Arxiu mensual: maig de 2020

L’hort més petit

A finals de febrer, les tutores de l’aula de Bastoners vam demanar a cada família que ens portés una petúnia o una flor de Matrimoni per plantar-les en testos i posar una mica de color a l’espai exterior dels més menuts. 

Quan  sortim a fora al jardí tindrem cura i regarem les flors, sota la mirada dels infants de 0-1 any. 

Al nostre jardí també hi ha plantes aromàtiques. Un dia, vam aprofitar que el grup d’infants de l’aula dels Geganters anaven a l’Agrobotiga del poble, perquè ens portessin espígol, per plantar al nostre sorral. 

De mica en mica, hem anat creant el nostre petit hort.  

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Tenir cura de l’hort i del jardí

Al grup dels Geganters els encanta tenir cura de l’hort. Sempre estan a punt d’agafar una pala i remenar la terra, omplir una regadora d’aigua i regar, però el que més els agrada és veure els fruits i recollir-los.

El 19 de setembre i per donar significat a la tasca que durant el curs anirien portant a terme en el nostre hort de l’escola, vam fer una sortida a veure l’hort social del poble. Allà van poder observar que podien recollir tota classe de fruites i hortalisses, els va encantar veure com si tibaven fort sortia una pastanaga del terra, van observar la diferència entre un tomàquet verd i un de madur i que era millor que recollissin el madur. Van poder omplir una bona cistella amb pebrots, albergínies, mongetes i portar-la cap a l’escola. Una vegada allà van classificar les verdures, les van netejar i les van tastar amb una amanida, adonant-se així d’on provenen els aliments que mengem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquesta motivació han anat a comprar a l’agrobotiga diverses vegades per plantar el nostre hort de l’escola.

Abans de l’hivern van fer una plantada de porros en format de planter, una planta petita que va creixent a mesura que en tenen cura. També van plantar faves en gra, així van poder observar com d’un gra petit i colgat a terra en sortia una planta que anava fent-se gran, i que perquè el fred no li fes malt l’havíem de tapar durant l’hivern.

A finals d’hivern, van tornar a preparar la terra i de nou van plantar cebes i pèsols. També van tenir cura dels maduixers, traient les fulles seques. Aquests maduixers any rere any ens van donant unes maduixes ben vermelles, les quals tots estan a l’aguait per collir-les.

Com que ens agrada tenir el nostre jardí ben bonic, cada any les famílies ens porten flors per plantar; i una vegada més, després d’agafar les eines per preparar la terra i fer-hi un forat els nens i nenes amb molta cura i satisfacció les planten i les reguen.

 

Ariadna Riera

Projecte intergeneracional: teixint relacions

L’establiment de relacions positives entre diferents generacions genera beneficis importants per a tothom. 

Diversos estudis demostren que les relacions Intergeneracionals entre infants/joves i persones grans millora l’aprenentatge i la motivació dels infants, l’autoestima de les persones grans i la comprensió i el respecte entre les diferents generacions. I també es contribueix a una visibilitat més gran i a generar una imatge positiva de les persones grans en la societat. A més, el contacte i la interrelació entre les generacions produeix més benestar i incrementa la qualitat de vida tant d’uns com dels altres.

Durant el curs 2019-2020 els infants de 2 a 3 anys de l’escola han estat en contacte amb la gent gran del centre de dia del poble. Les trobades, que es portaven a terme quinzenalment, han estat un moment de trobada i de compartir un temps en comú entre les dues generacions. Aquest any, ens vam proposar compartir una activitat significativa tant pels grans com pels petits, per això, les propostes han estat ben variades. 

 PRIMERA TROBADA 1 D’OCTUBRE DE 2019

Durant la primera trobada que es va portar a terme, els infants de 2 a 3 anys de l’escola van anar al  Centre de dia “Bona Sort”. Allà van conèixer els avis i àvies que utilitzen el servei i es van presentar tot dient el seu nom amb unes veuetes tímides. Amb el pas de l’estona, van anar apareixent intercanvis de paraules, gestos de complicitat entre uns i altres i, intercanvis de jocs amb pilotes i cercles. 

La gent gran no parava de somriure amb el moviment dels més petits i, els més petits oferien als avis i àvies els seus peus i les seves mans per anar a buscar les pilotes i llavors llençar-les dins un cistell. 

Sense voler es van teixir uns vincles de complicitat que van afavorir la seguretat i l’autoestima de tots els que eren a la sala.

15 D’OCTUBRE: COMPARTIM ELS FRUITS DE LA TARDOR

Quan vam obrim la porta el Centre de dia, gent gran i infants es van mirar i van somriure amb timidesa, però amb el pas de l’estona tots van anar agafant confiança i van començar els intercanvis. Aquest cop, les cares ja no ens eren tan desconegudes. 

Era tardor i aquest cop els Geganters van portar als avis i àvies un cistell ple de fruits de la tardor. Nous, magranes, castanyes, codonys… Amb l’ajuda de la gent gran, vam identificar els diferents fruits, els vam olorar.. Després, els van obrir i se’ls van menjar. 

5 DE NOVEMBRE: SORTIM A COLLIR FULLES

Es tracta de compartir moments, estones que són significatives per cadascun d’ells. Durant la trobada collint fulles els més petits van ensenyar amb energia i il·lusió totes aquelles fulles que havien agafat. Grans, petites, grogues, vermelles, etc. cada paraula que sortia de la boca era per explicar amb emoció a la gent gran allò que havien estat fent. Sense adonar-se’n la cara dels més grans també projectava aquella emoció que els petits els transmetien. 

26 DE NOVEMBRE: A QUATRE MANS

La precisió, el fet de desenvolupar tasques que ens facin concentrar en allò que estem fent. Per els més petits és quelcom que han d’aprendre. Per la gent gran és quelcom que tenien desenvolupat i que cal anar treballant perquè ho estan perdent. 

A quatre mans van poder enfilar el cordill dins el reixat. Mirades de complicitat quan la feina feta sortia com esperaven.

28 DE GENER: FEM SUC DE TARONJA 

És època de taronges i visitem als avis amb un cistell ben carregat. Aprofitem la trobada per fer suc entre tots. Els sentits, desperts des de la curiositat, els fan adonar que les taronges roden, pesen, estan fredes. Les obrim, olorem i en fem suc amb l’ajuda de la gent gran. Explorar la dimensió del menjar com un acte de cura a un mateix i d’obertura als altres.

4 DE FEBRER: DESGRANEM I ELABOREM GERMINACIONS D’ALLS

Amb precisió i paciència, entre tots, van anar desgranant els alls. Llavors, els van colgar sota la terra. Què passarà? 

18 DE FEBRER: ARRIBA LA DISBAUXA

El carnestoltes va portar la disbauxa a l’escola i els Geganters la van voler compartir amb els avis i àvies del centre de dia. Ens van pintar la cara. Aquell dia, els somriures d’alegria i les mirades de complicitat no paraven de projectar-se. Tant, que fins i tot la gent gran va animar-se a pintar-se la cara.

Totes les trobades van afavorir moments d’intercanvi que van permetre teixir vincles de relació entre grans i petits. Amb tot això el que es buscava era que els nens i nenes entressin en contacte amb la gent gran, donant-se suport mútuament, mentre s’intercanviaven experiències.

 

 

Ariadna Riera

Temps d’acollida

Amb el començament del segon trimestre, al llarg dels mesos de gener i febrer, van començar nous infants a l’aula de Bastoners (grup d’infants de  0-1 anys).  

Vam dedicar el temps necessari a l’adaptació i a l’acollida d’aquests infants, tenint en compte que cada un d’ells/es passava per una separació física, temporal i afectiva de la seva família i que s’havia d’adaptar a un nou espai, a noves persones i  a noves dinàmiques. 

Vam tenir cura d’aquest temps, sabent que el procés d’adaptació seria únic i diferent en funció de com ho visqués cada nen/a, però sempre i en tots els casos, vam valorar aquest procés com un moment delicat i summament important. 

És per això, que des de l’escola vam propiciar una relació propera de complicitat, empatia i confiança amb les famílies. Vam assegurar que l’espai fos acollidor i  vam procurar crear un ambient tranquil i relaxat. Així com també, vam oferir una atenció individualitzada a cada infant per tal de conèixer-lo, cobrir les seves necessitats, donar resposta a les seves inquietuds, i per sobre de tot, poder vetllar pel seu benestar, fent que es sentís respectat i estimat. 

Amb els pas dels dies, i després de moments de neguits i angoixes compartides, els infants van començar a sentir-se cada vegada més tranquils, segurs i còmodes a l’aula i als diferents espais de l’escola; establint i teixint vincles afectius amb les mestres, i donant pas a noves descobertes i aprenentatges. 

“L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó el que es fa de cor a cor”.

Howard G. Hendricks

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

“Atrapats en la ficció” ja és exposició!

ART I ESCOLA és un programa impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, i compta amb la col·laboració d’un equip de persones d’entitats i institucions vinculades als camps de l’art i l’educació que treballen conjuntament amb els centres que formen part del programa. 

Aquest programa que té per objectiu incentivar les capacitats educatives de l’art. Estableix una xarxa de col·laboracions entre diferents institucions que treballen des de l’àmbit de l’art i l’educació i els centres educatius. Parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, entès des de la seva multiplicitat de formes contemporànies, pot proporcionar diverses eines útils per revitalitzar accions educatives a l’escola.

L’escola Bressol va iniciar la seva participació en el projecte l’any 2016 amb el tema central “EL CAOS” i durant tots aquests anys s’ha endinsat en altres temes com el “TABÚ” i el “REFUGI. 

Durant el curs 2019-2020 la FICCIÓ ha estat l’eix vertebrador del projecte. 

ATRAPATS EN LA FICCIÓ” ha estat un projecte que s’ha portat a terme amb els infants de 2 a 3 anys de l’escola. 

Inicialment vam partir de la base que infants tant petits viuen en un món de ficció constant a través del joc i del seu dia a dia, aquesta reflexió ens va fer adonar que qualsevol acció quotidiana podia formar part del projecte, però vam voler anar més enllà. Així que vam agafar el conte “Atrapat” d’Oliver Jeffers i el seu protagonista, en Floyd ens va endinsar en un món desconegut. En Floyd és un nen que, un bon dia, mentre juga amb el seu estel, aquest, es queda atrapat dalt d’un arbre i per fer-lo caure continua llançant més objectes dalt de l’arbre cadascun d’ells més surrealista. I llença un mico, un vaixell, una porta, unes sabates,….

Per poder iniciar el projecte amb els infants,primer de tot, vam presentar el conte i la seva història. La història d’en Floyd comença quan li queda atrapat un estel dalt de l’arbre, així que nosaltres vam sortir a fer volar un estel per saber què passava. A partir d’aquest objecte principal, dins l’aula, van anar apareixent propostes i experiències amb els diferents objectes que en Floyd llençava damunt de l’arbre. En Floyd ens va fer llençar sabates dalt de l’arbre, ens va fer pintar amb les rodes dels cotxes embolcallats per una llum negre que ho il·luminava tot, ens va fer cargolar i descargolar uns cargols, ens va convidar a experimentar amb la flotació dels objectes, vam observar com es movien els objectes amb el vent,… d’aquesta manera els infants vivien una experiència més significativa i es submergien amb més intensitat dins la història. 

Paral·lelament a les propostes, el conte ens anava omplint de paraules tot sovint i, un dia, vam demanar als infants què llençarien ells damunt de l’arbre. Cadascun d’ells ho tenia clar, així que involucrant també a les famílies els vam demanar que deixessin volar la imaginació i la seva creativitat i juntament amb l’infant elaboressin l’objecte que al final del projecte cadascun d’ells llençaria damunt de l’arbre de l’espai exterior que havien escollit, tal i com feia en Floyd.

Al final del projecte, fora l’espai exterior de l’escola, vam tenir un arbre amb un camió de bombers, una balena, dos micos, una tablet, una casa, dues escales, un cavall, una maquina, un flotador, una pilota i uns avis. 

Va ser bonic veure com els infants, mica en mica, s’anaven endinsant dins la història i com les famílies participave activament d’algu tant significatiu per als més petits.

En el següent enllaç podeu veure l’exposició del projecte  ↓ ↓ ↓ 

https://www.artiescola.cat/ca/projectes/ficci%C3%B3-2019-2020/escola-bressol-la-pitota,-prats-de-llu%C3%A7an%C3%A8s

 

Preinscripcions a l’Escola Bressol La Pitota

Es poden preinscriure nens i nenes nascut els anys 2018, 2019 i 2020 i es recomana fer-ho de forma telemàtica. Les matrícules es faran del 17 al 22 de juny.

Les famílies que vulguin preinscriure els nens i nenes nascuts els anys 2018, 2019 i 2020 a l’Escola Bressol La Pitota podran fer-ho del 13 al 22 de maig, ambdós inclosos.

 

La direcció del centre i la regidora d’Educació, Vanessa Gómez, exposen que es recomana fer les preinscripcions de forma telemàtica per reduir al màxim el nombre de sol·licituds presentades presencialment, tal i com marca el Departament d’Ensenyament. 

Per fer-ho només cal descarregar-se la sol·licitud en aquest enllaç i emplenar-la degudament. S’ha d’enviar a lapitota@pratsdellucanes.cat en format PDF, fotografiada o escanejada juntament amb la documentació que s’indica en la mateix sol·licitud.

La sol·licitud de preinscripció es considerarà formalitzada amb l’enviament d’aquest correu electrònic amb la sol·licitud i documentació requerida. L’Escola Bressol us contestarà el correu electrònic notificant la recepció de la sol·licitud per a què la persona sol·licitant en tingui constància.

Gómez exposa que, de manera excepcional, i només per a les persones que no puguin fer la preinscripció de forma telemàtica es pot sol·licitar fer la preinscripció de forma presencial amb cita prèvia trucant al 93 856 06 26.

Recomanacions a seguir per les persones que requereixen la preinscripció presencial

  • Sol·licitar cita prèvia trucant al 93 856 06 26.
  • Només pot assistir a fer les gestions al centre una persona, a ser possible.
  • Al centre ha de venir el menor nombre possible de persones a fer les
  • Cal portar tota la documentació per poder ser escanejada o fotocopiada i, si pot ser, portar la sol·licitud omplerta des de casa. En cas que no sigui possible és recomanable portar-se el bolígraf.
  • És recomanable portar mascareta i guants.
  • Està prohibit que hi assisteixin les persones de grups d’especial vulnerabilitat, en quarantena o que presentin símptomes. En aquest cas, s’ha d’autoritzar per escrit a una altra persona que porti la sol·licitud i la documentació.

 

Matriculacions del 17 al 22 de juny

Del 17 al 22 de juny es formalitzaran les matriculacions de l’alumnat del centre. En aquest cas, la gestió també serà telemàtica.

Per matricular-se cal descarregar-se la sol·licitud aquí i emplenar-la degudament. S’ha d’enviar a lapitota@pratsdellucanes.cat en format PDF, fotografiada o escanejada juntament amb la documentació que s’indica en la mateix sol·licitud.

La matriculació es considerarà formalitzada amb l’enviament d’aquest correu electrònic amb la sol·licitud i documentació requerida. En aquest cas, l’Escola Bressol respondrà el correu de confirmació, que servirà com a justificant de la formalització de la matrícula.

Abans de l’inici escolar, i quan les autoritats sanitàries ho permetin, l’Escola Bressol contactarà amb la família per fer la primera entrevista i exposar el projecte educatiu del centre.

De manera excepcional, per als casos en què les persones sol·licitants no puguin fer la presentació telemàtica tal com s’exposa anteriorment, caldrà concertar cita prèvia trucant al 93 856 06 26 amb les mateixes recomanacions preventives que s’anunciaven anteriorment.

Podeu consultar més informació del projecte educatiu de l’escola bressol municipal al present BLOC.

L’hort i la seva documentació

Quan apareix nova documentació dins l’aula, mai passa desapercebuda.

Els nens i nenes si fixen, l’assenyalen, t’agafen de la mà per ensenyar-te-la i fins i tot, et verbalitzen el que veuen transportant-se en la imatge, en el moment que ho vam fotografiar.

Entre infants comparteixen l’aprenentatge i recorden què feien quan les mestres ho vam fotografiar. També, ho ensenyen a les famílies, amb orgull i il·lusió (és un reconeixement a la seva feina). 

En Jan, molt encuriosit, ens va venir a buscar per ensenyar-nos les fotos de com vam plantar granes d’espinac a l’hort. Ens assenyala una per una les imatges i ens va explicant tot el procés.  Mentre, alguna companya s’apropa per mirar què fa i junts, es posen a parlar sobre tot el que veuen a les fotografies fins que el cap d’una estona, recorden que hem d’anar a regar les granes plantades.

La documentació ens serveix per fer visible els processos de pensament dels nens i les nenes al llarg del seu aprenentatge tan a nivell individual com a nivell grupal.

“És més fàcil que un cargol deixi petges del seu propi camí, de la seva feina, que no pas que una escola o una mestra deixi una petja del seu camí, de la seva feina. La documentació és una qüestió de confiança recíproca, d’estima recíproca. En alguns països occidentals és considerada una interferència inoportuna o lesiva dels drets d’algú. Nosaltres la fem perquè ens atorga un coneixement més proper i reflexiu de la nostra tasca”.

 Loris Malaguzzi

 

Mercè Riera i Rosa Vilà