Arxiu de la categoria: DESCOBERTES

Descobrir-se al mirall

A l’aula dels Bastoners tenim un mirall fix a la paret on els més petits i petites es poden veure reflectits, descobrir la pròpia imatge, la dels altres i els objectes que els envolten.

Acostuma a ser entre els 6-9 mesos que els nadons comencen a somriure davant la seva imatge en un mirall, l’acaronen i s’hi volen relacionar. Això no significa que es reconeguin i entenguin que són ells mateixos; aquest procés no serà fins més endavant, quan mica en mica s’aniran adonant  que el que tenen davant seu és el seu propi reflex.

En general els miralls desperten una gran curiositat, per això fa uns dies vem introduir una proposta a l’aula basada en aquestes superfícies màgiques. Al llarg de la setmana passada el grup de Bastoners van poder manipular i descobrir a través de miralls de diverses mides i orientacions (safates-mirall, pilotes-mirall, miralls dins de peces petites de fusta, el reflex de la llum en aquests…).

L’ús del mirall ajuda a la maduració del cervell, en àrees relacionades amb la percepció i en com processar la informació rebuda. Una vegada el nen o nena reconeix els seus moviments i el seu reflex l’ajuda a millorar la precisió i coordinació d’aquests.

Laia Arufe i Carme Crespiera

Visites plenes de sorpreses i nous aprenentatges

Aquesta setmana els infants de l’aula dels Geganters hem tingut una visita molt especial.

Ens han visitat uns pollets!

El fet de tenir un animal real davant fa que els infants puguin observar totes les seves característiques i que els aprenentatges siguin el més significatius possible.

“Tenen plomes”

“Són de color vermell”

“Aquest vol sortir volant”

“Són petits i grans”

“Mengem pinso”

“Visca, visca!”

 

 

Moltes gràcies família!

 

 

Mercè Riera i Rosa Vilà

 

 

Compartint joc

En els primers mesos de vida l’infant descobreix el seu cos, una vegada es reconeix a ell mateix observa el que l’envolta i a poc a poc deixa d’estar pendent de la seva persona per conèixer el seu entorn, companys/es, espais, objectes, començant a desenvolupar l’apreciació de la pròpia identitat i autonomia.

És a partir d’aquesta apreciació quan estableix les seves primeres relacions; ser conscient que és part d’una relació afectiva, el fa sentir segur d’ell mateix i li proporciona estabilitat emocional.

Al grup d’infants de 0-1, Bastoners i Grallers, es donen situacions a on els nens i nenes s’adonen de la presència dels companys/es iniciant així les primeres relacions amb els iguals. Moltes vegades és un simple objecte a compartir, però sovint el contacte amb un igual fa el joc més ric, despertant així tota classe d’emocions.

Un dia la Naia, que ja gatejava, va descobrir el Max a prop seu, desseguida el va voler tocar i que formés part del seu joc, el Max que no s’ho esperava, en un primer moment es va sorprendre per la situació, però va acabar per acceptar-ho iniciant així un joc que es converteix en relació. A la Dina i el David els va passar una situació semblant mentre jugaven amb una cadena de metall, els dos la van agafar i a través d’aquest gest van acabar descobrint-se l’un a l’altre, compartint mirades, somriures i jocs.

 

“La coneixença i l’acostament creixen a l’hora que es desenvolupa l’infant.”

Judit Falk

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Una capsa…mil possibilitats de joc

El dia 20 de gener al matí, mentre la Naia, del grup de Bastoners (infants de 0-1 any) jugava lliurement, va fixar la seva atenció en una capsa de metall que hi havia al terra de l’aula.

Va començar a explorar-la i tant la seva actitud com la seva  expressió mostraven com es feia preguntes:

Què puc fer amb això? 

– Què passa si faig això?  

Experimentant i mitjançant la seva habilitat de pensament i imaginació, la Naia va adonar-se que un únic element li oferia varies possibilitats de joc: 

  • Si  tombava la capsa, la podia fer rodolar.
  • Si la posava cap per avall i la picava, feia soroll.
  • Si l’omplia, la podia buidar.
  • Si la tapava, la podia destapar.

La capsa, com a objecte que no és pròpiament joguina, va permetre a la Naia explotar la seva creativitat, i cada vegada que descobria una nova opció de joc, mostrava satisfacció i gaudi. 

Cada objecte pot esdevenir joc per a l’infant, i com a conseqüència, font d’aprenentatge. Quan un nen o nena manipula un material, està activant àrees del cervell directament relacionades amb el seu desenvolupament cognitiu. 

Jugant, l’infant es qüestiona relacions causa-efecte i cerca la resolució de problemes que van sorgint durant el procés creatiu.

Raquel Blancafort

Si aixequem el cap i mirem al cel

SI AIXEQUEM EL CAP I MIREM AL CEL…

Sovint estem tant concentrats i enfeinats en mirar el terra que damunt dels nostres caps succeeixen coses que ens passen desapercebudes. 

Era un 25 d’octubre, i els infants de 2 a 3 anys de l’escola jugaven fora l’espai exterior de l’escola. Alguns estaven explorant el sorral, d’altres corrien amunt i avall per les muntanyetes,… 

Un dels infants del grup estava estirat a l’hamaca, gronxant-se, quan de sobte va dir amb veu altra:

  • Un globus!

El moviment dels infants que el van sentir va parar en sec i, van començar a mirar què passava damunt els seus caps. Van poder veure un globus, però, no un globus petit, no, el que hi havia damunt els seus caps era un globus aerostàtic. A partir d’aquell moment, els ulls van deixar de mirar al terra per començar a seguir el camí que feia el globus. 

Alguns d’ells comentaven les dimensions del globus, d’altres es preguntaven si allà dins hi havia persones, d’altres explicaven com el seus pares havien anat un dia dins d’aquell globus,… 

Va ser un temps curt, va ser el temps mentre podien veure el globus, però durant aquell moment van compartir l’emoció de la descoberta i la van poder compartir entre tots. 

Perquè si aixequem el cap i mirem al cel, veurem coses que ens sorprenen!

Ariadna Riera

L’hort i la seva documentació

Quan apareix nova documentació dins l’aula, mai passa desapercebuda.

Els nens i nenes si fixen, l’assenyalen, t’agafen de la mà per ensenyar-te-la i fins i tot, et verbalitzen el que veuen transportant-se en la imatge, en el moment que ho vam fotografiar.

Entre infants comparteixen l’aprenentatge i recorden què feien quan les mestres ho vam fotografiar. També, ho ensenyen a les famílies, amb orgull i il·lusió (és un reconeixement a la seva feina). 

En Jan, molt encuriosit, ens va venir a buscar per ensenyar-nos les fotos de com vam plantar granes d’espinac a l’hort. Ens assenyala una per una les imatges i ens va explicant tot el procés.  Mentre, alguna companya s’apropa per mirar què fa i junts, es posen a parlar sobre tot el que veuen a les fotografies fins que el cap d’una estona, recorden que hem d’anar a regar les granes plantades.

La documentació ens serveix per fer visible els processos de pensament dels nens i les nenes al llarg del seu aprenentatge tan a nivell individual com a nivell grupal.

“És més fàcil que un cargol deixi petges del seu propi camí, de la seva feina, que no pas que una escola o una mestra deixi una petja del seu camí, de la seva feina. La documentació és una qüestió de confiança recíproca, d’estima recíproca. En alguns països occidentals és considerada una interferència inoportuna o lesiva dels drets d’algú. Nosaltres la fem perquè ens atorga un coneixement més proper i reflexiu de la nostra tasca”.

 Loris Malaguzzi

 

Mercè Riera i Rosa Vilà