Per interpretar aquesta melodia a 4 veus serà necessari fer 4 grups
El grup que faci la melodia ha de constar de 10 alumnes. La resta de grups, que són 1º2º3º veu, han de tenir 5 alumnes.
L’estança als estats Units
Del 1892 al 1895, Dvořák va ser director del Conservatori Nacional de Nova York. El Conservatori va ser fundat per una rica dama de l’alta societat,Jeannette Thurber, la qual volia com a director a un compositor reconegut, per donar brillantor a la institució. Va escriure a Dvořák, demanant-li que acceptara l’encàrrec, i ell va respondre afirmativament, amb la condició que els estudiants nadius americans i afro-americans dotats de talent, que no pogueren permetre’s aquest nivell d’instrucció, havien de ser admesos gratuïtament (aquest va ser un primer exemple d’ajut financer en base a la necessitat, el que als Estats Units rep el nom de “need-based financial aid”).
Durant la seua estada a Nova York, Dvořák va fer-se amic de Harry Burleigh, que va esdevenir un important compositor afro-americà. Dvořák va ensenyar a Burleigh composició i, a canvi, Burleigh passava hores cantant els tradicionals spirituals americans per a Dvořák. Burleigh va continuar creant spirituals que resisteixen bé la comparació amb obres musicals europees de l’època.
Durant l’hivern del 1893, mentre era a Nova York, Dvořák va compondre la seua obra més cèlebre, la simfonia núm. 9 del Nou Món.
De bon tros la més cèlebre, la Simfonia núm. 9 en Mi menor (publicada com núm. 5), és més coneguda pel seu subtítol Del Nou Món. Va ser composta entre gener i maig del 1893, mentre Dvořák era a Nova York. En un principi Dvořák va afirmar que hi havia utilitzat elements de la música americana, com els spirituals, i música nadiua americana, però després ho va negar. En el primer moviment es troba un sol de flauta que recorda molt Swing Low, Sweet Chariot, i un dels seus alumnes va declarar que el segon moviment descrivia, de manera programàtica, els laments d’Hiawatha. Aquest segon moviment recordava tant un spiritual negre que n’han estat escrits texts per cantar-lo, per exemple Goin’ Home. Dvořák estava interessat per la música indígena americana, en un article publicat al New York Herald el 15 de desembre de 1893, va manifestar, “En la Simfonia núm. 9 he escrit simplement temes originals que recullen les peculiaritats de la música índia”. Hom reconeix generalment que aquesta simfonia té més en comú amb la música popular bohèmia que amb la música americana.
Neil Armstrong va dur aquesta música a la Lluna durant la missió de l’Apollo 11, la primera missió que va trepitjar la Lluna, el 1969.
LA SIMFONIA, els seus moviments:
I Adagio – Allegro molto 1r moviment