El passat dia 1 de febrer vàrem fer una nova sessió de treball de l’Escola de Mares i Pares. En aquesta ocasió vàrem poder comptar amb la participació de la doctora Isabel Martínez de la Torre.
Ella va estructurar la seva exposició a partir dels temes i qüestions que prèviament havíem preparat uns dies abans, tot girant al voltant dels hàbits bàsics.
Sense cap mena de dubte el tema que més interès ha generat per part dels participants ha sigut el dormir, el descans dels infants de zero a tres anys. Aquesta és una qüestió que a tots els que l’hem hagut de superar ens ha portat mals de cap de tota mena: triar l’edat perquè el petit dormi a la seva pròpia habitació, emprar algunes estratègies perquè no hi hagi molt de disgust, buscar una rutina d’esdeveniments des de que sopem fins que arriba el moment d’apagar el llum, etc.
La doctora Isabel ens ho va explicar molt clarament. Tot sovint som els pares qui generem els dubtes i les incerteses en els infants justament al intentar que no sigui molt traumàtic tot plegat. L’educació dels nostres fills i la implementació dels hàbits ha de començar el mateix dia que tornem de l’hospital a casa. Hi ha dues coses que hem de tenir molt i molt clares per no començar naufragant, i les hem de tenir clares tant la mare com el pare:
1ª Sempre hem portar nosaltres la iniciativa i governar qualsevol situació.
2ª Hem de ser coherents i no fer tentatives.
D’aquesta manera serà important que el nadó comenci a distingir entre el dia i la nit. Durant el dia hi haurà més activitat, la llum serà diferent i les becaines s’aniran espaiant segons lo dormilega que sigui l’infant. Entre el setè i vuitè mes ha d’anar a dormir a la seva habitació. Als nou mesos un petitó ha de dormir seguit durant tota la nit.
Quan arriba la nit, fem el ritual del bany amb molta tranquilitat, sense oblidar el joc amb l’aigua i la descoberta del seu cos amb l’estimulació de l’esponja, el massatge, les carícies…El bany els deixa relaxats i és per aquest motiu que l’entorn a casa hauria de ser també molt relaxat, per anar a sopar sense la tele ni cap altre element que sigui engrescador. El biberó o el pit senyalaran el final del sopar i el camí cap el descans. És bo que tinguin una estoneta de relax al llitet mentre la mare o el pare li canten o l’explican alguna coseta o historieta amb el to de veu ben relaxat.
Perquè el nadó comenci a reconèixer que el moment de dormir ha arribat, és bo fer servir la mateixa frase i un somriure del papa o la mama, un bona nit carinyós…
Si el petit no es queda estirat no l’hem de forçar perquè només conseguirem establir un tema de discusió. Ell es pot quedar sentat i plorant mentre nosaltres li diem bona nit, ara hem de dormir. Ells no triguen en entenrdre-ho si nosaltres ho fem amb tranquilitat i seguretat. Durant els dies que hi ha plors, hem d’anar espaiant les estones que entrem a dir-lis que és l’hora de dormir i que fins demà, sense aixecar-los del llit, els eixuguem les llàgrimes i ens acomiadem. Aquest procès pot durar uns dies, però només seran uns dies, després ells acceptaran perfectament que l’hora de dormir ha arribat.
En el cas de trecar aquesta rutina per algun esdeveniment familiar o coses similars, hem de tenir en compte que s’ha de recuperar l’hàbit d’anar a dormir quan toca tant aviat es pugui. No s’han de deixar passar massa dies perquè la conseqüència serà que hem de tornar a començar a treballar aquest hàbit.
Segons la doctora, fer servir el mòbil o una tauleta per mirar uns dibuixos animats, pot ser bo sempre que sigui compartit amb la mare o el pare.
Però del tema de les noves tecnologies i de l’accès i ús dels nostres infants ens parlarà el dia 21 de febrer a les 18:00 la Teresa Vallverdú.
Us hi esperem a tots. Fins aviat.
