Com a mares i pares tenim el poder i l’obligació de prendre decisions que afecten directament al nostres fills/es.
Les nostres decisions respecte els nostres fills/es al igual que en la resta de les nostres vides poden ser encertades o no, però el que si crec és que hem de ser ferms i perseverants per assolir el nostre objectiu “EDUCAR I DONAR VALORS ALS NOSTRES FILLS”, per això hem de ser ferms també amb les decisions que prenem però també hem de saber quan ens hem equivocat i rectificar a temps.
De vegades prendrem decisions que a ells no els hi agradaran i els faran plorar però de vegades aquest plor es necessari per tal que a la llarga els ajudi a saber quines són aquelles conductes que al final els fa somriure i que a tos ens agrada. De vegades es necessari aquell plor per evitar un mal pitjor (segurament si reganyem el nostre fill per que intenta posar els dits a l’endoll no li agradarà i plorar però al final és pel seu be hi ho ha d’aprendre).
En els cas d’haver-nos equivocat crec que no ens ha de fer por ni vergonya reconeixeu- ho davant d’ells ja que això els farà més forts i ens veuran més propers, oi que ells quan fan alguna cosa malament demanen PERDÓ dons per que no nosaltres? Ells així també aprenen aquest valor que és molt important.
Per mi també és molt important que ells aprenguin el valor de les seves decisions i les conseqüències que això comporta, ells també han de saber que poden decidir i que es poden equivocar, i encara que ens sembli que són molt petits són capaços decidir per ells mateixos, o no decideixen quins dibuixos volen veure, qui vol que els porti a dormir, … dons també poden aprendre que si no volen sopar aniran a dormir sense i després tindran gana però creieu-me per un dia no passa res i segurament no ho tornaran a proposar-ho per que d’aquesta manera ells veuen que també els hi respectem les seves decisions. És clar que la decisió final és nostre però sempre els podem ajudar en la decisió correcte i fer-los creure que la decisió ha estat seva.
Glòria Barea
