A l’aula de Grallers, grup d’infants de 0-1 any, es van oferir safates amb cotó fluix.
Les safates les vam posar a terra, per tal que els infants hi tinguessin accés de manera autònoma, ja que encara la majoria no es posaven drets i només hi podien accedir asseguts o estirats a terra.
La curiositat dels infants va fer que de seguida s’acostessin a les safates per veure que hi havia i comencessin a tocar el material que hi havia a dins. Aquesta descoberta va propiciar diferents accions en cada un d’ells:
- Agafar el cotó fluix i observar com cau a poc a poc.
- Estirar-lo i observar com s’enganxa als dits.
Gaudir de la textura suau del cotó i posar-se’l davant la cara.
- També hi va haver qui va buidar la safata i es va posar dins.
Donar temps i espai a cada nen i nena va fer que cada un d’ells visqués l’experiència segons els seus interessos, essent ells els que triessin que fer amb el material i esdevenint els protagonistes dels seus propis aprenentatges, tal i com ens recomana el pedagog Francesco Tonucci:
“L’aliment de l’escola ha de ser l’experiència dels infants”.
Lurdes Torres
