L’Oriol Celis Hill és un exmonitor el qual ha estat molts anys al GEP. Ell va ser monitor del GEP dels 18 als 25 anys i va estar-hi com a nen des dels 12. Sempre ha tingut una gran passió pel lleure!
- Què et va motivar per ser monitor?
Doncs mira’m comencem bé, perquè jo en principi no estava motivat, de fet perquè aquell primer any havia de marxar a l’estranger perquè no havia entrat a la carrera que volia, o sigui que veritablement no tenia clar si volia entrar o no. Llavors va ser el Martí Roig qui va venir a casa meva me’n recordo i a més jo estava amb molta febre quan feien les entrevistes i vaig dir és igual ja hi aniré l’any que ve si vull ser monitor. El Martí Roig va venir a casa meva em va portar els papers de l’entrevista i ell mateix ho va portar al GEP o sigui que motivat no ho estava, però va ser un dels meus millors amics que va venir a casa i va ser el què m’hi va apuntar. Quina anècdota no això que he viscut una gran experiència a la meva vida i segurament m’ha canviat moltes coses de veure les coses i tot gràcies al Martí que va venir casa aquell dia i em va obligar apuntar-me imagina’t!
- Quants anys ho has sigut?
El primer any el que va passar va ser que jo vaig marxar d’octubre a maig a Anglaterra i aquell any quasi que no el compto com a monitor. Sí que vaig anar a cinc dies a Penyafort. Jo he estat, si comptem l’any d’Anglaterra, set anys com a monitor, i si no el comptem sis.
- Què és el que més t’agrada?
El que més m’agrada és molt difícil perquè m’agraden moltes coses, però m’agrada molt conèixer els joves i veure la seva evolució del primer o segon dia de colònies als tres últims és a dir la confiança que agafes i I les bombolles, i també a mi mateix, veure el que ets capaç de fer, d’esforçar-se a canvi de “res” perquè perd més diners i temps que no pas guanyes i també Molts companys, amics i amigues què he fet i que abans no coneixia és a dir per mi aquestes tres coses és amb el que em quedo.
- Què és el que menys t’agrada?
El que menys m’agrada, potser és que és un compromís molt gran i has de renunciar a coses, jo per exemple, feia bàsquet, diables i GEP, i va haver-hi un moment que vaig haver de triar, i vaig haver de deixar al bàsquet, i això és el que més mal em va fer.
- Vas anar al GEP de petit?
Vaig anar al GEP a partir de grans, vaig anar dos anys de grans i dos anys joves.
- Que creus que els aporta als nens venir al GEP?
Bé doncs aquesta pregunta depèn, perquè tu pots anar a un grup o pots anar a un altre, amb uns altres monitors i et poden aportar coses diferents, però el que és l’esplai en si doncs et canvia la mirada de moltes coses si el vius clar, perquè una cosa és anar al GEP i no viure-ho i l’altre és anar-hi i viure-ho. Saber que les persones que estan allà no ho fan per diners sinó que ho fan per una manera d’entendre el món, per compartir els valors, doncs crec que això et pot ajudar a veure les coses diferents, almenys a mi va ser així, ser monitor, m’ha fet ser més bona persona i anar al GEP fa descobrir haver de compartir més amb els companys, pensar més en plural. Jo crec que et dona aquesta visió l’esplai.
- Quina és la millor experiència que has viscut com a monitor?
En són moltes, però la millor experiència com a monitor és idear una activitat un dia fins a les tres de la matinada tancats amb els teus companys que no saps si sortirà bé o no, i que el final als joves els hi acaba encantant, i és una anècdota de per vida, i després et sents orgullós del que has fet perquè veus que els joves t’ho compensen i que s’ho han passat bé. Tot i que a vegades és totalment el contrari, quan t’has treballat molt una cosa i et penses que funcionarà, i els joves només et boicotegen l’activitat i no els hi agrada i això frustra.
- I com a nen?
Com a nen, joves en tinc dues, amb un amic vam anar a comprar xibeques i tornant de la tenda anàvem fent “s” i els monitors van olorar les cantimplores que feien olor de cervesa i vam estar castigats. I amb les principies, una cosa semblant, ja que ens les menjaven i després apareixien els paquets buits.
- Que t’agraden més les activitats de cap de setmana o activitats d’estiu (Penyafort, campaments…)?
És molt diferent i no es pot comparar, no és el mateix un cap de setmana que unes colònies de deu dies i Penyafort tampoc es pot comparar amb campaments. Jo a Penyafort hi he estat molts anys de monitor i de campaments només 1 i és veritat que m’hagués agradat estar-hi més a campaments per què m’ho vaig passar molt bé.
- Com has gaudit més com a monitor o com a nen?
Són etapes diferents i he gaudit molt amb les dues, però si m’hagués de quedar amb una et diria amb la de monitor perquè potser l’he viscut més i com a nen no tenia tanta consciència, però, tot i això, m’ho he passat molt bé.
Moltes gràcies Oriol per haver compartit la teva experiència amb nosaltres, ha estat un plaer!