Arxiu diari: 28 d'abril de 2020

Cançons

Tot Anirà Bé

“Trec el cap per la finestra del vagó,
veig algú que espera a l’estació
amb un paper que dur el meu nom,
pujo a un cotxe que té més anys que jo
a la ràdio sona la cançó…

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
i ara el món em diu que
Tot anirà bé

UhUhUh

Quan cau el sol
parem a una pensió,
els queda lliure una habitació
al costat, al costat del menjador.

A mitjanit, de sobte sento un crit
i algú que riu em fa sortir del llit,
t’esperem, diu, al segon pis.

Oh, Oh, Oh…

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé

UhUh, Ah, Ah…

I ara vint anys després,
recordo aquell moment
i ens veig a tots tan bé.

Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel
per trobar-te entre la gent.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.

UhUhUh…”

Joan Dausà Riera

L’hora del descans

Dormir és una activitat essencial en els infants.

 

Els grups de 1 a 2 anys, els Bastoners i els Grallers, es porta a terme de la següent manera:

Les necessitats individuals de descans de cada infant són respectades, i mentre hi ha qui no té tanta necessitat de son, n’hi ha d’altres que necessiten dormir diverses vegades durant el matí i després dels àpats.

Pel que fa als més petits, cada infant disposa d’un llit de baranes amb el seu objecte personal: el xumet, una mocador, un peluix molt significatiu per a ell, etc. Quan l’infant té son, se’l posa adormir i se li fa l’acompanyament que necessiti en aquell moment, com ara: moixaines, cançons o simplement el gest d’una abraçada.

A l’aula dels Grallers (infants de 0-1), en la que els infants ja es desplacen sols, gatejant o caminant, la nostra filosofia d’escola basada en el moviment lliure i la capacitat dels nens i nenes de reconèixer les necessitats pròpies, ens porta a respectar els seus temps i ritmes; per tant, deixem que siguin ells els que escullin en quin moment necessiten descans.

Cada infant disposa del seu matalàs amb els seus objectes personals, a l’espai del dormitori. Aquest, no el trobem alçat sinó que està damunt la mateixa superfície del terra. Això permet que siguin ells mateixos els que s’hi desplacin autònomament i que quan es desperten puguin abandonar l’espai per ells sols, sense dependre que un adult els vagi a buscar.

El fet de tenir un espai de descans on poden accedir de manera autònoma, fa que moltes vegades també i accedeixin només per allunyar-se una estona dels llocs on hi ha més moviment, fomentant així l’autonomia en la presa de decisions. 

“L’infant que ha augmentat la seva pròpia independència amb l’adquisició de noves capacitats, només pot desenvolupar-se normalment si té llibertat d’acció.“

Maria Montessori 

 

Raquel Blancafort i Lurdes Torres