La Laia, l’Aina, la Berta i la Júlia fan una anàlisi del comerç local. Què en pensen els comerciants, què en pensen els clients? Vegem-ho!
REPORTATGE: El comerç local a Vilafranca
Publicat dins de General, TV Alternativa
Deixa un comentari
Reportatge: Les malalties mentals
Reportatge sobre les malalties mentals.
Què és la salut mental? Què en sap l’alumnat del centre? Què n’opina? Entrevistem també la nostra psicopedagoga, la Maria, i ens resol alguns dubtes que podríem tenir.
Desitgem que us agradi.
Judit, Kevin i Josep
Publicat dins de General, TV Alternativa
Deixa un comentari
EL CAS DE L’ANTÒNIA CONTINUA
AVÍS: aquesta notícia és inventada
L’àvia de 78 anys que va ser investigada per matar part de la seva família (avui dia podem confirmar-ho), actualment està sent interrogada per la policia local per la desaparició del seu marit Eustaqui.
Fa aproximadament un mes, l’Antònia va ser detinguda per la mort de la seva filla i dos dels seus nets de 8 i 12 anys, però en l’actualitat es pot corroborar que ella va ser qui va enverinar-los. Encara que tothom pensava que era impossible que una senyora tan amable i afectuosa pogués fer tal cosa, la veritat és que aquest cas va ser la continuació d’un que va passar anteriorment, no fa més que un any, el 26 de novembre del 2022. (Sabem aquesta data gràcies al fet que la mateixa Antònia va anar a denunciar aquell dia la presumpta desaparició del seu marit.)
L’Eustaqui i l’Antònia, segons les declaracions dels veïns de la zona, afirmaven que sempre havien estat molt units i que mai s’havien barallat. Però dos mesos abans de la desaparició, els costums de la parella van començar a canviar. Ell ja quasi mai sortia al carrer quan sempre havia sigut un home molt de camp. Ella actuava de forma molt estranya amb tothom i les persones més properes a ella són les que més ho van notar. A més, l’Antònia ja no revia tantes visites, ni de les seves amigues ni dels seus familiars, cosa que va alertar una mica a la gent del poble. Ells pensaven que això es podria relacionar amb l’estat del seu marit, ja que com fa un moment hem dit, no se’l veia enlloc.
Durant mesos d’investigació, els agents que portaven aquest cas no van poder extreure cap dada rellevant que pogués ajudar en la cerca de l’home, però gràcies al descobriment de l’horrible mort dels tres individus, els professionals van poder avançar en la desaparició de l’Eustaqui. “Vam pensar que l’Antònia podria estar relacionada amb el cas, així que vam fer-li unes preguntes” va explicar un agent de la policia local.
“No em deixava apropar gaire a la seva habitació quan quedàvem per prendre el te” afirmava una vella amiga de l’Antònia, “em semblava bastant estrany, però tampoc vaig donar-li molta importància, ja que no m’hagués imaginat mai això”. En ser una senyora bastant gran, pensaven que eren rareses seves, així doncs van deixar-ho anar passant.
Finalment, després d’una llarga interrogació, l’Antònia va decidir explicar-ho tot, pel fet que d’una manera o d’una altra s’acabaria sabent la veritat. “Jo me l’estimava molt al meu marit, però, ell ja estava molt vell per viure… Llavors vaig decidir que el millor seria anar-lo enverinant perquè no sofrís tant” ens explicava la senyora segura de si mateixa. “Vaig estar fent-ho durant aproximadament dos mesos fins que desgraciadament va morir assegut a la taula del menjador, on la meva filla i dos dels meus nets ho van fer per error. Després, com no volia que se sabés, el vaig enterrar al jardí que teníem darrere de la nostra llar.”
En acabar l’interrogatori, els agents de la policia local es van encarregar de portar a l’Antònia al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona on quedarà presa fins a l’any 2029.
Publicat dins de General
Deixa un comentari
ELS MÒBILS, ELS ENEMICS DELS ESTUDIANTS
ELS MÒBILS, ELS ENEMICS DELS ESTUDIANTS
Per Carla Giralt Auguets
En els últims anys, els telèfons mòbils han obtingut un gran protagonisme, sobretot entre els adolescents, perjudicant força els seus estudis.
En primer lloc, són una distracció important per als estudiants, que sovint es tradueix en una disminució de l’atenció a l’aula. La temptació constant de consultar les xarxes socials, jugar o enviar missatges pot alterar l’entorn d’aprenentatge.
En segon lloc, els telèfons mòbils es poden utilitzar per fer trampes durant els exàmens i els treballs, perjudicant la integritat del sistema educatiu. Els estudiants poden accedir fàcilment a la informació per aconseguir avantatges injustos.
A més, l’ús excessiu dels telèfons mòbils pot tenir efectes adversos en la salut física i mental dels estudiants, com ara fatiga ocular, mala postura i comportaments semblants a l’addicció.
En conclusió, els impactes negatius dels telèfons mòbils en l’educació, des de les distraccions fins a l’engany, argumenten amb força la seva prohibició als instituts.
Publicat dins de General, Opinem
Deixa un comentari
ENTREVISTA A LA MARIA MOTA
Bon dia, avui estem amb l’estimada Maria Mota, psicòloga, orientadora i membre del departament d’acollida del nostre institut. Li hem realitzat una sèrie de preguntes d’interès per a l’alumnat del centre.
Qui ets i quina és la teva feina/funció a l’institut?
Sóc la Maria Mota i la meva funció al centre com a orientadora és donar suport a tots els alumnes a nivell d’orientació acadèmica i professional, a nivell emocional i donar suport a tot el professorat del centre. En aquest cas el nivell on treballo aquest curs és tercer d’ESO.
Què vas estudiar?
Primer vaig fer la carrera de psicologia, després vaig realitzar un màster de dificultats d’aprenentatge i un màster en psicologia infantil i juvenil. N’he fet molts més, però aquests en són els més destacats.
Quin creus que és el motiu principal pel qual els estudiants de l’institut demanen la teva ajuda?
Per a l’orientació acadèmica i professional i per al suport emocional, tot i que hi ha nois i noies que al principi els fa vergonya demanar la meva ajuda.
T’agrada la teva feina?
M’encanta, m’agrada molt. Vaig començar a treballar en una consulta privada atenent a infants i adolescents l’any 2013. A l’institut vaig començar a treballar al curs 2020-2021, just després del COVID-19.
Quina és l’edat més complicada durant l’adolescència?
Depèn de la persona, depèn de com aquest alumne ho visqui personalment. Potser sí que és més difícil que vinguin a demanar ajuda els alumnes de 1r i 2n d’ESO, ja que són més nous a l’institut, però a 4t també es fa complicat. Sempre costa, diria que tots i cap.
Quin consell donaries als alumnes que se senten insegurs pel seu futur ?
Primer que es coneguin molt bé a ells mateixos i que explorin quines són les seves habilitats, què se’ls dona bé, i que pensin molt bé el que realment els agrada.
Quines iniciatives creus que podria incorporar l’institut per millorar la salut mental dels alumnes?
Que hi haguessin més recursos, que el professorat del departament d’orientació pogués disposar de més hores per així poder dedicar-les a l’alumnat d’aquest institut.
Com creus que la teva implicació en l’adaptació dels alumnes estrangers influeix positivament en ells i en el seu desenvolupament a l’institut?
Doncs que tenen un referent amb qui potser els és més fàcil apropar-s’hi, ja que hi ha menys alumnes i poden parlar més. També disposen d’un aprenentatge de la llengua i cultura molt més individualitzat.
Fins aquí l’entrevista a la Maria Mota, moltes gràcies per llegir-la i per formar part de l’Alternativa!
Publicat dins de Entrevistes, Entrevistes, General, Notícies d'interès
Deixa un comentari
UNA DONA DE 35 ANYS, ASSASSINADA PER LA SEVA PARELLA A MADRID.
Un nou crim masclista acaba amb la vida d’una dona de 35 anys aquest diumenge al districte de Villaverde de Madrid. Un home de 30 anys, parella de la víctima, ha estat detingut després d’entregar-se a la policia el mateix diumenge al vespre.
Amb aquesta mort, són 49 les dones mortes a mans de la parella o exparella aquest any a l’estat espanyol.
La Policia Nacional que investiga el cas no sap si havien reprès la relació o si mai no l’havien deixada, ja que a l’abril consta una intervenció policial arran d’una discussió entre tots dos. Segons les mateixes fonts, el detingut té antecedents policials, però cap per maltractament.
El servei d’Emergències de Madrid va rebre un avís cap a les 4 de la matinada d’una dona ferida al replà de l’escala on presumptament convivien l’agressor i la seva víctima, al districte de Villaverde-Usera. Malgrat les maniobres de reanimació, la víctima va morir a causa de les greus ferides.
Publicat dins de Notícies d'interès
Deixa un comentari
UNA GRAN ACTUACIÓ DEL CLUB MALLORQUÍ FRENA LA BONA RATXA DEL FC BARCELONA
El vigent campió punxa en la visita a Mallorca i no aconsegueix sumar els tres punts. Dos errors defensius van propiciar els gols de Muriqi i Abdón Prats. Raphinha i Fermín van anotar per als blaugranes.
En un emocionant enfrontament d’ahir, el Barcelona i el Mallorca es van enfrontar al Son Moix. Els aficionats estaven ansiosos per veure el rendiment de l’equip català després d’una sèrie de partits desafiants. El Barcelona no va emergir victoriós, sino amb un empat i amb un marcador de 2-2, gràcies als brillants gols de Raphina i Fermin.
El Mallorca va lluitar valentament i va anotar tambe 2 gols, però no va ser suficient per superar el Barcelona. Amb aquest empat, el Barcelona segueix líder amb la espera del partit del Girona.
Publicat dins de General
Deixa un comentari
Racisme a l’esport
Deixen a una nena de diferent raça sense medalla i el vídeo recorre el món.
Aquest vídeo que s’ha fet viral, ha obligat a l’organització Gymnastics Ireland a demanar disculpes públicament davant aquest acte racista durant l’esdeveniment Gym Start, durant el març de l’any passat.
Durant la cerimònia d’entrega de medalles d’un grup de nenes, una d’elles que era negre es va quedar sense perquè la responsable va passar de llarg.
La menor va afrontar la situació amb una mitja rialla però sorpresa al veure que era la única que es quedava sense.
Al cas ha arribat fins a la Simone Biles, la campiona olímpica i explica que va estar en contacte amb la família i li va enviar un vídeo de suport a la nena.
“Em va trencar el cor veure-ho, no hi ha lloc per al racisme en cap resort”, afegeix la campiona olímpica.
Publicat dins de Notícies d'interès
Deixa un comentari
Entrevista a Oriol Celis exmonitor del GEP
L’Oriol Celis Hill és un exmonitor el qual ha estat molts anys al GEP. Ell va ser monitor del GEP dels 18 als 25 anys i va estar-hi com a nen des dels 12. Sempre ha tingut una gran passió pel lleure!
- Què et va motivar per ser monitor?
Doncs mira’m comencem bé, perquè jo en principi no estava motivat, de fet perquè aquell primer any havia de marxar a l’estranger perquè no havia entrat a la carrera que volia, o sigui que veritablement no tenia clar si volia entrar o no. Llavors va ser el Martí Roig qui va venir a casa meva me’n recordo i a més jo estava amb molta febre quan feien les entrevistes i vaig dir és igual ja hi aniré l’any que ve si vull ser monitor. El Martí Roig va venir a casa meva em va portar els papers de l’entrevista i ell mateix ho va portar al GEP o sigui que motivat no ho estava, però va ser un dels meus millors amics que va venir a casa i va ser el què m’hi va apuntar. Quina anècdota no això que he viscut una gran experiència a la meva vida i segurament m’ha canviat moltes coses de veure les coses i tot gràcies al Martí que va venir casa aquell dia i em va obligar apuntar-me imagina’t!
- Quants anys ho has sigut?
El primer any el que va passar va ser que jo vaig marxar d’octubre a maig a Anglaterra i aquell any quasi que no el compto com a monitor. Sí que vaig anar a cinc dies a Penyafort. Jo he estat, si comptem l’any d’Anglaterra, set anys com a monitor, i si no el comptem sis.
- Què és el que més t’agrada?
El que més m’agrada és molt difícil perquè m’agraden moltes coses, però m’agrada molt conèixer els joves i veure la seva evolució del primer o segon dia de colònies als tres últims és a dir la confiança que agafes i I les bombolles, i també a mi mateix, veure el que ets capaç de fer, d’esforçar-se a canvi de “res” perquè perd més diners i temps que no pas guanyes i també Molts companys, amics i amigues què he fet i que abans no coneixia és a dir per mi aquestes tres coses és amb el que em quedo.
- Què és el que menys t’agrada?
El que menys m’agrada, potser és que és un compromís molt gran i has de renunciar a coses, jo per exemple, feia bàsquet, diables i GEP, i va haver-hi un moment que vaig haver de triar, i vaig haver de deixar al bàsquet, i això és el que més mal em va fer.
- Vas anar al GEP de petit?
Vaig anar al GEP a partir de grans, vaig anar dos anys de grans i dos anys joves.
- Que creus que els aporta als nens venir al GEP?
Bé doncs aquesta pregunta depèn, perquè tu pots anar a un grup o pots anar a un altre, amb uns altres monitors i et poden aportar coses diferents, però el que és l’esplai en si doncs et canvia la mirada de moltes coses si el vius clar, perquè una cosa és anar al GEP i no viure-ho i l’altre és anar-hi i viure-ho. Saber que les persones que estan allà no ho fan per diners sinó que ho fan per una manera d’entendre el món, per compartir els valors, doncs crec que això et pot ajudar a veure les coses diferents, almenys a mi va ser així, ser monitor, m’ha fet ser més bona persona i anar al GEP fa descobrir haver de compartir més amb els companys, pensar més en plural. Jo crec que et dona aquesta visió l’esplai.
- Quina és la millor experiència que has viscut com a monitor?
En són moltes, però la millor experiència com a monitor és idear una activitat un dia fins a les tres de la matinada tancats amb els teus companys que no saps si sortirà bé o no, i que el final als joves els hi acaba encantant, i és una anècdota de per vida, i després et sents orgullós del que has fet perquè veus que els joves t’ho compensen i que s’ho han passat bé. Tot i que a vegades és totalment el contrari, quan t’has treballat molt una cosa i et penses que funcionarà, i els joves només et boicotegen l’activitat i no els hi agrada i això frustra.
- I com a nen?
Com a nen, joves en tinc dues, amb un amic vam anar a comprar xibeques i tornant de la tenda anàvem fent “s” i els monitors van olorar les cantimplores que feien olor de cervesa i vam estar castigats. I amb les principies, una cosa semblant, ja que ens les menjaven i després apareixien els paquets buits.
- Que t’agraden més les activitats de cap de setmana o activitats d’estiu (Penyafort, campaments…)?
És molt diferent i no es pot comparar, no és el mateix un cap de setmana que unes colònies de deu dies i Penyafort tampoc es pot comparar amb campaments. Jo a Penyafort hi he estat molts anys de monitor i de campaments només 1 i és veritat que m’hagués agradat estar-hi més a campaments per què m’ho vaig passar molt bé.
- Com has gaudit més com a monitor o com a nen?
Són etapes diferents i he gaudit molt amb les dues, però si m’hagués de quedar amb una et diria amb la de monitor perquè potser l’he viscut més i com a nen no tenia tanta consciència, però, tot i això, m’ho he passat molt bé.
Moltes gràcies Oriol per haver compartit la teva experiència amb nosaltres, ha estat un plaer!
Publicat dins de Entrevistes, Entrevistes, General
Deixa un comentari
EL LICEU DE BARCELONA ES TENYIRÀ DE VERD PER EL SEU 75è ANIVERSARI
Els castellers de Vilafranca celebraran aquest proper dissabte 30 de setembre al teatre Liceu de Barcelona el seu acte institucional per commemorar els 75 anys de la colla castellera.
Aquesta gran celebració serà conduïda per la comunicadora Elisabet Carnicé i l’actor David Bagés i comptarà amb la música en directe de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya i del Quartet Mèlt. Amb aquest acte dels Castellers de Vilafranca, dissabte serà la primera vegada que una colla actua en un escenari com el del Teatre del Liceu i esperen posar punt i final al acte amb un 3d9f. Hi assistiran més d’un miler de persones entre els quals s’hi inclueixen membres de la colla castellera, familiars i espectadors que a traves d’una pagina web han adquirit les entrades.
L’acte espera comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Anna Erra, entre altres autoritats, i es podrà veure la retransmissió en directe per Penedès Televisió a partir d’un quart de vuit del vespre.
Les xifres aquests 75 anys són absolutament espectaculars i es pot dir que la colla està en un dels seus millors moments i que menys que aquest acte per poder celebrar no nomes aquesta època de la colla sinó de tot el recorregut d’aquests 75 anys. Ja han completat 659 construccions de nou pisos, més 42 de només carregades i 325 de gamma extra amb més 94 de només carregades. Es van fundar el setembre del 1948, sota la direcció de Oriol Rosell, que va ser el seu primer cap de colla. Van començar amb construccions senzilles vestits amb camises de color rosat i uns anys desprès de color vermell. El 1956 es van mantenir gairebé inactius per desavinences internes. El 1957 es van reorganitzar i van adoptar l’actual color verd. Per això se’ls coneix com la colla “els verds” .
Del 1969 al 1974 els Castellers de Vilafranca van fer un canvi molt important i van aconseguir els primers castells de vuit pisos. I el 1972 van guanyar per primera vegada el Concurs de Castells de Tarragona. El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura directiva ja que va passar d’una direcció gairebé exclusiva del cap de colla a ser dirigida per tot un equip directiu. El 1983 van apropiar-se del seu local actual, la Casa Via Raventós, mes coneguda com a Cal Figarot.
Publicat dins de General
Deixa un comentari