Arxiu mensual: abril de 2020

Cançons

Tot Anirà Bé

“Trec el cap per la finestra del vagó,
veig algú que espera a l’estació
amb un paper que dur el meu nom,
pujo a un cotxe que té més anys que jo
a la ràdio sona la cançó…

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
i ara el món em diu que
Tot anirà bé

UhUhUh

Quan cau el sol
parem a una pensió,
els queda lliure una habitació
al costat, al costat del menjador.

A mitjanit, de sobte sento un crit
i algú que riu em fa sortir del llit,
t’esperem, diu, al segon pis.

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

UhUh, Ah, Ah…

I ara vint anys després,
recordo aquell moment
i ens veig a tots tan bé.

Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel
per trobar-te entre la gent.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

UhUhUh…”

Joan Dausà Riera

L’hora del descans

Dormir és una activitat essencial en els infants.

 

Els grups de 1 a 2 anys, els Bastoners i els Grallers, es porta a terme de la següent manera:

Les necessitats individuals de descans de cada infant són respectades, i mentre hi ha qui no té tanta necessitat de son, n’hi ha d’altres que necessiten dormir diverses vegades durant el matí i després dels àpats.

Pel que fa als més petits, cada infant disposa d’un llit de baranes amb el seu objecte personal: el xumet, una mocador, un peluix molt significatiu per a ell, etc. Quan l’infant té son, se’l posa adormir i se li fa l’acompanyament que necessiti en aquell moment, com ara: moixaines, cançons o simplement el gest d’una abraçada.

A l’aula dels Grallers (infants de 0-1), en la que els infants ja es desplacen sols, gatejant o caminant, la nostra filosofia d’escola basada en el moviment lliure i la capacitat dels nens i nenes de reconèixer les necessitats pròpies, ens porta a respectar els seus temps i ritmes; per tant, deixem que siguin ells els que escullin en quin moment necessiten descans.

Cada infant disposa del seu matalàs amb els seus objectes personals, a l’espai del dormitori. Aquest, no el trobem alçat sinó que està damunt la mateixa superfície del terra. Això permet que siguin ells mateixos els que s’hi desplacin autònomament i que quan es desperten puguin abandonar l’espai per ells sols, sense dependre que un adult els vagi a buscar.

El fet de tenir un espai de descans on poden accedir de manera autònoma, fa que moltes vegades també i accedeixin només per allunyar-se una estona dels llocs on hi ha més moviment, fomentant així l’autonomia en la presa de decisions. 

“L’infant que ha augmentat la seva pròpia independència amb l’adquisició de noves capacitats, només pot desenvolupar-se normalment si té llibertat d’acció.“

Maria Montessori 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres

Propostes lingüístiques

En aquest apartat hi podreu trobar un munt de contes, poesies i cançons explicades i cantades per les mestres de la Pitota. Algunes d'elles, representades en les sessions organitzades pel "Prats sofà".

 

“Cada paraula és un regal nou que arriba cada dia, que necessita terra nova per arrelar, els infants, i per créixer: l’aigua del nostre afecte i la nostra tendresa, però sobretot necessita la veu, la nostra, la vostra, per agombolar-les i fer-los un niu en els infants, nostres, vostres i de tots”.

Mercè Escardó

La relació entre iguals

El dia 13 de febrer, entre dues aules d’infants de 0 a 2 anys…

Mentre la “Ia” jugava lliurement, va adonar-se que a l’aula del costat hi havia un grup d’infants que estaven manipulant unes peces, just al costat de la porta que separa les dues aules.

Els va veure a través del vidre i de seguida es va dirigir cap allà per observar-los des de més a prop. Al cap d’una estona, va voler cridar la seva atenció i va començar a xisclar i a fer cops al vidre perquè la veiessin.

Quan els altres infants la van veure van començar a interactuar amb ella. Els separava un vidre però això no suposava cap frontera per ells/es. Interactuaven a través de la parla, de la mirada, del somriure, del moviment del seu cos,…

Fins que de cop i volta, un dels infants més grans va voler involucrar la “Ia” en el seu joc. Li va ensenyar les peces amb les que estaven jugant i va començar a investigar què podia fer per compartir aquell material amb ella. Apilant les peces va adonar-se que una sola peça passava per sota la ranura de la porta, i de seguida va començar a passar-n’hi.

La “Ia” les agafava i les anava agrupant. Les mirades de sorpresa, entusiasme, emoció i complicitat continuaven presents…

La descoberta d’aquests infants va esdevenir un precedent per altres infants que quan s’adonaven del que passava, s’afegien al joc…

Durant un parell de dies més, aquesta conducta es va repetir, deixant en evidència que la relació amb el grup d’iguals és essencial per el seu desenvolupament afectiu i social i que compartir experiències i vivències amb els altres fa que els aprenentatges siguin més significatius.  

Raquel Blancafort

Bona diada de Sant Jordi i Santa Jordina a tothom!

L’equip de la Pitota, hem posat els nostres dibuixos els balcons.

#posemcolorel23abril

 

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall,

que no esperen avorridament a ser salvades

i que es mengen a queixalades la rosa de massapà!

Feliç dia a tots els cavallers,

que saben més i volen més que tacar-se de sang,

que són creatius i nobles amb si mateixos

i que es deixen salvar quan els fa falta!

Feliç dia a tots els dracs

que lluiten per trobar el seu lloc al món,

que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se

i oferir tot el que duen dins!

Feliç dia a totes les persones

que gaudint de qui són

i d’on vénen segueixen obertes a pensar

-en gran i en veu alta-

el lloc cap a on volen anar!

Joana Raspall

 

 

El gel

L’experimentació amb gel és una proposta que vam portar a terme amb el grup de 1-2 anys de la Pitota, els Traginers.

El passat 12 de febrer, vam oferir gel de diferents mides als infants. Aquest, el vam presentar dins les safates d’experimentació, les quals permeten poder experimentar còmodament ja que són a la seva alçada. Amb espai i material suficient per cada infant, vam deixar que exploressin lliurement, deixant volar la imaginació i observant què passava. 

Alguns comentaris que vam poder recollir durant l’experimentació van ser:

“És molt fred”

“Pesa molt”

“És bo!”

“ Rellisca”

“Aquest és petit”

“Mmmm!”

Per tant, alguns conceptes que van sortir i que podem treballar amb una activitat tant simple com experimentar i manipular gel són els següents:

  1. Textura. Hi ha gel amb relleu, n’hi ha que és més fi. Amb aquesta proposta, juguem i treballem amb diferents textures. A més, rellisca i s’escapa de les mans quan l’agafes.
  2. Sensacions. Ens podem passar el gel per les mans, per la cara, pels braços, etc. A cada un, ens ofereix una sensació diferent.
  3. Mides. Poder manipular gel de diferents mides ens ajuda a diferenciar dos conceptes tant senzills i a la vegada tant complexos: petit i gran.
  4. Pes. En relació al concepte anterior, hi ha el pes. Segons la mida del gel, pesa més o pesa menys. Costa més d’agafar o menys.
  5. Gust. Alguns infants van experimentar amb els llavis, la llengua i la boca, per descobrir el gust d’aquell objecte.
  6. Temperatura. En tocar amb diferents parts del cos el gel, ens adonem que és “fred” i posem nom a aquella sensació.
  7. Canvi d’estat de la matèria. De sòlid a líquid: quan fa una estona que manipulem el gel, es comença a convertir amb aigua. Es desfà.
  8. Sons i sorolls. Al agafar el gel i deixar-lo caure o llençar-lo, cada gel fa un soroll diferent i particular.

Per concloure la proposta, us compartim una frase d’en Benjamin Franklin que ens fa reflexionar sobre l’educació que oferim els infants durant el nostre dia a dia:

 

“Digues i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.

Benjamin Franklin

Rosa Vilà i Mercè Riera