El karaoke vanBasco és un recurs molt interessant per utilitzar a l’aula, on els alumnes podran trobar moltíssimes cançons per poder cantar sobre aquesta base musical. A més, aquest programa dóna la possibilitat de poder canviar la velocitat de la interpretació, canviar la tonalitat i també el volum.
Us deixo aquí l’adreça perquè pugueu utilitzar-ho, a més d’uns exemples de cançons que m’he baixat jo mateix del vanBasco.
www.vanbasco.com
En aquesta taula diferents cançons de diverses parts del món. Escoltal’s, són molt interessants.
| ÀFRICA |
| Àfrica |
| Africa Unite: “Uguale”
http://www.youtube.com/watch?v=LRUQtaFpCAw |
| AMÈRICA |
| Argentina |
| Yamila Cafrune:”Campo afuera”
http://www.youtube.com/watch?v=Qyq-9ZVYlic |
| ÀSIA | |||
| China | |||
| Xi Shuashua, Las Flores
|
A continuació, una sèrie de websquests sobre música que creo poden ser d’interès. Espero les vostres opinions sobre elles.
Webquest en la que se pretende conocer y analizar los aspectos más importantes de la vida y obra de Beethoven. Para ello se utilizan una serie de dossiers, como tarea para el alumnado, como diferentes links para investigar y analizar su vida y música a través de internet.
http://www.perueduca.edu.pe:8080/webquest/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=17&id_pagina=4
Webquest que trata sobre el aprendizaje de la flauta dulce en el aula.
http://mariajesusmusica.wordpress.com/category/recursos-diversospor-tipos/webquest-cazas-del-tesoro/
Webquest para saber “cómo grabar una maqueta de música”. Este proceso se realizará mediante una serie de actividades propuestas por el profesor que además nos llevarán a navegar por distintas páginas web.
http://www.phpwebquest.org/wq/construccion_instrumentos/index.htm
Es una webquest sobre construcción de instrumentos.
Diseño y TIC: es muy sencilla la navegación por esta página y se puede visualizar correctamente en cualquier navegador. No utiliza una gran tipografía, es más bien austera y grafismos también son más bien sencillos, lo que hace que se puede navegar fácilmente por la página.
Contenidos: la adecuación de los contenidos es muy clara para alumnados de primer ciclo de secundaria. Se plantea muy claramente el proceso para llevar a cabo esta tarea: a cada alumno (por grupos) se le asigna una tarea, búsqueda de información en distintas páginas web,…
Estructura de la webquest: está bien planteada su estructura, ya que con un orden muy claro y establecido ayuda al alumnado a realizar una buena tarea. Propone los siguientes pasos: Tarea, procesos, recursos, evaluación y conclusiones. Siguiendo estos pasos por parte del alumnado, hace que esta tarea se transmita de manera clara y concisa para llevar a cabo un buen resultado final.
Aplicación en cursos: como he comentado anteriormente pienso que es una buena webquest para trabajar en el primer ciclo de la ESO. Permite un trabajo en equipo (con todo lo que esto conlleva), además de un buen trabajo de investigación por parte de alumnado, que por otra parte está adaptado al nivel de estos cursos.
Valoración global: creo que es una webquest bastante completa, si a la utilizásemos para el primer ciclo de la ESO, ya que para otros níveles habría que adaptar las actividades. Sobre todo, para este nivel de primer ciclo está muy bien desarrollada, ya que de forma muy concreta y ordenada nos explica los pasos a seguir para realizar un instrumento. Además, exige un proceso de investigación (observar diversas páginas webs,…) y un trabajo en equipo. Pienso que en el apartado de visitar páginas web para recoger información, el profesor en el aula ya debe orientar a sus alumnos para investigar en la web adecuada según sea el instrumento que deban realizar el grupo de alumnos.
Us deixo aquí una sèrie de webs sobre anàlisi musical. A veure què us semblen i intercanviem impressions.
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~41009019/musica/la_forma_musical.htm
http://www.xtec.cat/rtee/cat/fem/mat_11.htm
http://mariajesuscamino.com/exe/forma-mus2/la_forma_musical_ejercicio_2.html
http://eduplanetamusical.es/2011/01/18/formas-musicales-el-rondo/
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/concerto/index.htm
ttp://www.enchufa2.es/archives/la-forma-fuga-pequena-fuga-en-sol-menor-bwv-578-de-bach.html
LECTURA MUSICAL-Opinió
Em sembla molt important, que a principis de curs comencem amb l’aprenentatge del llenguatge musical. La idea és, perquè a partir d’aquí podem continuar amb la lectura de partitures a l’hora de realitzar exercicis d’interpretació, sigui amb la veu o amb instruments. Jo els explico als alumnes que el llenguatge musical és com el llenguatge parlat i escrit, els quals tenen unes normes a seguir; i que per poder interpretar música és important saber “llegir” música. Aquest és el motiu pel qual li dono importància al llenguatge musical i a l’ensenyament d’aquest llenguatge ja des del primer trimestre del curs.
El problema que se’m planteja és com fer atractiu aquest ensenyament del llenguatge musical, ja que no tinc molts recursos, però alguns companys d’aquest curs ja m’estan donant idees que provenen sobretot d’internet. La meva experiència és que als alumnes se’ls fa una mica “pesat” l’haver de pensar en temps, compassos, rodones, blanques…
Però crec que, a poc a poc, estic trobant una solució per fer més atractiu aquest aprenentatge.
José David Doménech Pérez
ISAAC ALBÉNIZ
Isaac Albéniz, nascut en Camprodón, Girona, el 29 de maig de 1860 va començar la seva vida com un prodigi —va debutar com a concertista de piano, amb gran èxit, als quatre anys— i després de moltes gires arriscades que li van portar tan lluny de casa com estan les Américas (viatges que constantment interrompien les seves classes en el Conservatori de Madrid), es va concentrar en una seriosa carrera d’estudis a Bèlgica. Amb una beca que va rebre del rei Alfonso XII d’Espanya, va entrar en el Conservatori de Brussel·les en 1876, graduant-se en 1879 amb un primer premi en piano, que li va ser atorgat de forma unànime. Albéniz va tornar a Espanya per establir-se com un expert virtuós; a més, va començar a compondre i a dirigir. De seguida va començar com a director d’una companyia ambulant de sarsueles i va escriure tres sarsueles —que no es conserven actualment—. En 1883 es va establir a Barcelona, on va estudiar composició amb Felipe Pedrell. Cada vegada més, Albéniz incorporava les seves pròpies composicions en els seus recitals. En 1885 es va traslladar a Madrid on els seus treballs van ser publicats pels principals editors musicals d’aquella època: Benito Zozaya i Antonio Romero.
Encara que va conrear variats gèneres, en la seva obra predominen les composicions per a piano. En la seva música per a aquest instrument es poden distingir tres èpoques. En la primera, que abasta des de les seves composicions de joventut fins a aproximadament 1880, Albéniz compon obres de caràcter romàntic i intimista, influïdes clarament per la música de saló. Entre les principals peces d’aquesta etapa cal citar les seves set sonates per a piano i els seus tres Suites anciennes, a més dels Sis petits valses.
La seva etapa nacionalista espanyola s’obre amb les cinc peces que integren els Cants d’Espanya (Preludi, Oriental, Sota la palmera, Còrdova, Seguidilles). La majoria de les composicions d’aquesta segona etapa estan inscrites en el corrent de tints andalusos denominada “*alhambrismo”, caracteritzada per la profusió de ritmes de danses populars i d’elements del canti *jondo, així com per l’ús d’escales modals com la *frigia i ornamentacions pròpies de l’escriptura per a guitarra; no obstant això, en algunes peces d’aquest període també s’escolten trets folklòrics d’altres províncies espanyoles. Altres obres incloses dins d’aquest apartat són les Dotze peces característiques, la *Suite Espanyola i el Concert fantàstic en La menor.
La tercera etapa creadora de *Albéniz posseeix ressonàncies impressionistes, en part fruit dels seus viatges a París i de l’amistat que li va unir a compositors com *Debussy, màxim representant de l’impressionisme musical francès. La seva obra principal d’aquesta última època és Iberia, una síntesi de diversos estils musicals que deu molt a l’escriptura virtuosística per a piano de Liszt, amb certs ressons guitarrístics.
Les dotze peces que componen els quatre quaderns d’Iberia tenen una arquitectura complexa. La majoria d’elles empren ritmes característics de dansa que s’alternen amb una tornada lírica de caràcter vocal o cobla. El primer quadern inclou les peces Evocació, El port i Corpus *Christi a Sevilla, aquesta última eminentment descriptiva. En el segon quadern es troben les obres *Rondeña, Almeria i *Triana, que de nou fan esment a racons andalusos. El tercer quadern ho inicia la peça titulada El *Albaicín (en honor al barri granadí d’igual nom), seguida del Pol i de *Lavapiés, única peça d’Iberia inspirada en un lloc no andalús. I finalment Màlaga, Jerez i *Eritaña, que són les tres peces que integren el quart quadern.
Albéniz no posseeix una producció orquestral molt àmplia, però totes les seves obres simfòniques estan dotades d’un colorit i una harmonia de gran riquesa, així com de destacables innovacions instrumentals. En ocasions fins i tot integrava en l’orquestra instruments de vent de la *cobla catalana. Respecte a la seva música escènica, cal citar Llavor Jiménez; representada en tota Europa, va anar sempre l’obra favorita del compositor. En aquesta òpera Albéniz s’allunya de la tradició wagneriana per desenvolupar un llenguatge autòcton, expressiu i líric. En canvi, en les seves òperes Henry Clifford i Merlin, és palesa la seva admiració per Wagner.