respectuós de l’adult, que confia en un infant capaç, el portarà a dominar els moviments a través de la pròpia acció i autonomia.

La part de la rampa els va suposar una dificultat encara més complicada d’assolir, ja que s’havia de fer força amb braços i cames a més de coordinar-ne el moviment, però ells ho provaven una vegada i una altra.

Per tant com diu Emmi Pikler:

“Si els donem als nens l’espai i les possibilitats necessàries per a moure’s en llibertat, ho faran amb tanta bellesa i gràcia com a animals: amb agilitat, senzillesa, confiança i naturalitat”.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Rampes

Un dels materials que vam presentar fa poc temps a l’aula de 1 a 2 anys, són unes rodes petites, àgils i no rígides. Aquestes, les vam presentar el costat de les rampes de l’aula, deixant que el joc i la descoberta sorgir de manera espontània dels propis infants. 

Els infants, van començar explorar el material, les seves propietats sensorials d’allò que manipulaven, com el pes i el volum. Les llençaven, les portaven a l’espai de llum per veure com del forat en sortia claror, les posaven dins els plats de la cuineta com si fos menjar i altres, però el joc matemàtic pel que havíem col·locat allà el material la Rosa i la Mercè, de moment no sorgia dins l’aula. 

Sorprenentment, de manera espontània, l’Abril es va fixar com el seu company Blai les feia lliscar per terra i ella, en va copsar una, es va apropar a les rampes  i va començar a comprovar si aquests objectes rodolaven o lliscaven igual o més de pressa que si ho fèiem només en el terra. També, anava modificant la posició de les rodes a l’hora de deixar-les lliscar. Amb els dies, vam veure com l’Abril continuava fent comprovacions com per exemple, que depenen de si feia baixar les rodes amb impuls o sense impuls, les rodes baixaven més o menys ràpid. 

Altres companys i companyes del grup, van agafar el model de l’Abril de referent i van començar a reproduir-ho. A partir d’aquí, per les rampes van començar a baixar materials de tot tipus: colleres de la cuineta, peces de construcció, sabates, etc. Malgrat això, cap d’aquests materials tot i l’impuls que els i donaven, mai arribava tant lluny com les rodes. 

Com diu Josep Callís, l’aprenentatge de les matemàtiques ha de “partir de situacions reals, que són les que aporten la connexió entre l’aprenentatge i la vida i, per tant, li donen sentit. I en el camp matemàtic, a més a més, hi ha l’objectiu de cercar la generalització dels fets a partir de situacions abstractes. Aquest fet diferencial del món matemàtic, el de moure’s en un context d’abstracció i amb un llenguatge de representacions simbòliques específic, fa que el seu aprenentatge sigui encara més complicat i difícil d’adquirir. Per tant, cercar la seva connexió amb la vida i la realitat es fa molt més imprescindible”.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

Miralls

Per tal de proporcionar als nens/es vivències riques i variades, a mitjans de febrer vam introduir a l’aula dels Bastoners (aula d’infants de 0-1 any) un nou espai d’aprenentage amb miralls de diferents mides, formes i efectes òptics. 

Aquest material de seguida va despertar la curiositat dels infants que podien observar en els miralls la seva pròpia imatge, els seus gestos, el moviment, el reflex de la llum que entrava per les finestres,… 

Els miralls van afavorir la descoberta d’un mateix/a, així com també, la oportunitat d’explorar els objectes a diversos nivells i des d’altres perspectives.

Combinats amb molts tipus de materials no estructurats, els miralls ens van oferir resultats increïbles, causant en els petits sorpresa, admiració i alegria.

Amb aquest material es van aconseguir noves possibilitats de joc multi sensorials que facilitaven una base d’aprenentatge a partir de l’experiència i que  s’assentava de forma vivencial, és a dir: tocant, observant, fent, provant, provocant…

“…és necessari organitzar des del primer moment un espai i una cultura de l’espai que afavoreixi tots els processos de comunicació de l’infant: l’educació és un esdeveniment fet d’interaccions complexes, moltes de les quals es produeixen si l’espai hi participa”.

Loris Malaguzzi

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

 

 

La màgia dels colors

 

Descobrir que les paletes translúcides ens permeten veure-hi de diferents colors: vermell, rosa, lila… i a la vegada, treballar-los. 

A mesura que les van manipulant els infants van investigant totes les possibilitats de creació de colors que els ofereixen les paletes sobreposant-les entre elles. 

El dia 5 de març no feia molt que les haviem posat a l’aula i alguns infants les van descobrir: 

Quin és aquest? va preguntar un d’ells

Jo, el groc i el taronja, respon el seu company.

. . .

I jo rosa, afegeix una companya.

Les paletes els ofereix explorar amb la llum i els colors i treballar aquests, el seu vocabulari, les seves característiques, etc. 

En el següent vídeo, en podeu veure l’exemple citat anteriorment:

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

Els mocadors, les teles

Les teles que tenim l’aula, són translúcides i de diferents colors. Són suaus, de textura agradable i gairebé no tenen pes.

Aquestes ofereixen un ventall d’opcions de joc molt ampli i variat i que, per la nostra experiència, sabem que agraden molt als infants de 1 a 2 anys de l’aula dels Traginers. Es tracta de jugar i experimentar amb un material desestructurat i amb moltes possibilitats. 

De manera autònoma a través dels mocadors, sorgeixen jocs de tot tipus. Perquè això sigui així, aquestes teles, estan sempre a la seva disposició, posades en una cistella a la seva alçada. Els jocs que sorgeixen a partir d’elles, moltes vegades venen donats pel joc simbòlic dels infants més grans del grup, quan per exemple emboliquen els ninots amb la roba, els tapen i els bressolen. Disfressar-se, posant-se les teles de faldilla o de mocador el cap. A vegades, busquen a l’adult, perquè els hi lliguem.  

També permeten, jocs sensorials com embolicar-se el cos o extremitats i notar les diferents sensacions. Fer volar les teles, tirant-les ben amunt i deixar-les caure sobre el cos. 

A vegades, aquestes teles han anat a parar a l’espai de llum, ben estirades damunt el calaix de llum. Els infants, n’observem les transparències del colors que deixa passar. 

No podem oblidar el joc del “tat”, que permet aparèixer i desaparèixer quan volen. Aquest últim joc, cada vegada el fan menys i sorgeixen altres propostes més elaborades com les que hem anat comentant. 

  

Rosa Vilà i Mercè Riera 

Precisió

 

A l’aula de Grallers, infants 0-1 grans, vàrem disposar de diferents espais on els infants poguessin desenvolupar les seves habilitats motrius, des de la motricitat gruixuda fins a la més fina, i un dels jocs que més els agrada en el seu nivell educatiu és posar i treure.

Jugar a posar i treure objectes és més que un simple joc, aquests tipus d’activitats inicien l’infant en el coneixement de les primeres nocions de lògica matemàtica, ja que desenvolupa les nocions espacials on l’infant a de:

– Adaptar el moviment del braç a la distància que el separa de l’objecte

– Fer una aproximació precisa als objectes

– Ajustar el seu desplaçament a la presència d’un obstacle o d’un company/a.

I això és el que varen fer la Ia i el David durant un matí de la primera setmana de març.  Quan van descobrir els nous materials de l’aula, mentre el David provava una vegada i una altra de posar els cercles dins el pal de fusta, la Ia estava molt atenta esperant per fer-ho ella.

Lurdes Torres

Joc simbòlic

Jugar és quelcom innat ens els infants.

Des de ben petits el joc els permet enriquir-se en sensacions i estímuls que els ajuden en el seu desenvolupament. A mida que es van fent grans, els infants canvien i també canvia el seu  joc. A partir dels 2 anys, apareix el joc simbòlic. Aquest joc permet als infants reproduir situacions reals de manera lúdica i poder experimentar, amb la pròpia activitat, els diferents rols que hi ha al seu entorn afavorint la interrelació i la comunicació.  

El dia 11 de març era l’aniversari de l’Arlet; els aniversaris a l’escola sempre venen acompanyats d’una maleta d’experiències preparada especialment per l’infant que aquell dia fa anys. Per això, aquell dia la maleta era plena de nines i diferent material específic per tenir-ne cura. 

Quan es va obrir la maleta cada infants va agafar una nina i, de manera inconscient es van distribuir per l’espai silenciosament. Alguns d’ells posaven les pipes amb delicadesa i les consolaven. D’altres, com l’Anahely, la rentava amb una tovalloleta i amb concentració intentava posar-li un bolquer. 

El joc simbòlic, dóna a l’infant infinitat d’opcions de joc, per això, l’Arlet i l’Eulàlia, després de cuidar una estona les nines van aprofitar les tovalloletes per netejar els vidres i alguns mobles de l’escola. 

Durant aquest temps de joc, els infants van poder representar accions que havien observat i viscut en primera persona, deixant florir sentiments i emocions internes i, viure experiències d’escolta vers la resta de companys.

“Si obrim bé els ulls i les orelles, sigui on sigui que jugui l’infant, veurem un ventall d’imaginació, una font inesgotable de plaer, idees, descobriments, iniciatives de pensament i d’acció”

Elisabet Abeyà 

 

Ariadna Riera

La màgia d’aparèixer i desaparèixer entre la sorra

L’obrador de sorra és una experiència sensorial pels infants basada en el plaer de l’exploració i la investigació a través d’aquest element. 

A l’obrador hi tenen lloc moltes experiències i vivències que els infants van recollint per posar nom i conèixer moltes accions espontànies o provocades per la situació. A més de la sorra, els oferim diferents materials que els convida a realitzar algunes accions més concretes. Eines perquè  transvasin, és a dir, per passar la sorra d’un lloc a l’altre: pales, culleres i cullerots. Recipients perquè continguin, per tant, emmagatzemin la sorra: flameres, vols i pots. Instruments perquè traspassin, deixin passar la sorra: coladors, sedassos i escumadera. Finalment, també els oferim l’escombra i la pala, per si els cau sorra al terra i necessiten escombrar-ho. 

En el nostre cas és una proposta fixa a l’aula dels Traginers i, per tant, sorgeixen moltes vivències dia rere dia. Però, us en volem compartir una d’elles: 

Era un 12 de març quan la Maria i el Blai van fer alguna descoberta a l’Obrador.
La Maria, descobreix una pala amagada i ho verbalitza mentre la descobreix:
“Estava amagada aquí”

Llavors, la màgia d’aparèixer i desaparèixer la captiva i la torna a amagar sota la sorra. Mentre, el Blai va dient: 
“Aquí, aquí”
“Oh”
“Pala?”
“Aquí, aquí!” (crida emocionat quan en veu un troç)

“Oita, oita!”
Mentrestant, la Maria està ben concentrada per amagar-la. No vol que es vegi ni una mica. 

A vegades, dins totes les possibilitats que ens ofereix l’obrador de sorra amb els materials que els oferim, encara se’n descobreixen més. En aquest cas, cobrir per ser descobert i descobrir per poder tornar a cobrir. Dues accions que ajuden a treballar el fet que un objecte pugui  apareixer i desapareixer i que els fa estar atents i concentrats en l’acció que porten a terme. 

L’obrador de sorra ens permet aproximar unes mans tímides que queden sobtades pel plaer de la sorra fina que s’escola entre els dits, que és fina, freda i suau quan l’acaricies, que permet traçar camins, construir muntanyes i castells, omplir i buidar recipients, imaginar aventures, etc. 

 

“Els infants amb la sorra absorbeixen moltes sensibilitats que els queden per sempre en forma de tendresa a les seves mans”  

Ute Strub.

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà