Arxiu diari: 24 de setembre de 2020

Temps d’adaptacions

L’arribada a l’escola bressol acostuma a ser la primera separació del nucli familiar. Això pot suposar cert neguit als més petits; els seus referents no hi són, han de  familiaritzar-se amb un lloc nou i conèixer noves persones amb qui compartir aquest espai.

Els seus hàbits i rutines poden canviar lleugerament per adaptar-se a aquesta nova situació, compaginant i intentant combatre potser certa angoixa i inseguretat.

Des de l’aula de lactants vetllem perquè cada infant vagi adaptant-se progressivament a l’escola, cada un al seu ritme. Una vegada superada aquesta adaptació, podran també seguir creixent i coneixent totes les propostes i materials que tenen al seu abast i que també aniran descobrint cada vegada amb una mica més d’autonomia a mesura que es vagin desenvolupant i augmentant les seves capacitats motrius.

La família té un paper fonamental en tot aquest procés. És per això que si l’infant percep tranquil·litat i confiança per part de la mare/pare/acompanyant, és més fàcil que l’infant també es pugui sentir més tranquil i segur.

A l’aula de lactants, infants i famílies tenen llibertat horària en les entrades i sortides, així com també la possibilitat de venir a l’escola en un moment determinat per seguir amb l’alletament matern, disposant d’un espai tranquil dins l’aula on poder donar el pit, contribuint d’aquesta manera en el benestar dels infants.

Aquesta adaptació ha de ser progressiva i és per això que l’acompanyant de l’infant pot entrar i quedar-se a l’aula l’estona que consideri oportuna o convenient per fer aquest traspàs el més lleu possible. Durant aquesta estona aprofitem per intercanviar informació entre família i escola, de manera bidireccional. És imprescindible saber com està l’infant aquell dia; com ha dormit, l’hora que s’ha llevat…i tota la informació que es cregui que pot influir en el seu estat d’ànim o comportament durant aquell dia.

Des de l’aula de Bastoners iniciem un nou curs petits i grans caminant junts, amb ganes i il·lusió.

 

 

Carme Crespiera i Sònia Vilaseca