Arxiu mensual: juliol de 2020

Sorra damunt la llum

Una de les propostes que s’ha anat repetint, és la de posar sorra damunt la taula de llum, seguint una metodologia en la qual l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i sense dirigir la descoberta. 

Es tracta d’un joc amb materials que oculten la taula i la seva llum, i ens serveixen per utilitzar les pròpies mans per descobrir, jugar i inventar. Posàvem damunt la taula de llum una fina capa de sorra, que cobria la pantalla i que feia que la llum perdés intensitat en la part tapada. Així l’infant, en descobrir-la amb la mà o amb qualsevol material de l’espai de llum, com són les peces de construccions de colors, tenien la sensació que pintaven i feien córrer les peces de fusta com si fossin cotxes tot fent camins. 

El simple fet de tocar la sorra amb les mans sobre la taula de llum ja és una experiència sensorial molt rica. La textura de la sorra fina combinat amb l’ús de material divers és una bona manera perquè l’infant descobreixi noves maneres de dibuixar de manera espontània. Quan l’infant feia servir les mans per crear els seus dibuixos a través de la sorra, era quan descobria la nova textura mentre es divertia. 

A través d’aquesta proposta, vam aconseguir que l’infant descobrís nous moviment i que gaudis creant i experimentant amb la sorra damunt la llum.

L’Espai tranquil

Des de l’escola s’organitzen els espais en funció de les necessitats, interessos i nivell evolutiu dels infants. Els espais i materials, per tant, són canviants i es transformen per adaptar-se a les demandes dels nens i nenes.  

A l’aula de Bastoners (infants de 0-1), hi tenim des de l’inici del curs, l’espai tranquil. És un espai ampli, segur, confortable, càlid i agradable. Hi trobem una alfombra, coixins i paneres amb diferents materials per manipular i explorar. Els materials es van canviant: anelles de fusta, tapes de metall, cadenes, cordes, pilotes de roba,….Hi ha elements que estan penjats a la barra de davant del mirall que està situat damunt l’alfombra, i que aporta més calidesa i possibilitats de joc a l’espai. 

Fins que els infants no poden desplaçar-se, ja sigui raptant o gatejant, l’espai tranquil és el més frequentat per el grup d’infants de 0-1 any. 

Des de l’escola, es potencia al màxim el moviment lliure, deixant els nadons al terra perquè puguin explorar amb total llibertat. Alguns ho fan de panxa amunt,  o de panxa a terra, d’altres voltejant i els més grans asseguts…Cadascú en funció del les seves capacitats motrius.

En aquest espai, doncs els infants poden interaccionar lliurement amb els materials que tenen al seu abast. 

També és un espai on ens hi asseiem les mestres per  cantar cançons, explicar contes, fer jocs de falda,…o simplement per estar a prop dels infants, fent-los-hi carantoines i acompanyant-los en les seves descobertes i aprenentatges.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Cabdells de llana

En l’etapa 0-3, és imprescindible l’exploració sensorial i crear un entorn ric en estímuls per tal que els infants puguin explorar i conèixer a través dels sentits. 

És per això, que el dia 10 de març vam oferir cabdells de llana de dos colors als infants de l’aula de Bastoners (grup de 0-1 anys) perquè hi experimentessin lliurement. Vam acompanyar la proposta amb una llum d’aula càlida i música relaxant. 

Els infants van començar a interactuar amb el material,  gaudint de la textura fina i suau de la llana. 

Al cap d’una estona, les mestres vam intervenir en la sessió, empenyent els cabdells i fent-los rodolar per sobre el terra. Els infants observaven atentament com s’anaven desfilant i es tornaven més petits. 

Instintivament, els nens i les nenes comprovaven que per agafar el cabdell sencer, calia desplegar tota la mà; en canvi si volien agafar el fil, calia més precisió. Aquests infants tot just iniciaven la prensió amb la pinça inferior, és a dir, agafant els objectes entre el dit gros i el dit petit, per tant, no podien agafar el fil, però tot i així, els hi cridava tant la seva atenció, que no van deixar d’intentar-ho. Era un plaer observar-los! 

Quan vam tenir un parell de cabdells ben desfilats, els hi vam posar el gruix de llana al seu damunt, afavorint així, l’estimulació de la seva pell i la relaxació. Quan quedaven amagats sota la llana, movien els braços per ser descoberts. 

Quin embolic…però que agradable!

Raquel Blancafort

Llum i fulles

Pocs dies després d’haver ofert fulles als infants de l’aula de Bastoners (infants de 0-1 any), el dia 18 de desembre, els n’hi tornem a oferir perquè hi experimentin altra vegada, però aquest cop, damunt la pantalla de llum. 

Sense la font de llum, els infants havien centrat la seva curiositat en la textura fràgil de les fulles, i la seva interacció es va basar en la manipulació directe: les van tocar, trencar, xafar, arrogar,… En canvi, amb la incorporació de la pantalla de llum en la proposta, els nens i les nenes van posar el focus d’atenció en l’efecte i la transformació que la llum provocava en les fulles. Les posaven a sobre la pantalla i després les treien per veure’n la diferència. 

La combinació d’elements naturals amb la llum és una excel·lent font d’informació multisensorial, on la via visual pren especial protagonisme. Un recurs per a l’estimulació de la vista, l’exploració, l’observació, l’atenció, la ciència i el descobriment.  

Els infants se senten atrets de forma natural cap a la llum i experimentar amb les fulles, després d’haver-ho fet en un altre context de joc, va ser tota una experiència per ells/es i els hi va aportar noves vivències i sensacions.

Lurdes Torres i Raquel Blancafort

Una proposta, oportunitats diverses

El dia 11 de Novembre, els infants de 2 a 3 anys de l’escola tenien preparada una proposta de psicomotricitat a la sala. 

Abans de començar la sessió, cadascun d’ells es treu les sabates i es posa els mitjons antilliscants. 

Aquell dia, els infants, es van trobar dins la sala una estructura amb blocs tous. Una estructura elevada on poder explorar el moviment i l’equilibri del seu cos. En un primer moment, tots els infants prenien consciència del cos de la mateixa manera; s’enfilaven per un extrem de l’estructura, passaven per damunt del rectangle gatejant i baixaven per la rampa de peus.  

Amb el deixar fer de l’adult i la no intervenció en el seu moviment, cadascun dels infants va agafar seguretat en aquella estructura i, això va provocar que experimentessin, cadascun d’ells, dins les seves possibilitats, amb el seu cos. 

Per això:

L’Anahely, va continuar baixant amb precaució per la rampa. 

L’Aleix, va passar de quatre grapes per el rectangle tou.

En Josué, va aprofitar l’alçada de l’estructura i la rampa per baixar-la fent una tombarella.

 

Ariadna Riera

Moviment amb blocs tous

El 29 de ovembre a l’aula de Bastoners vam provocar el moviment dels infants amb blocs tous. La proposta va ser una descoberta del propi cos i tot un repte per ells, ja que pujar, recolzar-se, escalar, pels blocs d’escuma que són tous, grans i s’enfonsen amb el pes del cos no va ser gens fàcil.

En un primer moment els van generar certa inseguretat tant per la grandària com per la inestabilitat dels blocs, però de mica en mica es van anar atrevint a interactuar-hi i de la inseguretat van passar a la satisfacció dels reptes superats, pujant una vegada i una altra, deixant anar el seu cos damunt la textura tova dels blocs i coixins.

 

DECALOGO DE LA NIÑEZ

Cuando un niño se tira no quiere decir que se caiga.

Cuando un niño choca no quiere decir que empuja.

Cuando un niño golpea no quiere decir que lastime.

Si un niño se mueve no quiere decir que sea activo.

Cuando un niño se muestra activo no quiere decir que sea interactivo.

Cuando un niño hace silencio no quiere decir que se calle.

Cuando un niño sueña no esta distraído

Cuando un niño se inmoviliza no quiere decir que esté quieto

Cuando un niño está solo no quiere decir que está aislado.

Cuando un niño se esconde pide una mirada suave.

Cuando un niño consiente no quiere decir que acuerde.

Cuando un niño ríe no quiere decir que está contento.

Cuando un niño se asombra no quiere decir que está asustado.

Cuando un niño pregunta no quiere decir que no sepa.

Cuando un niño transgrede no quiere decir que se equivoca.

Cuando un niño se equivoca no es un acto de ignorancia.

Cuando el tiempo concluye no quiere decir que el niño termina.

Cuando un niño dice que no, quiere decir que dice que no.

Daniel Calmels (escriptor i psicomotriscista)

INFORMACIÓ COVID-19

En aquest apartat, us adjuntem tota aquella informació  relacionada amb el Covid-19 i el link corresponent on podeu consultar cada document.

Fruits de la tardor

Durant la segona quinzena de Novembre a l’aula de Bastoners, grup d’infants de 0-1 any, vàrem disposar a dins l’aula i a l’abast dels infants, un espai on hi havia diferents fruits de la tardor.

Aquests materials són molt rics amb textures, olors, mides i colors variats, fet que permet que els infants en facin una descoberta sensorial molt rica.

– La Naia es va concentrar en les característiques de la magrana

– L’Eric va descobrir la rugositat de la pinya i en un principi no gosava agafar-la gaire intensament.

– El David es va adonar que el moniato, sí que el podia agafar fàcilment en canvi la carabassa no hi havia manera de moure-la.

Totes aquestes sensacions provoquen curiositat en els infants, propicien noves descobertes i una forta interacció amb els materials. D’aquesta manera, es treballen els diferents atributs dels objectes i l’infant és el protagonista principal del seu aprenentatge.

Lurdes Torres

Jugar amb el so

Al David, la Naia, la Ia, els encanta fer soroll amb els materials. A l’aula de Grallers vam disposar un espai amb instruments reals i amb objectes quotidians per fer so i aquests és un dels espais al qual acostuma de haver-hi sempre algun infant.

Agafar les ampolles, amb materials petits a dins que quan les fan moure fan soroll, tibar la campana que en moure-la també sona, escoltar atentament el so suau i captivador del pal de pluja, picar més fort o més fluix el Tam, Tam o els pots; són moviments en un primer moment autònoms però que donen pas a l’aprenentatge musical.

Els infants gaudeixen dels sons i la manipulació dels instruments els proporciona l’oportunitat d’experimentar per ells mateixos el plaer de fer so, d’escoltar i tornar a reproduir el que han sentit abans.
Quan la Ia, el David i la Naia els fan sonar les seves expressions reflecteixen les emocions que viuen amb el plaer de fer so.


“La música desperta en els humans emocions variades, però no les més terribles, com ara horror, por, ira, etc., sinó més aviat els sentiments més càlids, com dolçor i amor, que es transformen en devoció.”

Charles Darwin
                         

lurdes Torres

“Xip, xap!”

El dia 22 d’octubre els infants de l’aula dels Traginers vam gaudir d’un dia magnífic de pluja i aigua. 

El joc amb l’aigua de la pluja és una proposta molt rica la qual comença treballant la seva propia autonomia en la vestimenta ja que quan està plovent, cal preparar-nos amb roba impermeable i botes d’aigua per sortir a jugar al jardí.

A més, l’aigua és un component que enriqueix el joc amb la sorra, és una combinació que captiva els infants i els porta a un seguit d’experiències i accions màgiques i inimaginables. 

L’aigua també permet una cosa tan simple com jugar amb els bassals, posar a prova el nostre cos al saltar, esquitxar i treure l’adrenalina que porten dins.

En Jan i la Maria van compartir un moment de complicitat molt divertit, fent partícip en Genís: 

 Xip, Xap, Xip, Xap! (tot saltant damunt un bassal)

Genís, mira! Xip, Xap!

(El Genís, al veure-ho, s’afageix corrents al joc)  

L’Abril i en Genís, van compartir un descobriment: sorra i aigua dins una paella. Es van mirar, i la van llençar a terra. Quina connexió! 

La Vinyet, l’Ítaca i el Marc, embadalits i concentrats posant aigua dins les galledes de la balança amb les pales. Quina feinada i quina cooperació!

En Blai i l’Aura, entretinguts i distrets gatejant damunt la sorra humida. Una sensació nova, diferent i estranya per ells.

La pluja ens ofereix possibilitats per tots els infants, respectant els seus ritmes i nivells evolutius, cada un desenvolupa unes habilitats i adquireix uns aprenentatges diferents, funcionals i significatius ja que tots esdevenen a través de vivències i experiències viscudes. Moments individuals, moments compartits, la pluja i el jardí ens ofereixen moltes oportunitats que cal aprofitar.

Rosa Vilà i Mercè Riera