Arxiu mensual: juny de 2020

Figures de gegants i llum

Durant la setmana prèvia a la festa major d’hivern el grup de Geganters va gaudir d’un seguit de propostes que giraven entorn dels gegants del poble.

Una d’aquestes propostes va ser projectar les ombres dels gegants a la paret amb llanternes, si els gegants ja atrauen els infants de manera suficientment activa als nens i nenes, afegir-hi joc amb les llanternes encara va fer més atractiva la proposta.

Vam preparar l’espai de llum amb les figures dels gegants penjades d’un cordill i les llanternes a l’abast dels nens i les nenes. Quan van veure les llanternes de seguida les van encendre i enfocant ara aquí, ara allà, es van adonar que en el moment que la llum es projectava sobre les figures, aquestes figures a la vegada es projectaven a la paret. A partir d’aquí el joc va permetre treballar conceptes logicomatemàtics, visuals i lingüístics, com ara:

            – Gran / petit

            – Lluny / a prop

            – Moviment / pausa

            – Enfocar / desenfocar

Si la llum és més a prop els gegants projectats són més grans o més petits?

Si la llum és més apartada els gegants es fan més petits?

Si movem la llanterna els gegants projectats es mouen, i els reals?

Si movem els reals també es mouen els projectats?

Si la llum de la llanterna no enfoca el gegant real, el projectat es veu?

Preguntes que anaven sorgint i que ells i elles mateixos/es interactuant amb els materials van anar trobant les respostes.

“Saber és una satisfacció, però entendre és a la vegada, un desig, un drama i una conquesta.”

Nelson Godman. (Filòsof)

Ariadna Riera

Posar-se aigua

 

A l’escola bressol, un dels elements que tenim molt en compte són els hàbits i les rutines per tal que els infants esdevinguin el més autònoms possible en les seves pròpies accions. 

Pel que fa al moment dels àpats, és important portar unes rutines per tal que l’infant es senti còmode i segur. 

L’estona del dinar, els infants tenen una gerra a la taula la qual poden utilitzar per posar-se aigua al got i beure, si tenen set. Si necessiten ajuda, l’adult intervé i els fa l’acompanyament necessari. 

És una tasca que agrada molt amb els infants, és una manera de demostrar que confiem amb ells. 

Durant aquesta acció, els infants acostumen a tenir molta cura i prestar molta atenció per intentar que l’aigua no caigui a la taula. 

En el cas que es vessi una mica d’aigua, s’agafa un paper i es neteja, sense problema. Si necessiten ajuda, la demanen amb algun company/a o amb l’adult que observa amb atenció la situació des d’un segon pla sense intervenir si no ho veu necessari. 

 

“El creixement implica assumir experiències amb autonomia. Necessiten acompanyament a distància, parlar i confiar”.

Maria Jesús Comellas

Rosa Vilà i Mercè Riera

Quin so fa?

L’infant, des del seu naixement, està preparat per rebre i emetre sons.

En un principi, aquests elements de l’ambient sonor, ja siguin d’origen natural o artificial són rebuts d’una manera molt indiferent pels infants; aniran esdevenint cada vegada més diferenciats uns dels altres quan els poden donar una significació o bé fer una acció sobre ells. 

Això és el que vam anar a busca el passat 4 de març del 2020. Ens vam posar les jaquetes i vam sortir a l’exterior de l’escola bressol. Les mestres fèiem que els infants es fixessin en sons, però molts dels infants de 1 a 2 anys del grup de Traginers, els buscaven amb la mirada.

A partir d’aquí, espontàniament, vam començar a provocar sons artificials com saltar a sobre la tapa del clavegueram, picar amb una pedreta un banc de metall, picar amb la mà els senyals de trànsit, etc.

Les mestres, intencionadament buscàvem sons pel carrer, i els infants els copiaven, n’improvisaven de nous i en temptejaven d’altres. Per exemple, amb la mà, també van provar de picar directament el terra, però vaja, no es va escoltar res. Amb la pedreta, després de picar el banc van provar de picar fulles, però el so va ser completament inexistent. 

Fins que “xino xano”, fen passes grosses per escoltar els nostres peus picar el terra, vam arribar en un entorn verd, on els sons naturals fluïen i aquells  sons artificials que fins ara estàvem trobant passaven en un segon terme. Asseguts, a més de veure com el vent movia les branques dels arbres, en vam sentir ben bé el so. Així doncs, el so ens informa de tot un munt de vivències i, en la mesura que ens el fem nostre, el coneixem i el reconeixem, adquirim una relació afectiva, física i intel·lectual sobre ell.

 

Rosa Vilà i Mercè Riera

Papus…Tat!

El dia 6 de febrer, vam preparar una sessió de psicomotricitat i moviment amb robes i teles per als infants de 0-1 anys. Aquesta sessió va provocar el joc del Papus-Tat. 

El joc d’amagar-se propicia un espai on jugar amb la pròpia existència i la de l’altre. Un espai per autoafirmar-se a un mateix, prenent consciència del cos i construint el seu propi jo. 

Ajuda als infants a formar una representació mental de la persona o escenari ocult:  veient i comprovant que encara que no ho estiguin veient, continuen sent-hi; prenent consciència de la permanència de l’objecte. 

També, permet als nens/es establir una relació entre espai-temps ja que a partir de la seqüència temporal que requereix el joc, són capaços d’anticipar accions. 

És un joc de moviment, de relació i de descoberta que els aporta sorpresa i satisfacció. Els infants juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats.

 

“…en el amagar-se i aparèixer està la bellesa de l’evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l’adult; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se.” 

 Jenny Silvente

Raquel Blancafort

 

Els mocadors, les teles

Les teles que tenim l’aula, són translúcides i de diferents colors. Són suaus, de textura agradable i gairebé no tenen pes.

Aquestes ofereixen un ventall d’opcions de joc molt ampli i variat i que, per la nostra experiència, sabem que agraden molt als infants de 1 a 2 anys de l’aula dels Traginers. Es tracta de jugar i experimentar amb un material desestructurat i amb moltes possibilitats. 

De manera autònoma a través dels mocadors, sorgeixen jocs de tot tipus. Perquè això sigui així, aquestes teles, estan sempre a la seva disposició, posades en una cistella a la seva alçada. Els jocs que sorgeixen a partir d’elles, moltes vegades venen donats pel joc simbòlic dels infants més grans del grup, quan per exemple emboliquen els ninots amb la roba, els tapen i els bressolen. Disfressar-se, posant-se les teles de faldilla o de mocador el cap. A vegades, busquen a l’adult, perquè els hi lliguem.  

També permeten, jocs sensorials com embolicar-se el cos o extremitats i notar les diferents sensacions. Fer volar les teles, tirant-les ben amunt i deixar-les caure sobre el cos. 

A vegades, aquestes teles han anat a parar a l’espai de llum, ben estirades damunt el calaix de llum. Els infants, n’observem les transparències del colors que deixa passar. 

No podem oblidar el joc del “tat”, que permet aparèixer i desaparèixer quan volen. Aquest últim joc, cada vegada el fan menys i sorgeixen altres propostes més elaborades com les que hem anat comentant. 

  

Rosa Vilà i Mercè Riera 

Compartim vivències

El dia 20 de gener la Cristina, mare del Guifré, ens va acompanyar durant una estona del matí.

Va arribar a l’escola després que els infants haguessin menjat una mica de fruita i començaven a preparar-se per anar a la sala de psicomotricitat.

Només veure-la entrar i després que ens demanes en què podia ajudar, de seguida els nens i nenes del grup de Geganters, infants de 2-3 anys, la van anar posant al corrent de tot el que s’havia de fer. Li explicaven que ja acabaven de rentar-se les mans, que aquell dia teníem una proposta de psicomotricitat preparada amb teles i que abans d’entrar a la sala s’havien de treure les sabates i posar els mitjons antilliscants.

I així ho van fer, amb el Guifré acompanyant de ben a prop la seva mare, que ajudava als altres nens i nenes i a ell, es van anar posant els mitjons i entrant a la sala. Les teles van portar a fer tota classe de jocs com ara: disfressar-se, jugar a cuinetes, arrossegar-se, etc. Jocs que la Cristina va poder compartir amb el seu fill i els seus companys i companyes dins l’escola.

Regularment a La Pitota portem a terme les propostes obertes, on les famílies estan convidades a passar un matí amb nosaltres per conèixer i viure el nostre dia a dia, a més de gaudir de veure el seu fill o filla en un context diferent de casa.

Per l’escola és una proposta molt enriquidora, ja que permet establir vincles de relació i confiança més forts entre nosaltres i les famílies, fet que repercuteix en el benestar dels infants dins l’escola.

Ariadna Riera i Lurdes Torres

Una capsa…mil possibilitats de joc

El dia 20 de gener al matí, mentre la Naia, del grup de Bastoners (infants de 0-1 any) jugava lliurement, va fixar la seva atenció en una capsa de metall que hi havia al terra de l’aula.

Va començar a explorar-la i tant la seva actitud com la seva  expressió mostraven com es feia preguntes:

Què puc fer amb això? 

– Què passa si faig això?  

Experimentant i mitjançant la seva habilitat de pensament i imaginació, la Naia va adonar-se que un únic element li oferia varies possibilitats de joc: 

  • Si  tombava la capsa, la podia fer rodolar.
  • Si la posava cap per avall i la picava, feia soroll.
  • Si l’omplia, la podia buidar.
  • Si la tapava, la podia destapar.

La capsa, com a objecte que no és pròpiament joguina, va permetre a la Naia explotar la seva creativitat, i cada vegada que descobria una nova opció de joc, mostrava satisfacció i gaudi. 

Cada objecte pot esdevenir joc per a l’infant, i com a conseqüència, font d’aprenentatge. Quan un nen o nena manipula un material, està activant àrees del cervell directament relacionades amb el seu desenvolupament cognitiu. 

Jugant, l’infant es qüestiona relacions causa-efecte i cerca la resolució de problemes que van sorgint durant el procés creatiu.

Raquel Blancafort