Arxiu diari: 8 de juny de 2020

Propostes obertes

PROPOSTES OBERTES: Compartim moments, gaudim junts.

Aquesta és una iniciativa per fer partícips a les famílies d’una proposta qualsevol a l’escola amb els infants.

El dia 26 de novembre, els infants de l’aula dels Traginers vam tenir una visita molt especial, el pare d’en Blai. Va poder gaudir d’una sessió de psicomotricitat amb nosaltres: la preparació, el desenvolupament de la proposta i el final.

De primer, infants i adults estaven més coivids del normal. A mesura que van anar passant els minuts, ja tot era més natural i espontani. Rialles, mirades, gestos, paraules i mil i una accions que van omplir aquella sessió de psicomotricitat tant especial i diferent.

Per en Blai, una vivència i una experiència única, però per la resta, també. Nous vincles, noves relacions, nous jocs, noves maneres de fer les coses… aprenentatges que dia a dia ens fan més forts i més valents.

Amb això, us compartim un fragment de la cançó “Invencibles, dels Catarres” on parla del vincle:

“…amb tu me’n vaig allà on em porti el vent,

l’un al costat de l’altre som més forts i més valents.

Amb tu me’n vaig i escapem d’aquest present

que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens”.

Pensem que és una idea que cal potenciar per tal que les famílies puguin veure i viure de primera mà què fan els seus fills i filles a l’escola. És una manera de transmetre confiança, ser transparent i que serveix per treballar el vincle entre tota la comunitat educativa.

Mercè Riera i Rosa Vilà

La pluja i els seus bassals

Que plogui sempre és emocionant. Sentir el so de les gotes en contacte amb el terra, l’olor a  mullat de l’herba,…

La pluja té la capacitat de despertar tots els sentits, però, a més és capaç de despertar el cos i el seu moviment. 

El dia 5 de desembre els Geganters van arribar a l’escola ben emocionats. Durant la nit havia plogut i, l’espai exterior de l’escola, estava ple de bassals. En Roc, només d’entrar per la porta, es va apropar a l’adult i li va dir:

  • Que ens posarem les botes d’aigua?

L’adult, amb un somriure dibuixat, li va contestar:

  • I tant!

Així que després de jugar una estona dins l’aula tots els infants van sortir a fora l’espai exterior, es van calçar les botes d’aigua i a explorar els efectes de la pluja. Cada infant viu l’espai exterior a la seva manera; hi ha qui de seguida passa a l’acció, altres que necessiten temps per observar i altres que prefereixen observar des de la distància.  

Només de sortir, en Roc es va enfilar a una muntanyeta de sorra i va saltar dins d’un bassal. Saltava tant que quan els seus peus entraven en contacte amb el bassal l’aigua s’enfilava ben amunt. En Guim, molt a prop seu, l’observava amb atenció i, cada cop que en Roc saltava, un somriure se li escapava per sota el nas. Així que, després d’una estona mirant, va decidir entrar en acció. Tots dos saltaven un després de l’altre i reien cada cop que l’aigua del bassal s’alçava ben amunt. 

Aquell dia, cadascun dels infants, van poder explorar l’espai exterior i el seu cos en moviment amb els bassals al seu ritme, sense presses, gaudint de les sensacions que els produïa.

“Per als infants, hi ha pluges i pluges. La que diverteix i sorprèn, i la que angoixa i avorreix. Però si la pluja deixa un bassal, gràcies a la bondat d’un petit forat a terra i a una mica de sol, els nens fan una festa. I la festa esdevé una gran celebració si els adults no dicten prohibicions i els segueixen els jocs”

Loris Malaguzzi

Ariadna Riera