RELACIONS TÒXIQUES

Pau Lopera, Ilyas El Karroumi, Àlex Tamargo, Bilal Benachy i Hug Raventós

ESCOLTA’NS AQUÍ: Pòdcast  Les relacions tòxiques

Stand Up de presentació: 

https://youtube.com/shorts/C1nD1BEl3qQ?feature=share

Reportatge:

Azul Celeste Blanco Negro Portátil Foto Correo Electrónico Boletín (1)

Presentació:

“Ets feliç?” Però, què és la felicitat?  És un concepte abstracte i subjectiu recurrent en la filosofia. A la Real Academia Española (RAE) trobem dues definicions d’aquest concepte. La primera és “Estat de grata satisfacció espiritual i física” i la segona “Absència d’inconvenients o ensopegades”. Epicur (341 a.C.-270 a.C.), filòsof grec, recolza la segona definició donada per la RAE: la felicitat es troba a través de l’ataràxia, l’estat de l’ànima tranquil·la, en equilibri, sense dolor o neguit.

Per altra banda, Stuart Mill (1806-1873), filòsof anglès, complementa la primera definició del diccionari espanyol: la felicitat s’aconsegueix fent accions que aportin felicitat a altres persones, de manera que a tu et faci feliç fer feliç a altres, i, així resultant un màxim de felicitat pel màxim de persones.

Com a tirania de la felicitat s’entén la pressió de la societat per haver de mostrar sempre el nostre costat feliç. Ens ensenyen que la tristesa i la ràbia són sentiments negatius i s’han d’evitar. Per això, aprenem a ocultar aquestes emocions i a sentir-nos malament quan això passa.

“Sempre hi ha una part de pic, de pujades i baixades.” Ens confessa la Regina Carbó, coach i empresària de Embody Emotions.

A PEU DE CARRER 

“La felicitat no és un objectiu, és un camí. I ha de ser un camí divertit, la vida.” ens explica el Celso Estevan, un home de quaranta-nou anys i professor d’institut.

Hem sortit al carrer per saber què en pensa la gent. A través d’una enquesta en què diferents persones de totes les franges d’edat votaven anònimament, hem sabut els diferents nivells amb els quals concordaven de l’afirmació que se’ls proposava. 

Hem pogut comprovar que la gran majoria d’adolescents, concretament tres quartes parts de la població, creuen que són feliços, ja que el seu grau es troba entre el 4 i el 5. Per altra banda, no hem trobat ningú que cregui que és completament infeliç. A la vegada, també ens hem de fixar que una quarta part dels enquestats no estan del tot satisfets amb la seva situació, moltes vegades pel fet que es creu que sempre es pot arribar a més i que mai es conformen amb el que tenen. Ja fa temps que els psicòlegs alerten d’aquest fenomen, cada vegada més patit pels joves.

La gran part de la població creu que pot controlar el fet de ser feliç fins a un cert nivell, ja que aquest estat també és conseqüència de molts fets externs que no podem controlar. Per altra banda, una part significativa pensa que ser feliç és una decisió controlable per cada persona.

Si observem els gràfics anteriors, més de la meitat de les persones s’han vist pressionades alguna vegada a mostrar una felicitat que realment no existia, confessen que els és difícil acceptar que no sempre podem ser 100% feliços, pensen que el sentit de la vida és buscar la felicitat i creuen que existeixen petites coses que els poden ajudar a aconseguir-la.

OFERIM SOLUCIONS

Moltes vegades, el problema no està en nosaltres, sinó en els nostres objectius. Tothom vol ser milionari o conquistar la parella dels teus somnis, però hem de saber com posar-nos objectius realistes que puguem assolir. Un mètode publicat per George Doran, Arthur Miller i James Cunningham en el 1981 en l’article “There’s a S. M. A. R. T. way to write managements goals and objectives”. El sistema S. M. A. R. T. consisteix en cinc característiques que han de tenir els nostres objectius per ser realistes:

• Specific (Específic): L’objectiu ha de ser clar i detallat, evitant generalitats.
• Measurable (Mesurable): Cal poder mesurar el progrés i determinar quan s’ha assolit l’objectiu. Això implica establir indicadors concrets.
• Achievable (Aconseguible): L’objectiu ha de ser realista. No té sentit fixar metes que no podrem assolir o que estan fora del nostre abast.
• Rellevant (Rellevant): Ha de ser important i tenir rellevància per la persona. Això també incrementarà la motivació.
• Time-bound (Amb temps): Cal definir un termini concret fins a assolir l’objectiu

Joan Corbalán, psicòleg i terapeuta, presenta la formació “El orden que da a la felicidad” impartida a Barcelona. Ens explica que l’ordre de la felicitat és un viatge d’autoconeixement.

“Hi ha una felicitat que és la felicitat de l’equilibri i l’ordre conscient”

Divideix el concepte en dues parts. La primera és la felicitat de l’equilibri; sentir-se present en el batec de la vida, controlar els teus alts i baixos. I per l’altra banda l’ordre conscient; organitzar-te la vida de manera que s’alineï amb els teus objectius i codi moral.

Per saber-ne més, deixem el link de la web de “El orden que da a la felicidad”: https://joancorbalan.com/2021/06/09/el-orden-que-da-felicidad/

ENTREVISTA A LA REGINA CARBÓ, coach i empresària de “embody emotions”

“La felicitat és estar bé i acceptar el que ve”

Per començar, a què et dediques?

Soc coach, massatgista terapèutica i terapeuta. 

Què és això del coaching?

Un coach és una persona que t’acompanya del punt A al punt B […]. La definició literal de la paraula coach és cotxe o transport […]. Per a que aquest coach pugui fer la seva feina, el pacient ha de tenir clar el seu punt B. […]

Quina diferència hi ha entre el coach i psicòleg?

No soc psicòloga, però et diria que la psicòloga entra un àmbit terapèutic […] el que diferencia un coach i un psicòleg és la profunditat.

Quan vas començar “embody emotions”? I per què t’hi vas voler dedicar a aquest món?

Embody Emotions neix pel confinament. […] Jo porto des de 2016 treballant en aquest àmbit.[…].

Quina mena de públic tens més clientela?

No tinc públic més jove de 30 ni més grans de 65. […] Equilibrat entre el sexe masculí i el femení.

Creus que per alguna raó hi ha més “trenteros”?

Jo crec que sí, perquè a partir dels 30 la gent es comença a preguntar sobre el sentit que té la seva vida. […]

Has vist un canvi després de la pandèmia?

Jo crec que sí, hi ha hagut un pic important en la pandèmia.

Ens podries definir la felicitat? 

La felicitat és estar bé i acceptar el que ve […]. La felicitat pot estar acompanyada d’alegria.

L’alegria és el mateix que la felicitat?

Definitivament no […]. 

Com podem ser feliços?

Acceptant tot el que vindrà. […]

És possible ser sempre feliç?

Depèn de si acceptes les adversitats de la vida o no. […]

En quin moment i com creus que la societat actual és l’objectiu màxim a la vida? […] 

Actualment, molt del consum es basa en buscar la felicitat. […]

Com creus que les xarxes socials i la pressió que aquestes exerceixen ens afecta?

Com dius, és una pressió el fet de mostrar ser feliç, i és el que la gent busca a les xarxes. […] A més no ets transparent, llavors crees una falsa personalitat. 

Creus que tothom arriba a ser completament feliç?

Tothom […]. “Tots i sempre mai és i mai mai és” No existeixen els extrems. […] 

Doncs fins aquí la nostra entrevista. Moltes gràcies pel teu temps

A vosaltres per les preguntes. 

ESCOLTA’NS AQUÍ: Pòdcast Ansietat i depressió.

Stand Up informatiu:

https://youtube.com/shorts/ISEY1PV_bNY?feature=share

Què són l’ansietat i la depressió?

L’ansietat és una resposta normal i adaptativa davant d’amenaces reals o imaginàries més o menys difoses que prepara l’organisme per reaccionar davant d’una situació de perill.

La professional entrevistada, Yolanda Méndez, ens explica que tots patim ansietat, però no a tots ens  incapacita. L’ansietat és necessària per donar resposta a certes situacions en què ens podem trobar. 

L’ansietat i la depressió són trastorns emocionals que estan relacionats entre ells. L’ansietat es manifesta primer, i pot conduir a la depressió si no es tracta adequadament. Aquesta ansietat es pot desencadenar per diversos factors com: predisposició genètica, predisposició biològica o un cúmul d’estrès arrossegat durant un temps (almenys un any). 

L’ANSIETAT

Els símptomes físics de l’ansietat es poden manifestar de moltes maneres, alguns poden ser: tensió muscular, respiració ràpida, palpitacions accelerades, nàusees, vertígens, tremolor, marejos, malestar físic general… Amb el temps, l’ansietat pot causar somatitzacions i canvis d’humor, com la irritabilitat excessiva.

“Avui dia els psicòlegs disposem de moltes tècniques  per ajudar les persones que pateixen aquests problemes”- cita la psicòloga sènior – “Clarament, les tècniques i mètodes que s’utilitzen s’adapten depenent del pacient, valorant què li serà més útil per a la seva millora”.

El treball per superar l’ansietat passa per set fases: 

1) Entendre els trastorns que pot causar l’ansietat.

2) Conèixer amb detall els símptomes que pot experimentar una persona ansiosa (especialment aquells símptomes i sensacions que passen més desapercebuts).

3) Identificar la manera concreta en què es presenta l’ansietat a la nostra vida.

4) Seleccionar les tècniques per fer front a l’ansietat que millor poden funcionar segons el pacient.

5) Aprendre aquestes tècniques.

6) Aplicar les tècniques a la nostra vida quotidiana.

7) Valorar el resultat de l’aplicació.

“Avui dia els psicòlegs disposem de moltes tècniques  per ajudar les persones que pateixen aquests transtorns”. “Clarament, les tècniques i mètodes que s’utilitzen s’adapten depenent del pacient, valorant què li serà més útil per la seva millora”. Yolanda Méndez.

En l’avaluació inicial d’un pacient amb símptomes d’ansietat o depressió, se segueix un procés similar al d’una visita mèdica. Es comença recollint informació sobre els símptomes i el seu impacte en la vida del pacient. S’exploren factors com antecedents genètics familiars, antecedents personals de trastorns emocionals i l’edat d’inici dels símptomes. Això ajuda a determinar el pronòstic i la intervenció necessària. Es poden utilitzar qüestionaris per avaluar la gravetat dels símptomes d’ansietat i preocupacions. Amb aquesta informació, es dissenya un pla de tractament adequat a les necessitats del pacient. Un cop fet l’ estudi sobre quines són les causes del trastorn, cal explicar de manera clara i comprensible al pacient en què consisteix la teràpia i com pot ajudar-lo a superar les seves dificultats emocionals.

“Pel que fa a la resistència o la por al tractament, és comú que els pacients que acudeixen per primera vegada al psicòleg ho facin amb certa aprensió a causa de la manca de coneixement sobre el procés terapèutic.” – Declara la psicòloga Yolanda Méndez.

LA DEPRESSIÓ

Perquè una persona desenvolupi una depressió,  ha de conviure durant mínim un any amb ansietat.

La depressió és un esgotament del sistema nerviós; segons la Yolanda la depressió té tres botons:

1- El botó vermell és aquell que quan detecta una situació amenaçant, genera adrenalina i cortisol i ens posa alerta.

2- El botó blau: és el botó que per afrontar aquesta situació amenaçant, genera hormones del benestar: dopamina i citosina. Aquestes hormones es ”mengen” les hormones de l’estrès, per tant, les nostres emocions queden equilibrades. El problema comença quan fem servir tant el botó blau que aquest “es rendeix”, ja que es troba en un cicle, i deixa de produir hormones del benestar, donant pas al botó negre.

3- El botó negre és aquell que ens convida a entrar en depressió. Els primers símptomes de la depressió són: la falta d’energia, cansament extrem, i la falta de motivació. El cos és tan intel·ligent que, quan es veu superat per situacions estressants, ens treu energia perquè ens deixem de mostrar al món i ens cuidem.

RESULTATS DE L’ENQUESTA 

Després de realitzar una enquesta, que consta d’unes 7 preguntes, hem obtingut aquests resultats de 30 persones:

• A la primera pregunta, on preguntàvem l’edat, podem veure un gran interval d’edats, ens han respost tant persones de 12 anys com majors de 60, tot i que l’edat que més ha participat en aquesta enquesta es troba dins l’interval d’entre 19 i 25 anys.
• La segona preguntava als enquestats si sabien què era l’ansietat. Més de la meitat ha contestat que sí, l’altra meitat, o no sabia què era, o només n’ha sentit a parlar.
• La tercera preguntava als enquestats si coneixien els símptomes que provoca l’ansietat. Un 17,2 % no en coneixia cap i un 92,8%, sí.
• Partint de la pregunta anterior, volíem saber qui d’aquest 92,8% havia patit ansietat. El 32,7% dels enquestats que havien contestat a l’anterior pregunta que sí, han patit ansietat diagnosticada clínicament. La resta han patit atacs d’ansietat ocasionals.
• A la següent pregunta hem demanat que esmentin quin són els símptomes que han patit ells (en cas que n’hagin patit algun). Els més recurrents han sigut: els marejos, la falta d’aire i la pressió al pit; tot i que també s’han comentat suors, ganes de vomitar constants, molta tensió muscular…
• Paral·lelament, hem volgut obtenir informació més genèrica sobre la depressió. Hem pogut concloure que gairebé tots els enquestats saben què és la depressió molt per sobre, però que pocs en coneixen els símptomes.

Tècniques de relaxació a nivell físic

Per aconseguir relaxar les emocions, hem de tenir relaxat el nostre cos.

Hi ha persones que no diferencien les emocions, no saben si tenen por o estan enfadats. El seu cos està tens, però no saben reconèixer quin és el motiu ni què els passa. Méndez, psicòloga sènior, ens explica que el seu mètode en aquests casos és ensenyar maneres de relaxar el cos, ja que, així, si nosaltres estem tensos mentalment però aconseguim relaxar el cos, la ment entra en harmonia amb el cos i també es relaxa. No hi ha un tractament predeterminat per a cada situació, sinó que prèviament, amb l’estudi de la personalitat de la persona, es tractarà d’una manera o d’una altra, encara que sigui per a arribar al mateix objectiu, ja que tots tenim maneres de sentir i aprendre diferents. Primer, doncs, es realitza una intervenció a nivell físic per a poder seguir amb una intervenció emocional.