Arxiu de la categoria: Els pilars educatius de l’escola

Descobrir-se al mirall

A l’aula dels Bastoners tenim un mirall fix a la paret on els més petits i petites es poden veure reflectits, descobrir la pròpia imatge, la dels altres i els objectes que els envolten.

Acostuma a ser entre els 6-9 mesos que els nadons comencen a somriure davant la seva imatge en un mirall, l’acaronen i s’hi volen relacionar. Això no significa que es reconeguin i entenguin que són ells mateixos; aquest procés no serà fins més endavant, quan mica en mica s’aniran adonant  que el que tenen davant seu és el seu propi reflex.

En general els miralls desperten una gran curiositat, per això fa uns dies vem introduir una proposta a l’aula basada en aquestes superfícies màgiques. Al llarg de la setmana passada el grup de Bastoners van poder manipular i descobrir a través de miralls de diverses mides i orientacions (safates-mirall, pilotes-mirall, miralls dins de peces petites de fusta, el reflex de la llum en aquests…).

L’ús del mirall ajuda a la maduració del cervell, en àrees relacionades amb la percepció i en com processar la informació rebuda. Una vegada el nen o nena reconeix els seus moviments i el seu reflex l’ajuda a millorar la precisió i coordinació d’aquests.

Laia Arufe i Carme Crespiera

Cabdells de llana

En l’etapa 0-3, és imprescindible l’exploració sensorial i crear un entorn ric en estímuls per tal que els infants puguin explorar i conèixer a través dels sentits. 

És per això, que el dia 10 de març vam oferir cabdells de llana de dos colors als infants de l’aula de Bastoners (grup de 0-1 anys) perquè hi experimentessin lliurement. Vam acompanyar la proposta amb una llum d’aula càlida i música relaxant. 

Els infants van començar a interactuar amb el material,  gaudint de la textura fina i suau de la llana. 

Al cap d’una estona, les mestres vam intervenir en la sessió, empenyent els cabdells i fent-los rodolar per sobre el terra. Els infants observaven atentament com s’anaven desfilant i es tornaven més petits. 

Instintivament, els nens i les nenes comprovaven que per agafar el cabdell sencer, calia desplegar tota la mà; en canvi si volien agafar el fil, calia més precisió. Aquests infants tot just iniciaven la prensió amb la pinça inferior, és a dir, agafant els objectes entre el dit gros i el dit petit, per tant, no podien agafar el fil, però tot i així, els hi cridava tant la seva atenció, que no van deixar d’intentar-ho. Era un plaer observar-los! 

Quan vam tenir un parell de cabdells ben desfilats, els hi vam posar el gruix de llana al seu damunt, afavorint així, l’estimulació de la seva pell i la relaxació. Quan quedaven amagats sota la llana, movien els braços per ser descoberts. 

Quin embolic…però que agradable!

Raquel Blancafort

INFORMACIÓ COVID-19

En aquest apartat, us adjuntem tota aquella informació  relacionada amb el Covid-19 i el link corresponent on podeu consultar cada document.

Fruits de la tardor

Durant la segona quinzena de Novembre a l’aula de Bastoners, grup d’infants de 0-1 any, vàrem disposar a dins l’aula i a l’abast dels infants, un espai on hi havia diferents fruits de la tardor.

Aquests materials són molt rics amb textures, olors, mides i colors variats, fet que permet que els infants en facin una descoberta sensorial molt rica.

– La Naia es va concentrar en les característiques de la magrana

– L’Eric va descobrir la rugositat de la pinya i en un principi no gosava agafar-la gaire intensament.

– El David es va adonar que el moniato, sí que el podia agafar fàcilment en canvi la carabassa no hi havia manera de moure-la.

Totes aquestes sensacions provoquen curiositat en els infants, propicien noves descobertes i una forta interacció amb els materials. D’aquesta manera, es treballen els diferents atributs dels objectes i l’infant és el protagonista principal del seu aprenentatge.

Lurdes Torres

Viure noves sensacions a través de la pintura

L’experimentació amb pintura és una proposta que vam portar a terme el dia 29 de gener amb els infants de 0 a 1 any de l’aula de Bastoners.

Com que érem parella educativa a l’aula, vam decidir fer-ho amb grups reduïts per tal de poder oferir una atenció més individualitzada als nens i nenes, i al mateix temps, poder fer una observació més exhaustiva de la posada en pràctica de la proposta i de l’actitud dels infants envers aquesta. 

Mentre una mestra es va quedar a l’aula per quedar-se amb una part del grup, l’altra va anar a l’Atelier amb els infants (de dos en dos).

L’espai estava preparat amb paper blanc d’embalar al terra i diferents quantitats de pintura de diferents colors al damunt. I a partir d’aquí, vam deixar que els infants experimentessin lliurement amb la pintura. Vam poder observar que alguns van interactuar més que d’altres i nosaltres ho vam respectar totalment. 

Per una banda, alguns infants van mostrar agrat per la textura de la pintura i la van tocar, van intentar agafar-la, pessigant-la; se la van escampar per les mans, la van fer lliscar per damunt el paper,…i llavors, observaven encoriosits l’empremta que havia quedat plasmada o bé, miraven sorpresos com les mans els hi havien quedat pintades. Alguns infants, a part de les mans, fins i tot van fer ús dels  peus. 

Per altra banda, d’altres infants van adoptar una actitud més prudent, van tocar la pintura amb les puntes dels dits, i seguidament van desviar la seva atenció. 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torras