Mireu el aquest video per tenir una introducció simple a la lletra r. A continuació, consulteu la teoria i feu un resum-esquema al vostre quadern.
La lletra r representa dos sons diferents, el so simple i el so vibrant. La r també pot ser muda.
- És simple el so de mare, cara, pera, aritmètica, poruga…
- És vibrant el so de rata, Ramon, arròs, guitarra, torre…
- És muda (excepte en parlars valencians) en paraules com por, fuster, buidor, cantar, llegir…
Aquests sons a vegades depenen de la posició de la r dins del mot o de la frase.
Pel que fa a la grafia, recordeu que:
- Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s’escriuen amb -r final (muda).
1a conjugació: parlar, mirar, cantar…
2a conjugació: córrer, témer, créixer… (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre…)
3a conjugació: dormir, patir, repartir…
- Cal no confondre les formes del passat simple amb les de l’infinitiu.
— passat simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)…
— infinitiu: estimar, dormir…
- Els sufixos de derivació -ar, -er, -or,-dor s’escriuen amb -r final, que és muda.
blau > blavor
colom > colomar
gris > grisor
fusta > fuster
moc > mocador
- En alguns mots la erra final sí que sona i l’escrivim sempre amb erra simple. L’anomenem erra final sensible.
cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor…
- El so de la erra vibrant es pot representar amb una sola r o amb dues, segons la posició dins de la paraula i el contacte amb altres lletres.
| Escrivim r | Escrivim rr |
|---|---|
|
|
Activitats per practicar: