Compartir entrades a l’escola

Com a persones adultes cada cop que entrem en un espai nou i desconegut necessitem que algú o alguna cosa ens doni confiança, una confiança que ens ajudarà a adquirir aquella seguretat que necessitem per ser nosaltres mateixos. 

Si com a adults ens passa això, us imagineu com es pot sentir un infant quan entra en un espai desconegut?

Des del començament, dins l’escola promovem unes entrades i sortides acompanyades d’aquelles persones de referència dels més petits per tal de donar seguretat.

Cada dia al dematí els infants entren dins l’escola i amb l’ajuda de pares, mares, avis, àvies i adults de referència organitzen els seus objectes personals. Aquest fet fa que ambdues parts es sentint part de la comunitat educativa. Quan les seves pertinences són al seu lloc, infants i adults entren dins l’espai de referència de l’infant. Allà, els adults, si estan el temps que creguin necessari perquè l’infant es quedi a l’escola tranquil. Durant aquest procés d’entrada i, quan la confiança i la seguretat estan establertes poden donar-se situacions molt especials, com el què va passar el dia 11 de febrer.

Quan en Josué va entrar dins l’aula, va mirar què hi havia dins l’espai de llum. De seguida va veure que aquelles construccions li interessaven i, després d’uns segons, va convidar al seu pare a jugar amb ell. El pare no s’ho va pensar i va entrar dins l’espai a jugar. En un primer moment cadascun d’ells feia la seva construcció amb silenci fins que el pare va prendre la iniciativa d’ajuntar les dues estructures. En aquell  moment un somriure còmplice es va dibuixar en els dos.

En aquell moment, l’Eulàlia entrava per la porta amb la seva mare. Quan va veure el pare d’en Josué dins l’espai de llum va agafar de la mà a la seva mare i la va convidar a entrar a jugar. En aquest cas, l’Eulàlia s’apropava les peces translúcides als ulls per observar la seva mare d’altres colors.  

Situacions com aquesta; situacions on infant i adult comparteixen espai i joc dins l’aula, esdevenen especials. Davant d’aquesta situació l’educadora només és capaç d’observar i meravellar-se d’aquest compartir. 

Ariadna Riera

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *