Però Zeus ens ho va amagar amb el cor engelosit perquè Prometeu de  pensaments astuts el va enganyar. Per això va procurar als homes una aflicció  lamentable [50] i els va amagar el foc. El benefactor fill de Jàpet, però, va robar-lo per  als homes del prudent Zeus i va portar-lo d’amagat del déu que es plau en el llamp en  la concavitat d’una canyaferla. Irritat amb ell va dir-li Zeus que aplega els núvols: “Fill  de Jàpet, tu que tens esment de totes les coses, estaràs content d’haver-me robat el  foc i d’haver frustrat el meu desig, però això significarà una gran calamitat per a tu i per  a tots els homes que han de venir. A canvi del foc jo els donaré un mal en qui tots es  complauran i en qui lliuraran tot el seu amor i serà la seva pròpia desgràcia”. Així va dir  i el pare d’homes i déus va esclafir de riure. 

Va ordenar a l’ínclit Hefest que ben de pressa pastés terra amb aigua i que li  infongués veu i vida humana, i que creés una donzella de bellesa gran i encisadora, 

semblant en tots els aspectes a les deesses immortals. Va ordenar també a Atena que  li ensenyés la seva tasca, el treball dels teixits de tela delicada. A Afrodita daurada va  encomanar-li que vessés sobre el seu cap la gràcia, el desig vehement i el  desassossec que corseca els membres. A Hermes, missatger Argifont, va ordenar-li  que la dotés amb una ment insolent i amb un caràcter capriciós. 

Aquestes foren les seves ordres i tots ells obeïren Zeus, senyor fill de Cronos.  De seguida I’il·lustre Rancallós va afaiçonar amb terra una figura semblant a una  púdica donzella, per complaure els desigs del Crònida. La deessa d’ulls blaus, Atena, li  cenyí la cintura i va engalanar-la. Les divines Gràcies i la venerable Persuasió  guarniren el seu coll amb collarets d’or i [75] les Hores de cabellera bonica li posaren  una corona de flors primaverals. Pal·las Atena va arranjar tots els guarniments en el  seu cos. El missatger Argifont va dotar el seu pit amb paraules fal·laces i astutes i amb  un caràcter maliciós, d’acord amb la voluntat de Zeus que retruny amb força. Tot seguit  l’herald dels déus va atorgar-li el do de la paraula i, present que era de tots els déus  que viuen en palaus de l’Olimp, li posà el nom de Pandora, flagell per a tots els homes  feinejadors. 

Després de completar el seu engany terrible i fatal, el pare va encomanar a  l’il·lustre Argifont, missatger diligent, que portés el present dels déus a Epimeteu.  Aquest no va fer cas del consell que li havia donat Prometeu de no acceptar mai cap  present de Zeus Olímpic, sinó de rebutjar-lo, no fos cas que es tractés d’alguna  desgràcia per als mortals. Després d’acceptar-lo, quan el mal ja era a les seves mans,  aleshores se n’adonà. 

Abans, la raça d’homes vivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues i de  malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits  dolorosos als homes. Només es quedà l’esperança allà a dins, en les seves estances  indestructibles, sota els llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat  la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els núvols. [100] I penes a  desdir erren entre els homes: la terra vessa de mals i la mar també n’és plena. De dia  o de nit, les malalties visiten els homes a l’atzar i els procuren desgràcies de manera  silenciosa perquè el provident Zeus els ha privat de veu. Així, no hi ha manera que els  homes evitin els designis de Zeus. 

HESÍODE, Treballs i dies, 47-105