Arxiu diari: 18 de maig de 2020

L’hort més petit

A finals de febrer, les tutores de l’aula de Bastoners vam demanar a cada família que ens portés una petúnia o una flor de Matrimoni per plantar-les en testos i posar una mica de color a l’espai exterior dels més menuts. 

Quan  sortim a fora al jardí tindrem cura i regarem les flors, sota la mirada dels infants de 0-1 any. 

Al nostre jardí també hi ha plantes aromàtiques. Un dia, vam aprofitar que el grup d’infants de l’aula dels Geganters anaven a l’Agrobotiga del poble, perquè ens portessin espígol, per plantar al nostre sorral. 

De mica en mica, hem anat creant el nostre petit hort.  

 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Tenir cura de l’hort i del jardí

Al grup dels Geganters els encanta tenir cura de l’hort. Sempre estan a punt d’agafar una pala i remenar la terra, omplir una regadora d’aigua i regar, però el que més els agrada és veure els fruits i recollir-los.

El 19 de setembre i per donar significat a la tasca que durant el curs anirien portant a terme en el nostre hort de l’escola, vam fer una sortida a veure l’hort social del poble. Allà van poder observar que podien recollir tota classe de fruites i hortalisses, els va encantar veure com si tibaven fort sortia una pastanaga del terra, van observar la diferència entre un tomàquet verd i un de madur i que era millor que recollissin el madur. Van poder omplir una bona cistella amb pebrots, albergínies, mongetes i portar-la cap a l’escola. Una vegada allà van classificar les verdures, les van netejar i les van tastar amb una amanida, adonant-se així d’on provenen els aliments que mengem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquesta motivació han anat a comprar a l’agrobotiga diverses vegades per plantar el nostre hort de l’escola.

Abans de l’hivern van fer una plantada de porros en format de planter, una planta petita que va creixent a mesura que en tenen cura. També van plantar faves en gra, així van poder observar com d’un gra petit i colgat a terra en sortia una planta que anava fent-se gran, i que perquè el fred no li fes malt l’havíem de tapar durant l’hivern.

A finals d’hivern, van tornar a preparar la terra i de nou van plantar cebes i pèsols. També van tenir cura dels maduixers, traient les fulles seques. Aquests maduixers any rere any ens van donant unes maduixes ben vermelles, les quals tots estan a l’aguait per collir-les.

Com que ens agrada tenir el nostre jardí ben bonic, cada any les famílies ens porten flors per plantar; i una vegada més, després d’agafar les eines per preparar la terra i fer-hi un forat els nens i nenes amb molta cura i satisfacció les planten i les reguen.

 

Ariadna Riera

Projecte intergeneracional: teixint relacions

L’establiment de relacions positives entre diferents generacions genera beneficis importants per a tothom. 

Diversos estudis demostren que les relacions Intergeneracionals entre infants/joves i persones grans millora l’aprenentatge i la motivació dels infants, l’autoestima de les persones grans i la comprensió i el respecte entre les diferents generacions. I també es contribueix a una visibilitat més gran i a generar una imatge positiva de les persones grans en la societat. A més, el contacte i la interrelació entre les generacions produeix més benestar i incrementa la qualitat de vida tant d’uns com dels altres.

Durant el curs 2019-2020 els infants de 2 a 3 anys de l’escola han estat en contacte amb la gent gran del centre de dia del poble. Les trobades, que es portaven a terme quinzenalment, han estat un moment de trobada i de compartir un temps en comú entre les dues generacions. Aquest any, ens vam proposar compartir una activitat significativa tant pels grans com pels petits, per això, les propostes han estat ben variades. 

 PRIMERA TROBADA 1 D’OCTUBRE DE 2019

Durant la primera trobada que es va portar a terme, els infants de 2 a 3 anys de l’escola van anar al  Centre de dia “Bona Sort”. Allà van conèixer els avis i àvies que utilitzen el servei i es van presentar tot dient el seu nom amb unes veuetes tímides. Amb el pas de l’estona, van anar apareixent intercanvis de paraules, gestos de complicitat entre uns i altres i, intercanvis de jocs amb pilotes i cercles. 

La gent gran no parava de somriure amb el moviment dels més petits i, els més petits oferien als avis i àvies els seus peus i les seves mans per anar a buscar les pilotes i llavors llençar-les dins un cistell. 

Sense voler es van teixir uns vincles de complicitat que van afavorir la seguretat i l’autoestima de tots els que eren a la sala.

15 D’OCTUBRE: COMPARTIM ELS FRUITS DE LA TARDOR

Quan vam obrim la porta el Centre de dia, gent gran i infants es van mirar i van somriure amb timidesa, però amb el pas de l’estona tots van anar agafant confiança i van començar els intercanvis. Aquest cop, les cares ja no ens eren tan desconegudes. 

Era tardor i aquest cop els Geganters van portar als avis i àvies un cistell ple de fruits de la tardor. Nous, magranes, castanyes, codonys… Amb l’ajuda de la gent gran, vam identificar els diferents fruits, els vam olorar.. Després, els van obrir i se’ls van menjar. 

5 DE NOVEMBRE: SORTIM A COLLIR FULLES

Es tracta de compartir moments, estones que són significatives per cadascun d’ells. Durant la trobada collint fulles els més petits van ensenyar amb energia i il·lusió totes aquelles fulles que havien agafat. Grans, petites, grogues, vermelles, etc. cada paraula que sortia de la boca era per explicar amb emoció a la gent gran allò que havien estat fent. Sense adonar-se’n la cara dels més grans també projectava aquella emoció que els petits els transmetien. 

26 DE NOVEMBRE: A QUATRE MANS

La precisió, el fet de desenvolupar tasques que ens facin concentrar en allò que estem fent. Per els més petits és quelcom que han d’aprendre. Per la gent gran és quelcom que tenien desenvolupat i que cal anar treballant perquè ho estan perdent. 

A quatre mans van poder enfilar el cordill dins el reixat. Mirades de complicitat quan la feina feta sortia com esperaven.

28 DE GENER: FEM SUC DE TARONJA 

És època de taronges i visitem als avis amb un cistell ben carregat. Aprofitem la trobada per fer suc entre tots. Els sentits, desperts des de la curiositat, els fan adonar que les taronges roden, pesen, estan fredes. Les obrim, olorem i en fem suc amb l’ajuda de la gent gran. Explorar la dimensió del menjar com un acte de cura a un mateix i d’obertura als altres.

4 DE FEBRER: DESGRANEM I ELABOREM GERMINACIONS D’ALLS

Amb precisió i paciència, entre tots, van anar desgranant els alls. Llavors, els van colgar sota la terra. Què passarà? 

18 DE FEBRER: ARRIBA LA DISBAUXA

El carnestoltes va portar la disbauxa a l’escola i els Geganters la van voler compartir amb els avis i àvies del centre de dia. Ens van pintar la cara. Aquell dia, els somriures d’alegria i les mirades de complicitat no paraven de projectar-se. Tant, que fins i tot la gent gran va animar-se a pintar-se la cara.

Totes les trobades van afavorir moments d’intercanvi que van permetre teixir vincles de relació entre grans i petits. Amb tot això el que es buscava era que els nens i nenes entressin en contacte amb la gent gran, donant-se suport mútuament, mentre s’intercanviaven experiències.

 

 

Ariadna Riera

Temps d’acollida

Amb el començament del segon trimestre, al llarg dels mesos de gener i febrer, van començar nous infants a l’aula de Bastoners (grup d’infants de  0-1 anys).  

Vam dedicar el temps necessari a l’adaptació i a l’acollida d’aquests infants, tenint en compte que cada un d’ells/es passava per una separació física, temporal i afectiva de la seva família i que s’havia d’adaptar a un nou espai, a noves persones i  a noves dinàmiques. 

Vam tenir cura d’aquest temps, sabent que el procés d’adaptació seria únic i diferent en funció de com ho visqués cada nen/a, però sempre i en tots els casos, vam valorar aquest procés com un moment delicat i summament important. 

És per això, que des de l’escola vam propiciar una relació propera de complicitat, empatia i confiança amb les famílies. Vam assegurar que l’espai fos acollidor i  vam procurar crear un ambient tranquil i relaxat. Així com també, vam oferir una atenció individualitzada a cada infant per tal de conèixer-lo, cobrir les seves necessitats, donar resposta a les seves inquietuds, i per sobre de tot, poder vetllar pel seu benestar, fent que es sentís respectat i estimat. 

Amb els pas dels dies, i després de moments de neguits i angoixes compartides, els infants van començar a sentir-se cada vegada més tranquils, segurs i còmodes a l’aula i als diferents espais de l’escola; establint i teixint vincles afectius amb les mestres, i donant pas a noves descobertes i aprenentatges. 

“L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó el que es fa de cor a cor”.

Howard G. Hendricks

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres