Us presento en aquest apartat un DICCIONARI MUSICAL. Podreu trobar instruments musicals o altres termes musicals que no són molt usuals. A poc a poc anirem ampliant aquests termes per fer cada vegada més interessant aquest apartat.
ACORDIÓ
L’acordió és un instrument musical de vent, format per una manxa, un diapasó i dues caixes harmòniques de fusta.En els dos extrems la manxa està envoltada per les caixes de fusta. La part de la mà dreta te, a més, un diapasó amb unes tecles que poden ser similars a les d’un piano (acordió cromàtic de tecles o de piano) o bé tecles rodones o botons (acordió cromàtic de botons) segons el tipus d’acordió; la part de la ma esquerra té botons per tocar els baixos i els acords d’acompanyament.
BOMBARDÍ
El bombardí (o tuba tenor) és un instrument musical que pertany a la família del vent metall, amb tub cònic i amb veu en l’extensió de barítonr-tenor. És un instrument de construcció cónica com la tuba, a diferència d’altres instruments com la trompeta o el trombó, de construcció cilíndrica. El so es produeix per la vibració dels llavis de l’intèrpret en la part anomenada boqueta, i el registre produït és gràcies a l’estructuració pròpia de l’instrument, que depén de la pressió dels llavis de l’instrumentista genera una successió de notes anomenades armònics, i mitjaçant el sistema mecànic que incorpora (vàlvules rotatives o cilindres, o bé el sistema de pistons, qualsevol sistema funciona amb el mateix objectiu) genera totes les notes d’una escala musical.
Es considera que el bombardí prové del saxhorn, inventat per Adolphe Sax.
CABASA:
La cabasa és un instrument musical rítmic de fusta agitada.
El seu nom es deu al fet que originàriament estaven realitzades amb carabassa (en portuguès cabaça) , com el güiro i les maraques.
La cabasa procedeix de la música popular llatinoamericana. No obstant això, ja està present en algunes orquestres en el subapartat de petita percussió. És molt utilitzada en el jazz llatí, especialment en el gènere *bossa *nova.
Actualment va guanyar molt terreny dins del reggae i la música pop.
CASTRATO (de l’italià castrato, castrat)
És la denominació que s’utilitza per referir-se al cantant sotmès de nen a una castració per conservar la seva veu aguda (de soprano, mezzo-soprano o contralto). El terme tradicional espanyol (avui en desús) referit a aquests cantants era capón. Actualment s’empra la paraula italiana.
DIDGERIDOO
És un instrument de vent, o aeròfon, ancestral utilitzat pels aborígens d’Austràlia. Bàsicament és un tub de fusta, el qual es fa sonar en fer vibrar els llavis a l’interior. Se suposa que té uns 2.000 anys d’existència , d’acord amb la datació d’algunes pintures rupestres en les quals apareix l’instrument, encara que els propis aborígens li donen una antiguitat de fins a 40.000 anys. El terme *didgeridoo no és de procedència aborigen; és el que li van donar els europeus en les seves primeres visites a la illa. En les desenes de dialectes aborígens es té una paraula diferent per designar a aquest instrument, com per exemple yidaki, ginjungarg, eboro, djalupu, maluk, etc. El didjeridu està estretament lligat a l’existència espiritual dels aborígens. La seva principal funció és la d’acompanyar un ball i a un cantant, servint com a instrument d’acompanyament, així com marcant el temps per al ritme de les cançons.
FLAUTA ANDINA
La flauta andina és un instrument de vent compost de tubs buits tapats per les mans de l’extrem de les quals surten sons aflautats per l’agitació de l’aire. En ocasions aquest tipus de flautes poden ser utilitzades com un auxiliar per a la relaxació, ja que emeten un so tranquil, gairebé sense alteració, molt semblat a la xiulada d’un ocell.
OBOÈ
L’oboè (francès: hautbois, ‘fusta alta o aguda’ ) és un instrument musical de la família vent fusta, de trepant cònic, el so del qual s’emet mitjançant la vibració d’una llengüeta doble que fa de conducte pel bufo d’aire. El seu timbre es caracteritza per una sonoritat penetrant, mordente i alguna cosa nasal, dolça i molt expressiva.
El seu silenci equivalent és el “silenci de semicorxera”, que significa que durant el temps equivalent a la semicorxera no s’efectua cap so.
A la música vocal les figures s’escriuen de manera separada o enganxades indicant, respectivament, si corresponen a síl·labes diferents o a la mateixa síl·laba.
SONATA
Sonata és el nom donat a diferents formes musicals, empleades des del període barroc fins a les experiències més rupturístiques de la música contemporània.
Per sonata s’entén, segons el model clàssic, tant una peça musical completa, com un procediment compositiu que utilitza dos temes generalment contrastants. Aquest procediment és conegut com «forma sonata».