Els elements fonamentals de l’òpera són el recitatiu i l’ària.
A les òperes també hi ha estones on no canta ningú. Altres tipus de fragments que podem trobar-hi són l’obertura i les danses.
A Florència, finals del segle XVI, l’aristòcrata Giovanni Bardi va acollir al seu palau a la Camerata florentina, una institució acadèmica on nobles, savis, filòsofs, poetes i músics discutien temes de literatura o de música. D’aquí van sorgir les primeres “òperes primitives” que s’interpretaven a les corts dels nobles italians.
L’any 1637 es va posar de moda a Venècia la idea d’una temporada d’òperes oberta al públic finançada per la venda d’entrades. Influents compositors d’òpera del segle XVII van accedir-hi, incloent-hi Claudio Monteverdi, L’Orfeo del qual és l’òpera més antiga que encara es representa avui en dia.
És un espectacle escènic en el que els personatges de l’obra s’expressen cantant.
A diferencia del teatre, la lletra de l’òpera (coneguda com a llibret), es canta en lloc de ser recitada. Els protagonistes poden ser acompanyats per altres cantants, cors, ballarins i una orquestra.
Les veus dels cantants d’òpera es distingeixen, en un primer nivell, en funció del sexe i la tessitura. N’hi ha de més agudes i de més greus.
Les veus masculines es classifiquen així:
la més aguda, TENOR
la mitjana, BARÍTON
la més greu, BAIX
Les veus femenines també es divideixen en:
la més aguda, SOPRANO
la mitjana, MEZZOSOPRANO
la més greu, CONTRALTO.
Les veus de nens i nenes s’anomenen VEUS BLANQUES
Feu clic a l’enllaç per escoltar els diferents tipus de veu:
Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo i Lucciano Pavarotti… A gaudir de l’òpera!!
Per allà la Prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d’una cova
vinga guixar les parets!
No tenen por ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l’Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans…
Al cap de poca estona
els romans s’han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d’aquí.
Tot això passava abans…
D’aquella gent antiga
us diré què n’ha quedat:
l’instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans…
En un mercat persa (Albert Ketelbey
El compositor ens descriu amb la música el que passa en un dia de mercat, des del
començament, quan van arribant els diferents personatges, fins al final, quan tots pleguen i el mercat es queda solitari.
La Pepeta i el Pepet ballen Qui té raó de Dmitri Kabalevski
Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre,
baixarem a les valls quan es faci fosc.
Vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó:
La, la, la, la, la, visca el dia!
la, la, la, la, la, bona nit!
El ballet del rotlletó,
de punteta de punteta,
el ballet del rotlletó,
de punteta i de taló.
Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.
