PASSOS PER MODIFICAR EL COMPORTAMENT DELS NENS. 

Els nens perfectes i els pares perfectes no existeixen i fins ara no hi ha hagut pares que no hagin dubtat, almenys ocasionalment, de les seves capacitats com a pares. No hi ha solucions màgiques, ni respostes a tot, ni les que hi ha són útils per a tothom. Cal recordar que no s’han d’esperar solucions massa aviat sinó que s’han de fixar objectius segons l’edat, la personalitat, les habilitats,…

1. El primer que cal fer és definir el problema, conducta o actitud específica que es vol modificar.
2. Enfocar i resoldre els problemes un per un.
3. Fer saber al nen què se n’espera.
4. Ser modest i pacient: els problemes no se solucionen en dos dies.
5. Ser conseqüent i constant: “Pensar allò que es diu, fer allò que es pensa i assegurar-se que tothom diu el mateix”.
6. Ser positiu: utilitzar l’elogi i el reforç positiu.
7. No vacil·lar ni rendir-se.

TÈCNIQUES BÀSIQUES DE DISCIPLINA 

Disciplina no és sinònim de càstig, és formar o ensenyar .

 1-     L’ELOGI : cal elogiar els progressos no constantment però sí quan el nen repeteix una conducta positiva unes quantes vegades. Han de ser immediats i concrets, acompanyats de mostres d’afecte. No és el mateix dir : “Ets un bon nen” que: “M’agrada com has parlat amb l’àvia”.

2-    IGNORAR SISTEMÀTICAMENT: no fer cas del comportament ,no actuar verbalment o no verbalment. No se n´ha de dir res, ni tan sols mirar-lo fins que s’aturi. Cal fer veure que estem concentrats en alguna cosa i no ens n’adonem. No s’ha de ser fred ni riure.Primer cal decidir què es pot ignorar i què no doncs hi ha conductes perilloses que requeriran altres tècniques. Cal preguntar-se doncs:          -“quina és la pitjor cosa que pot passar?, -Ho podré aguantar?”.  Com més ferm hagueu estat i menys cas hagueu fet a la conducta, menys durarà.

3-    RECOMPENSAR les conductes positives, tenint en compte les preferències del nen: mirar un programa de tv, anar a dormir més tard, convidar un amic, fer una sortida en família, el menjar preferit,…

Complir sempre. Quan la conducta està establerta substituir pel reconeixement.   

4- GRÀFICS. Són una manera clara d’observar els progressos dels nens. Han de ser simples i fàcils de llegir; centrats en una conducta. Poden ser de diferents formes i colors, decorats pel propi nen. S’hi van anotant punts i s’acordarà cada quants punts hi ha una recompensa.   

5- CÀSTIGS. El càstig només és eficaç si fa que disminueixi la probabilitat que una conducta inadequada es repeteixi . No abusar, el nen s’hi acostuma. Combinar-lo amb tècniques positives, ensenyant com fer-ho bé. Ha de ser immediat. Cal explicar la conducta que no agrada. Mantenir-se ferm i no amenaçar en va. No aplicar càstigs físics i controlar-se en moments d’ira. Es creu que el límit del càstig físic és un cop a la mà o al cul, qualsevol cosa que sobrepassi això pot arribar a ser perillosa. En comptes d’això s’ha d’aplicar tècniques de control no físic: cara a la paret, estar-se en un racó, supressió de privilegis o objectes.

Tècnica de fer anar al nen al racó. Triar un lloc avorrit, no fosc ni tenebrós. Explicar les normes d’estar-se al racó: primer s’avisarà, s’aplicarà en conductes concretes. El temps correspon a un minut per any d’edat. Si el nen es resisteix es pot afegir minuts o afegir altres conseqüències. Quan el temps s’ha acabat fer que el nen faci allò que se li havia demanat.

Tècnica de sobrecorrecció. Consisteix a fer servir conseqüències naturals , obligant el en a desfer o corregir el dany social o físic fet: netejar allò que embruta, demanar perdó, reposar allò que trenca, tornar allò que pren.