Font d’informació: Material de formació pedagògica PRISMA. Assignatura: Dèficit d’atenció amb o sense hiperactivititat (TDAH)
QUÈ ÉS:
El trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic hereditari que es caracteritza per la presència de tres símptomes:
*Dèficit d’atenció
*Impulsivitat
*Hiperactivitat motora i/o vocal
S’identifiquen com un trastorn quan aquests símptomes o els comportaments que se’n derivin, es d onin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens /adolescents d’igual edat i que interfereixin la vida quotidianaa casa, l’escola i en el seu entorn en general. N’hi ha de 3 tipus:
1) TDA amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent.
2) TDA amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu impulsiu
3) TDA amb hiperactivitat subtipus combinat
El nen predominantment desatent és un nen que sembla no escoltar quan se li parla , que sembla que somnii despert, li costa posar-se en marxa i sovint oblida o perd coses. Es dispersa fàcilment. A l’aula es mostra passiu, passa desapercebut i no aprèn al ritme esperat. No anota els deures a l’agenda, oblida entregar treballs o deures i quan els entrega solen estar incomplerts. Es resisteix a fer tasques que requereixin un esforç sostingut. La presentació de les feines és descuidada, oblida posar el nom i la data i té dificultats per planificar els exercicis que fa. Sol passar per un nen poc intel.ligent o gandul i pot quedar relegat a les darreres files perquè no s’espera més d’ell o ella.
El nen predominantment hiperactiu impulsiu es mou d’un lloc a un altre en moments inapropiats, mou mans i peus en excés, es balanceja i s’aixeca sovint de la cadira. Acostuma a interrompre converses i activitats i sol ficar-se en els jocs dels altres. respon de forma precipitada, fins i tot abans que se li acabi de formular la pregunta. Té dificultats per dedicar-se a tasques o jocs tranquils i parla en excés. El comportament d’aquest nen resulta molest i sovint preocupa molt per les manifestacions d’agressivitat, tant a l’aula com dins el marc familiar. Aquest comportament disruptiu fa que la família de seguida demani ajut professional.
COM ES MANIFESTA:
Pre-escolar:
* El nen predominantment hiperactiu-impulsiu es mostra bàsicament molt mogut i imprudent.
* Puja als mobles, córrer sense parar, sembla no atendre les ordres i no obeeix.
* S’embruta al jugar i sembla que no li importi.
*Canvia de joc constantment, no s’entretén molta estona amb cap activitat.
*Es mostra absorbent i requereix molta supervisió.
Escolar:
* Destaca la dificultat que té per adquirir bons hàbits , tant d’autocura com acadèmics.
* Les seves tasques escolars poden ser brutes i descuidades.
* S’aixeca de la cadira durant les classes, es mou, fa sorollets amb la boca, concesta de forma precipitada …
*Persisteixen els problemes d’obediència, sovint pares i mestres opinen que es porta malament, es resisteix a fer els deures i pares i mares s’enfaden amb ell.
* Fa comentaris inapropiats que generen conflictes.
* Sovint perd o oblida objectes necessaris, l’agenda, els llibres…
* Pot tenir problemes de relació amb els companys, fàcilment mostra ràbia pegant o insultant. Sembla que tot això ho fa expressament i busca un munt d’excuses poc plausibles.
Adolescent o jove:
*Probablement ja no es percep la hiperactivitat motora. Però li costa resistir les classes , li resulten interminables.
*Pot jugar amb petits objectes i moure constantment mans i peus.
*Es mantenen les dificultats d’atenció així com la impulsivitat.
* pot ser que parli en excés.
* Té dificultats d’organització i planificació.
* Li costa establir prioritats i fer treballs a llarg termini.
*La impulsivitat es manifesta en allò que diu i fa: parla i/o actua sense pensar, encara que sovint es penedeix d’immediat.
* Li costa controlar-se i això li pot generar més d’una baralla o conflicte amb els companys, professors o pares.
TRASTORNS ASSOCIATS:
La majoria d’infants amb TDAH tindrà un trastorn afegit, al voltant del 32% tindrà dos trastorns afegits i l’11% tres o més.
Trastorns associats
* Trastorns d’aprenentatge
*Trastorn oposicionista o negativista desafiant. Cal vigilar ja que si augmenta es pot arribar a una conducta disocial (no obeeixen les normes socials)
I poden tenir problemes per gestionar les emocions , sobretot la ràbia. Al voltant del 25% pot presentar simptomatologia depressiva o ansiosa.
EL DIAGNÒSTIC:
Un diagnòstic correcte hauria de constar de:
* Una valoració psicològica per establir capacitats i limitacions del nen i descartar trastorns associats.
*Una valoració mèdica: per descartar o confirmar malalties mèdiques que poguessin explicar els símptomes que presenta el nen
*Una valoració psicopedagògica per valorar la presència o no de fracàs escolar
Cal passar uns qüestionaris a les famílies i a l’escola.
TRACTAMENT:
Hi ha dos enfocaments terapèutics: el tractament farmacològic i el tractament cognitiu-conductual. Però sembla que el millor és la combinació dels dos.
El tractament farmacològic inclou estimulants i metilfenidat. La medicació psicoestimulant va dirigida a millorar la capacitat atencional dels nens, a incrementar el temps de treball que dediquen a una tasca concreta i a reduir la hiperactivitat motriu.
Els procediments conductuals i cognitiu-conductuals s’han dirigit sobretot a dues àrees d’intervenció: una , als dèficits en l’atenció sostinguda , al control de la impulsivitat i a la millora en el rendiment acadèmic i l’altra, a reduir l’activitat excessiva, les conductes oposicionistes-desafiadores i les conductes agressives.
REFLEXIÓ PERSONAL: després de llegir tota aquesta informació i algun capítol més concret, penso en uns quants alumnes meus que podrien patir aquest trastorn. I penso també en el lent que serà fer el diagnòstic i per descomptat arribar a acords de tractament perquè ja n’hi ha algun que fa temps que ho diem però no hi ha temps per observar-lo . I em sap greu per ells però l’única solució que hi veig és agafar-nos a què fer i com tractar les tasques a l’aula amb alumnes amb aquests símptomes i fer-ho tant si sabem que pateixen el transtorn com si no ho sabem. Per tant , estudiaré a fons l’apartat de com ajudar-los i ho fa´re a les meves classes mentre espero el diagnòstic.