Arxiu diari: 27 d'abril de 2020

Propostes lingüístiques

En aquest apartat hi podreu trobar un munt de contes, poesies i cançons explicades i cantades per les mestres de la Pitota. Algunes d'elles, representades en les sessions organitzades pel "Prats sofà".

 

“Cada paraula és un regal nou que arriba cada dia, que necessita terra nova per arrelar, els infants, i per créixer: l’aigua del nostre afecte i la nostra tendresa, però sobretot necessita la veu, la nostra, la vostra, per agombolar-les i fer-los un niu en els infants, nostres, vostres i de tots”.

Mercè Escardó

La relació entre iguals

El dia 13 de febrer, entre dues aules d’infants de 0 a 2 anys…

Mentre la “Ia” jugava lliurement, va adonar-se que a l’aula del costat hi havia un grup d’infants que estaven manipulant unes peces, just al costat de la porta que separa les dues aules.

Els va veure a través del vidre i de seguida es va dirigir cap allà per observar-los des de més a prop. Al cap d’una estona, va voler cridar la seva atenció i va començar a xisclar i a fer cops al vidre perquè la veiessin.

Quan els altres infants la van veure van començar a interactuar amb ella. Els separava un vidre però això no suposava cap frontera per ells/es. Interactuaven a través de la parla, de la mirada, del somriure, del moviment del seu cos,…

Fins que de cop i volta, un dels infants més grans va voler involucrar la “Ia” en el seu joc. Li va ensenyar les peces amb les que estaven jugant i va començar a investigar què podia fer per compartir aquell material amb ella. Apilant les peces va adonar-se que una sola peça passava per sota la ranura de la porta, i de seguida va començar a passar-n’hi.

La “Ia” les agafava i les anava agrupant. Les mirades de sorpresa, entusiasme, emoció i complicitat continuaven presents…

La descoberta d’aquests infants va esdevenir un precedent per altres infants que quan s’adonaven del que passava, s’afegien al joc…

Durant un parell de dies més, aquesta conducta es va repetir, deixant en evidència que la relació amb el grup d’iguals és essencial per el seu desenvolupament afectiu i social i que compartir experiències i vivències amb els altres fa que els aprenentatges siguin més significatius.  

Raquel Blancafort