Arxiu diari: 9 de juny de 2020

Cotó fluix

A l’aula de Grallers, grup d’infants de 0-1 any, es van oferir safates amb cotó fluix.

Les safates les vam posar a terra, per tal que els infants hi tinguessin accés de manera autònoma, ja que encara la majoria no es posaven drets i només hi podien accedir asseguts o estirats a terra.

La curiositat dels infants va fer que de seguida s’acostessin a les safates per veure que hi havia i comencessin a tocar el material que hi havia a dins. Aquesta descoberta va propiciar diferents accions en cada un d’ells:

  • Agafar el cotó fluix i observar com cau a poc a poc.
  • Estirar-lo i observar com s’enganxa als dits.

  • Gaudir de la textura suau del cotó i posar-se’l davant la cara.

  • També hi va haver qui va buidar la safata i es va posar dins.

Donar temps i espai a cada nen i nena va fer que cada un d’ells visqués l’experiència segons els seus interessos, essent ells els que triessin que fer amb el material i esdevenint els protagonistes dels seus propis aprenentatges, tal i com ens recomana el pedagog Francesco Tonucci:

“L’aliment de l’escola ha de ser l’experiència dels infants”.

Lurdes Torres

Si aixequem el cap i mirem al cel

SI AIXEQUEM EL CAP I MIREM AL CEL…

Sovint estem tant concentrats i enfeinats en mirar el terra que damunt dels nostres caps succeeixen coses que ens passen desapercebudes. 

Era un 25 d’octubre, i els infants de 2 a 3 anys de l’escola jugaven fora l’espai exterior de l’escola. Alguns estaven explorant el sorral, d’altres corrien amunt i avall per les muntanyetes,… 

Un dels infants del grup estava estirat a l’hamaca, gronxant-se, quan de sobte va dir amb veu altra:

  • Un globus!

El moviment dels infants que el van sentir va parar en sec i, van començar a mirar què passava damunt els seus caps. Van poder veure un globus, però, no un globus petit, no, el que hi havia damunt els seus caps era un globus aerostàtic. A partir d’aquell moment, els ulls van deixar de mirar al terra per començar a seguir el camí que feia el globus. 

Alguns d’ells comentaven les dimensions del globus, d’altres es preguntaven si allà dins hi havia persones, d’altres explicaven com el seus pares havien anat un dia dins d’aquell globus,… 

Va ser un temps curt, va ser el temps mentre podien veure el globus, però durant aquell moment van compartir l’emoció de la descoberta i la van poder compartir entre tots. 

Perquè si aixequem el cap i mirem al cel, veurem coses que ens sorprenen!

Ariadna Riera