Orientacions bàsiques per a entendre el desenvolupament dels nens al voltant dels 3 anys.
1. Introducció.
Sovint els pares d’avui se senten preocupats pel comportament o per l’actitud dels seus fills en diferents moments de la seva vida. La majoria de vegades però, es tracta de comportaments normals per l’edat i que poden ser fàcilment reconduïts si compten amb la informació adequada.
Disposar d’aquesta informació orientativa permet als pares, d’una banda, participar activament en el desenvolupament dels seus fills i, d’altra, els ajuda a detectar qualsevol alteració i intervenir si cal. No obstant, cal tenir present que cada nen té el seu propi ritme evolutiu i per tant, no tots presenten les mateixes conductes ni amb tots funcionen les mateixes estratègies.
2. La “crisi” dels 3 anys.
És entre els 2 i 3 anys quan els nens entren en una etapa de negació (dir “NO” a tot) o oposició. El començament d’aquesta etapa pot ser gradual o bé pot arribar de cop. És en aquest moment quan podem parlar de les primeres conductes agressives: les rebequeries o“rabietes”. Aquest tipus de conducta acostuma a anar dirigida als pares ,no a altres adults i nens i, sorgeix quan el nen o la nena se sent frustrat en no veure satisfets els seus desitjos. Llavors comença una reacció sovint exagerada: plors, crits, patades, mossegades,… UNA REBEQUERIA ! A més a més moltes vegades passa en llocs públics i plens de gent que sembla criticar l’actitud i la capacitat com a pares. Molts pares confessen passar molta vergonya en aquestes ocasions i se senten impotents davant la situació. En realitat, la majoria de famílies s’han trobat en una situació semblant.
Una rebequeria és un sentiment de ràbia que els nens en aquesta edat no saben expressar verbalment i utilitzen les eines de què disposen en aquell moment per tal de fer-se sentir. El cert és que els és molt fàcil iniciar una acció que després no saben controlar i menys encara aturar. Són els pares doncs els que han d’ajudar al nen a controlar i aturar aquesta situació. No hi ha fórmules màgiques però es poden tenir en compte les següents indicacions.
Què poden fer els pares davant una rebequeria? – NO s’hi han d’enfrontar obertament ni adoptar actituds rígides que poden empitjorar el moment. No s’ha d’utilitzar la por: no és bo amenaçar amb personatges malvats ni amb la pèrdua d’afecte. Els nens en aquesta “edat màgica” s’ho creuen i ho poden passar molt malament.- SÍ s’ha de mantenir la calma i no intentar raonar en aquell moment i, per suposat, no s’ha de pegar. Cal deixar passar el moment crític, retirar-se i, el més important, no cedir en el motiu que l’ha generat. En aquest punt més tranquil del conflicte serà el moment de parlar amb el nen, reflexionar sobre el que ha passat i ajudar-lo a trobar altres maneres de reaccionar: què t’ha passat?, per què ho has fet això? Podries demanar les coses d’altres maneres,... són algunes qüestions a tractar. S’ha d’ajudar el nen a reconèixer i acceptar les seves emocions: “Estàs realment molt enfadat/ trist/ nerviós,… pots dir-me què ha fet que et sentis així?”. D’aquesta manera el nen aprendrà altres formes d’expressió i podrà aplicar-les mica en mica. Cal ser sistemàtic i constant en aquestes situacions doncs serà l’única manera de reconduir l’actitud dels nens i nenes.
Normalment cap els 4 anys acaba l’etapa del NO. També en aquesta edat el nen sap expressar verbalment allò que sent i serà més fàcil tractar amb ell. Tot i això, a alguns nens els costa superar l’etapa anterior i si la seva conducta continua sent problemàtica caldrà tractar el problema més a fons.
Sovint, sota aquests comportaments agressius s’amaga una baixa autoestima i/o un excés de tensió o angoixa. Per alguns nens l’agressió és la forma de dominar el grup i per a altres, és imitar allò vist o viscut a casa. Cal doncs, buscar la causa parlant amb el nen sempre que sigui possible i incidir-hi directament, així com educar-lo en el control de si mateix. Els pares han de demanar ajuda sempre que la necessitin doncs, de vegades, cal un treball més profund per part d’un especialista infantil.
3. L’inici de l’etapa escolar. Cap els 3 anys la majoria de nens i nenes inicien l’etapa escolar. L’actitud que prenguin els pares marcarà l’actitud dels nens cap a l’escola.
S’ha d’intentar no sobreprotegir-lo, doncs no afavorirem la seva autonomia, al contrari, accentuarem la seva inseguretat. Cal mostrar-se content , tranquil i confiat i s’ha d’animar el nen en aquesta nova etapa.És molt important no anar tard a recollir-lo, doncs allò que fa més por a un nen és l’abandonament.
L’inici de l’escola no és fàcil i, per a alguns nens és un autèntic trauma a superar; el pot manifestar mostrant-se agressiu, comportant-se com un nen més petit, patint malsons,…
L’adult ha d’estar al seu costat, escoltant-lo i tranquil·litzant-lo a fi que el nen se senti recolzat.
Per acabar, la família ha de mantenir una bona i estreta relació amb l’escola i, en particular amb els mestres dels seus fills/es als quals els pot consultar els dubtes, preocupacions,…
________________________________
“No podemos proteger a nuestros hijos de la vida. Por lo tanto, es esencial que les preparemos para ella.” Rudolf Dreirkurs.