Arxiu mensual: juny de 2020

El fang, un regal per els sentits

Als nens i a les nenes els hi encanta tocar el fang i experimentar les sensacions que provoca aquest material humit, modelable i suau.

Durant el primer trimestre els Geganters quan entraven a l’atelier es trobaven una peça de fang gran junt amb materials naturals com ara troncs, pedres, pinyes, etc. El fet de trobar-se una peça gran va donar llibertat d’acció a cadascun d’ells, la majoria tenia la necessitat d’agafar un tronc i picar el fang per després clavar- hi objectes. Després d’observar com el fang es trencava a mesura que el manipulaven van anar agafant trossets petits per manipular-lo segons les seves necessitats de crear i expressar.

Mentre hi havia l’Aleix i el Guifré que gairebé no van tocar el fang, el Guim, el Roc i altres companys/es, van gaudir de valent experimentant el plaer de premé’l amb els dits, enfonsar-hi els materials i crear formes.

A aquestes activitats encara s’hi afegeix una descoberta més: el treball cooperatiu i de grup, a mesura que anaven manipulant trossos de fang els anaven posant un sobre l’altre construint així una muntanya on reflectien la riquesa de treballar en equip.

El fang és un regal pels sentits, ja que permet estimular i desenvolupar:

– El tacte (diferents textures).

– L’olfacte (l’olor de la terra mullada).

– La vista (colors i formes).

– L’oïda (el so del fang en sec i moll).

Ariadna Riera

L’hamaca

A l’espai exterior de les aules de Bastoners i Grallers (infants de 0-1 any), hi tenim una hamaca. El dia 28 d’octubre, aprofitant que el clima era agradable, vam sortir al jardí i a través del joc amb l’hamaca, vam oferir als nens i a les nenes, un moment per a la relaxació. 

Als infants els hi agradava ser gronxats: la sensació del balanceig, notar el seu cos en moviment tot i estar quiets, la velocitat suau…poder veure i observar l’entorn que els envoltava des d’una altra perspectiva, notar la brisa de l’aire, i sobretot la interacció amb la mestra que li feia un acompanyament i jugava amb ell/a mentre el gronxava.  

Al mateix temps, estirats damunt l’hamaca, els infants posaven a prova l’equilibri, prenent consciència de la postura corporal, el to muscular i la coordinació de les diferents parts del seu cos. Amb el balanceig, la capacitat dels infants per controlar el seu cos en moviment prenia protagonisme, juntament amb el plaer de ser gronxats, la  calma i el gaudi. 

Al llarg dels primers anys de vida, els infants passen per molts canvis, d’una dependència total a una autonomia plena. Per aquest motiu, l’hamaca del jardí està penjada en una alçada baixa perquè a partir del moviment lliure, quan els infants se’n sentin capaços, puguin enfilar-s’hi sols. Tanmateix, i en aquest sentit, en un primer moment, els infants necessitaran que sigui l’educador/a qui els gronxi, però més endavant, els nens/es ja podran impulsar-se per ells mateixos. 

“Ziu, zau…Ziu, zau…

Vine aquí, vés allà,

pujo i baixo, pujo i baixo.

Vine aquí, vés allà,

pujo i baixo sens parar.”

                                           Cançó popular

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Observació de taronges

El dia 5 de febrer, amb els infants de 2 a 3 anys de l’escola, vam portar a terme una proposta amb taronges damunt la taula de llum. 

Aquesta proposta es va portar a terme en dues sessions. 

Durant la primera sessió els infants van trobar sobre la taula de llum taronges en diferents estats. Algunes eren senceres d’altres estaven partides per la meitat i algunes estaven tallades amb rodanxes. Cadascun d’aquests estats permetia als infants realitzar diferents descobertes. 

  • Una taronja sencera els permetia observar i explorar la textura rugosa de la pell, la seva forma rodona feia que les taronges rodolessin per sobre la taula, agafar-la entre les seves mans els ajudava a saber el pes i la sensació de fred que senten les mans quan les tenen entre els dits.
  • Una taronja partida per la meitat els va permetre adonar-se dels diferents colors que té una taronja. Per fora la taronja és d’un color més fosc. Per dins, d’un color més clar.
  • Amb les rodanxes de la taronja i amb l’ajuda d’una lupa varen poder observar amb detall les ratlles blanques que separen els diferents grills. 

En aquest temps d’observació alguns dels infants es van animar a pelar les taronges, tasca que els ajudava a millorar la seva motricitat fina. 

Durant la segona sessió, damunt la taula de llum els infants van trobar-hi taronges i espremedors que els van permetre elaborar el seu propi suc de taronja. Alguns d’ells/es van preferir assaborir el gust de la taronja sencera. 

“El que els nens aprenen no es dóna com a resultat automàtic del que s’ensenya. Més aviat es deu en gran part a l’acció dels nens com a conseqüència de les seves activitats i dels nostres recursos “.

Loris Malaguzzi

Ariadna Riera

El canvi de bolquers

L’infant, com tota persona, necessita tenir les necessitats bàsiques cobertes per tal de poder sentir-se bé i desenvolupar-se en tots els aspectes: afectius, relacionals, cognitius i motrius. 

El canvi de bolquers és un moment delicat, íntim i de respecte mutu. Des de l’escola, s’hi destina el temps que faci falta i es té molta cura d’aquest moment. 

Es cobreix i es consolida un hàbit d’higiene,  però també és un temps que es viu i es comparteix amb l’infant, establint una comunicació propera, una atenció individualitzada, de tu a tu. A través de la parla, la mirada, els gestos, els moviments suaus,…es crea un vincle afectiu i de confiança amb l’infant.

Durant el canvi de bolquers, es van anticipant els moviments  i s’anima a  l’infant a participar. A mida que aquest es vagi fent gran, anirà adquirint autonomia i cada vegada col·laborarà més en l’activitat. 

Per realitzar el canvi de bolquers, s’utilitza sempre el mateix lloc (l’espai del canviador de cada aula), però es realitza d’una manera o d’una altra en funció del moment evolutiu en el que es troba l’infant: estirat/da al matalàs, o bé a terra d’empeus, quan el nen/a ja és capaç d’aguantar-se dret/a i el seu equilibri és més sòlid. Transmetre seguretat i afectivitat continua essent bàsic i imprescindible. 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

La irregularitat del terreny

L’entorn que tenim ens permet coses com aquesta:

El dia 16 d’octubre vam sortir a l’exterior a fer una sessió de psicomotricitat pels terrenys irregulars més propers que ens ofereix el ric entorn que ens envolta. 

Anem fins allà, uns caminant i altres amb el carro. D’aquesta manera ens podem permetre distàncies més llargues on tots hi podem arribar. 

Un cop allà, aparquem el carro i.. a desplaçar-nos per damunt de la natura. Pugem roques, passem herbes altes, ens deixem emportar per les petites descobertes, experimentem el tacte suau i el tacte aspre d’algunes plantes tot apartant-les per passar, etc. 

En aquesta sortida, s’ofereix la possibilitat de quedar-nos a una zona propera al carro, sense desplaçar-nos molt, i també s’acompanya a aquells infants que presenten més interès i ganes de caminar aprofitant els petits reptes que se’ls plantegen contínuament, molts d’ells, inesperats. 

Per tant, aquest dia, el grup d’infants va quedar lleugerament dividit en dos: els infants que buscavem elements de la natura en una zona més reduïda i, infants que van arribar un tros més enllà, cridant-nos per comprovar que cada vegada eren més lluny i possiblement ens vèien més petits i petites. 

Quina caminada! Per tots, va ser un gran esforç, respectant les capacitats, habilitats i necessitats de cadascun.

Mercè Riera i Rosa Vilà

Primers contactes amb el fang

El primer contacte amb el fang per als Bastoners, grup d’infants de 0-1 anys, es va portar a terme a finals del primer trimestre, quan els infants ja s’havien anat fent seus els espais de l’escola.

Se’ls va oferir en format d’un bloc gran a sobre d’una tarima de fusta posada a terra, per tal que hi poguessin accedir lliurement. Després d’un primer moment d’observar atentament, d’acostar-s’hi i tornar enrere diverses vegades, tots es van atrevir a tocar-lo.

Mentre hi va haver a qui no li va agradar la sensació massa tova i freda d’un material que no coneixia, a d’altres els va atraure força. I una vegada i una altra hi enfonsaven els dits, l’esgarrapaven, volent agafar-lo, observant atentament els trossets que els quedaven a les mans.

En aquest moment evolutiu els nens i nenes fan les descobertes sensorials amb tot el cos, per tant a l’hora de dur a terme aquesta activitat els vam treure la roba, deixant els braços i les cames lliures, fet que va propiciar que més d’un, després de tocar-ho amb les mans també ho provés amb els peus, essent una experiència en què hi van tenir cabuda diversos aprenentatges:

  • Emocional: tocar quelcom desconegut.
  • Cognitiu: comprovar el resultat d’agafar i tocar el material.
  • Vivencial: és l’infant el que decideix què, com i quan intervenir.
Lurdes Torres