Els científics estem investigant sobre l’alimentació. La setmana passada l’Ivan ens va proposar fer un escrit sobre el tema i les dues feines que més van agradar van ser les de la Nayara Prieto i la del Toni Ramírez. Aquí les teniu:

TONI RAMÍREZ

Hola, em dic Carles i tinc 39 anys.
Quan era petit tenia sobrepès, era molt obès i cada 4 setmanes havia d’anar al metge per revisar–me el pes i el colesterol perquè em taponava els vasos sanguinis i la sang no podia circular bé.
Als 6 anys pesava 43 quilos i als 10 vaig arribar als 82. Vaig passar una infància molt dura ja que no podia fer el mateix que els meus companys a causa de la meva obesitat.
Menjava molta carn i no m’agradava gens la verdura, i en una de les meves revisions van veure que tenia més greix del normal.
Als 14 anys vaig deixar l’excés de refrescs, em vaig aprimar i la malaltia va millorar.
Vaig començar a practicar waterpolo i vaig aprimar-me 40 quilos. Em vaig quedar amb 59.
En l’actualitat, ja amb 39 anys, segueixo aconsellant als nens que pateixen obesitat. L’altre dia, per exemple, vaig veure un nen amb sobrepès i li vaig dir: – Hola, jo de tu, menjaria més fruita i beuria més aigua, és a dir, milloraria la teva alimentació.
El nen em va fer cas i va anar a la fruiteria a comprar dues peces de fruita.

I aquesta és la meva història.

NAYARA PRIETO

La Raquel és una nena que fa esport, es cuida molt bé i s’alimenta de coses saludables. En canvi la Maria, la seva millor amiga, té una malaltia que s’anomena obesitat. Un dia la Raquel va acompanyar a la Maria al metge, perquè es trobava malament. El metge li va dir que menjava molt sucre i que tenia massa colesterol. La va mesurar i pesar. Tenia un excés de pes, pesava 90 quilos i mesurava 1,40m. El metge li va recomanar que per millorar aquesta malaltia havia de deixar de menjar tants dolços i greixos. També que es fes un anàlisis de sang per veure com tenia la sang . Calia alimentar-se de coses saludables com verdura, fruita i beure molta aigua. També li va dir que mengés carn i begués refrescos una o dues vegades a la setmana com a màxim. Li va explicar que quan es fes adulta ho passaria pitjor. Llavors la Maria li va fer cas al metge i quan va ser adulta ja no tenia aquella malaltia. Va seguir mantenint els mateixos bons hàbits alimentaris.