Avui obro aquest nou espai, ja que és un dels camps que més afecten l’aprenentatge dels alumnes.  Les dificultats sobre lectura i escriptura poden portar a la dislèxia i per això voldria saber-ne el màxim de coses possibles.

Començarem per fer una aproximació teòrica sobre com és el procés de lectura i escriptura. La primera informació, com sempre l’extrec del material de la UOC. En aquest cas el Mòdul 2 anomenat “Les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura” escrit per Mercedes I.Rueda i Emilio Sánchez  de l’assignatura “Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica”.

La primera idea és que per llegir hi ha una doble via:

1)La via fonològica en la que llegim les paraules transformant els fonemes en símbols gràfics.  Sol passar en paraules que no coneixem. P.ex. novaiorc.

2)La via lèxica que és quan re-coneixem la paraula i en fem una lectura automàtica .  Pex. Wisky,

En la lectura hi ha dos grans grups d’operacions cognitives:

1) les operacions implicades en el reconeixement de paraules.

2) Les operacions implicades de la comprensió de les paraules.

En l’escriptura passa el mateix.  Trobem:

1) les operacions implicades de l’escriptura de les paraules

2) les operacions implicades en la redacció d’un text.

Errades habituals en la lectura:

*Omissió de lletres
*Girs de lletres
*lectura per síl.labes

Errades habituals en l’escriptura:

*Relació entre lletres i sons (tarmiva/tramvia)
*Separació de paraules.
*Qualitat de l’expressió o de la comprensió.

Cal tenir en compte que aquestes errades a vegades poden ser irregulars i no sempre es fan les mateixes .  A més, aquestes errades ens han de preocupar a partir de l’edat de 9/10 anys ja que abans formen part del procés d’aprenentatge.

Segons l’explicat, classifiquem doncs, les dificultats que es troben els alumnes en el llenguatge escrit:

1) Dificultats en el reconeixement de les paraules:

1.1 Dificultats en l’ús de la via fonològica (dislèxia fonològica)
* dificultats per llegir paraules noves des del punt de vista ortogràfic. P.ex. Cruyff.

Mecanismes de compensació:
* davant aquest problema, es fa  ús de les habilitats intactes de reconeixement directe i poden dir paraules que els fan pensar en aquella paraula que els costa desxifrar.
*o a partir dels primers sons inventar la resta
*errors derivatius:  llegeixen l’arrel lèxica de la paraula.  P.ex. dormia per dormiríeu.
*ús de la informació contextual.

En l’escriptura pot ser que no un alumne no tingui els mateixos problemes però si succeeix el que passa és que tenen problemes en l’associació fonema-grafema i poden fer substitucions, omissions o invencions.

Per tant els alumnes més dislèctics fonològics poden superar els altres en la lectura de paraules conegudes com taula o sabata pèro no en la lectura de pseudoparaules, que són paraules noves com aluat o atabas.

Un lector amb aquest tipus de problemes pot ser que mai automatitzi la lectura fonològica , per tant, tot i que pot llegir correctament, la lectura sempre serà més lenta i costosa i mai sentirà la seguretat d’un lector normal davant un text.

Què explica aquestes dificultats:
* un problema en la denominació (recordar el so)
*memòria a curt termini (per poder ajuntar els trossos de les paruales)
*consciència fonològica.  capacitat d’analitzar els fonemes, la rima o la síl.laba.

1.2. Dificultats en l’ús de la via lèxica (dislèxia de superfície)
Els lectors amb aquesta dificultat llegeixen sempre per la via fonològica per tant triguen igual a llegir palla que llapa.  Només fallarien en paraules irregulars (que en català i castellà n’hi ha poques perquè són llengües transparents,  solen ser d’origen estranger).

En l’escriptura hi solen haver moltes errades considerades ortogràfiques ja que escriuen d’una manera fonològica i no recorren al record visual de la paraula.

Què explica aquestes dificultats:
* no podem dir donar l’explicació a les dificultats en el processament perceptivovisual d’una manera molt clara.  Pot afectar però no n’és l’única causa.
* hi ha poques dades.

Etapes de l’adquisició del llenguatge escrit

Segons Uta Frith (1985,89) hi ha tres etapes:

1) L’etapa logogràfica . (lectura com a imatge)
2)L’etapa alfabètica(lectura fonètica)
3) l’etapa ortogràfica (lectura lèxica de la paraula com a conjunt)

Segons P.Seymour:

El sistema logogràfic i l’alfabètic tots dos influeixen per igual al sistema ortogràfic.

Conclusions davant les dificultats:

1) Una alteració en la via fonològica pot ser un estancament en l’etapa alfabètica i es pot compensar per mitja`de recursos logogràfics i ortogràfics.

2) una alteració  en la via lèxica és un estancament en l’etapa ortogràfica i es pot compensar amb estratègies alfabètiques i fins i tot logogràfiques.

Avaluació de les dificultats en el reconeixement de les paraules

un alumne dislèxic  hauria de mostrar un perfil desigual en els seus rendiments mentre que un alumne de la varietat jardí revelaria un perfil homogeni.

Proves d’avaluació que cal fer:

1) Avaluar la capacitat intel.lectual per mitjà d’una prova com el WISC. El QI ha de ser normal, os giqui igual o superior a 85.

2) Valorar el rendiment en la lectura per mitjà d’una prova com el TALEC (Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català) J.Toro i M.Cervera.  Té dues subproves: una de lectura ( lletres, síl.labes, paraules, text i comprensió lectora) i una d’escriptura (còpia, dictat i escriptura espontània). També disposem de la prova PROLEC (TEA) de F:Cuetos i al.que serveix per valorar els diferents components implicats en el reconeixement i le’scriptura de les paraules.

també hi ha la prova PEREL d’A.-Maldonado i altres (1992) pels tres primers cursos  de primària amb l’objectiu d’avaluar el nivell de lectura.  Hi ha 100 paraules i es calculen les errades.

3) constatar un desfasament d’almenys dos anys entre el rendiment en aquestes proves i el que es podria esperar segons el QI .  Si hi hagués un retard però el QI no fos discrepant (inferior a 85) parlaríem d’alumnes de la varietat jardí.

4) Trobar informació sobra la història del nen o nena, malalties, possibles deficiències, escolarització,etc. per descartar criteris d’exclusió.

Per a valorar la via lèxica no tenim cap prova específica.

Tractament

És evident que amb els alumnes amb problemes en la via fonològica cal fer treball de consciència fonològica: canviar una lletra a les paraules, buscar rimes, paraules que comencin o acabin igual, addició de fons (afegir una lletra per formar una paraula nova…)

Intervenció

1) Pot ser centrada en els processos generals.  Seria  un enfocament comunicatiu basat en la lectura de contes i textos, en l’anàlisi de paraules en un context, en l’escriptura de seqüències i històries, en la reconstrucció d’una història tallada…

2)Pot ser centrada en les habilitats específiques:

2.1. Via fonològica :conscienciació fonològica, programa identificació de fons ( trobar el so que comparteixen dues paraules), el programa escriure una paraula (analitzar les síl.labes i els sons), el programa escriure una frase (analitzant les paraules)  o el programa de lectura conjunta.

2.2. Via lèxica:  sitematitzar la lectura conjunta i aconseguir que vegin molt les paraules perquè les familiaritzin i no les hagin de llegir de manera fonètica.  Per practicar l’escriptura hi ha els mètode multisensorials (familiaritzar-se amb les paraules a través de tots els sentits: retallar, dir, dibuixar, tocar…) i el mètode “mirar, dir i fer”, la tècnica del traç de Fernald( escriptura gran de la paraula com un conjunt i incorporació de la paraula en un context).