1- PRÒLEG

Narrador 1: Luis_________ Amo Pelleter: Nico_____ Till: Raúl____

Narrador 2: Carla____________

PISTA 01- Inici-

Els Narradors i en Till a l’escenari. Mentre parla el Narrador, en Till fa la seva desfilada animant les accions.

NARRADOR 1- Till Eulenspiegel –paraula alemanya composta que traduïda al català, voldria dir òliba i espill- és un rodamón medieval enjogassat i trapella que va de poble en poble esfumant-se tothom qui troba.

NARRADOR 2- És un personatge popular del poble germànic, però els erudits dels Països Baixos els disputen l’honor d’haver-lo bressolat. Aquest pillastre mític va recórrer tota Europa cercant sempre noves maneres de divertir-se, bo i prenent al peu de la lletra allò que de vegades només són frases fetes o jocs de paraules.

Els narradors es col·loquen en un costat i es queda en TILL. Entra l’ amo amb unes pells.

AMO PELLETER – Au, Till, tria aquestes pells, però no t’hi adormis damunt ara.

TILL en tria, s’ajeu a terra i es tapa amb les pells.

AMO PELLETER – Ep! Què fas?

TILL – No hi dormo pas damunt, sinó a sota…

AMO PELLETER- Seràs poca-soltes!!!!

Surten tots dos, l’AMO PELLETER perseguint en TILL

PISTA 02- Canvi escena

Canvi d’escenari

2- LA GENT TÉ MANIA A EN TILL

Narrador 1: Massiel________ Narrador 2: Carmen__________

Pare: Roger__________ Vell: Àlex_____ Till: Mariana___

Vilatà 1: Milagros_____ Vilatà 2: Jonathan_______

NARRADOR 1– I en Till així, de mica en mica, va anar adquirint fama de dolentot….

NARRADOR 2- De dolentot dels grossos.

El PARE i en TILL van damunt d’un cavall, que podeu representar-lo amb un pal d’escombra. En escena un parell d’arbres o un poble de fons

PARE – Fill, que redimonis fas que tothom es queixa de tu? Ets entremaliat com un mico.

TILL – Jo no faig res! És la gent que em té mania. Mira aquell vellet. Jo no faig res i t’hi vols jugar que m’insulta?

D’amagat del PARE en TILL fa llengotes al VELL

VELL – Poca-solta! Vailet del dimoni! (l’amenaça)

PARE – Què us ha fet?

VELL – M’ha fet llengotes sense respecte!

TILL – Jo treia la llengua, però no pas per a ell. La treia perquè prengués l’airet de matinada. Em tenen mania, creu-me, pare.

PARE – Posa’t darrera meu i així no faràs llengotes.

Canvien de posició i continuen el camí. Quan es creuen amb 2 més, s’abaixa els calçons ensenyant el cul.

VILATÀ 1 – Descarat!

VILATÀ 2- Poca-vergonya!

VILATÀ 1- Porc! I

VILATÀ 2- Indecent!…

TILL – Ho veus pare? No em poden veure! I jo no faig res pobre de mi!

PARE – Tens raó menut, la gent és molt maniàtica. Anem, fill meu! Anem a casa.

Surten.

PISTA 03- Canvi escena

Canvi d’escena

3- L’AVENTURA DE LA MAROMA

Narrador 1: Encarna__ Narrador 2: Raúl_____

Mare: Siomi____ Till: Pol____ Veí 1: Stefy Veí 2: Maribel

Veïna 1: Kathy_ Veïna 2: Luis_ Veïna 3: Nico_

NARRADOR 1- En Till Òlibaspill va creixent però no posa seny i cada vegada les fa més grosses.

NARRADOR 2- La seva mare se’n lamenta.

NARRADOR 1- La pobra dona no se’n surt.

NARRADOR 1 I 2- L’aventura de la maroma!!!!

A l’escena hi ha un riu fet de roba, gent pescant i rentant roba, a sobre una corda lligada a uns arbres a cada costat de l’escenari

MARE – Quan tindràs seny, TILL? D’ençà que morí ton pare que estem sense ni cinc, i tu no ajudes gens a guanyar-ne

TILL – Però, mare, què puc fer jo?

MARE – Treballar com faig jo. Tan ganàpia que ets i no saps guanyar diners. Només saps gastar-los i fer-me avergonyir amb les teves trapelleries.

TILL – Però les meves trapelleries poden fer-me un artista famós. Mira, mare: veus aquesta corda?

MARE – Sí, la veig, i què?

TILL – A totes les festes majors i a les fires hi ha artistes que es fan admirar. Caminaré per la corda i ja veuràs com tothom paga per veure’m!

MARE. A quina alçada?

TILL- Quant més alt millor!

MARE – Tu estàs boig o què? Et penses que t’ho deixaré fer? Dóna’m la corda ximplet!

Persegueix en TILL, mentre la gent comenta.

VEÍ 1 – Altra vegada aquest boig?

VEÏNA 1 – Sempre fent de les seves aquest!

VEÏNA 2 – Està ben servida la mare!

VEÍ 2 – Quina en voldrà fer ara amb la corda?

TILL – Para mamà! Deixa’m provar almenys.

Comença a fer equilibris i tothom el mira

VEÏNA 3 – Doncs hi té traça el vailet!

VEÏNA 2 – Tant de bo caigués!

MARE – Dit i fet! Al terra s’ha dit!!!

La mare estira de la corda i en Till cau a terra. Tothom riu. La mare surt. En Till torna a col·locar la corda pensant en venjar-se de les rialles.

TILL – (Al públic) Em venjaré de les rialles. (Fort als veins) Amics: això només ha estat un assaig. Ara ve el més difícil, encara! És un joc mai no vist. Voleu veure’l?

VEÍ 1 – Si és tan divertit com el que em vist?

TILL – Molt més divertit! Però necessito la vostra col·laboració.

VEÏNA 3 – Com, passant per la corda?

TILL – No, això ho faré jo! Necessito que tots , nois, noies, grans, petits, homes, dones, em doneu la sabata del peu esquerre.

VEÏNA 1 – I el que no ho vulgui fer?…

TILL – Aquest no jugarà.

Tots s’apressen a descalçar-se i donen la seva espardenya. En TILL se les posa al coll o al cinturó i comença a passar per la corda

TILL – Atenció! Atenció! Atenció!

VEINS – Què passa?

TILL – Una, dues, tres! (Llença totes les sabates al riu) D’en Till ja no us en riureu mai més!

Adèu! (Surt)

VEÍ 2: La meva sabata!

VEÏNA 1: Aquesta de qui és?

VEÏNA 3: Meva!!!!

VEÍ 1: I la meva????

VEÍ 2: Serà descarat, ens ha mullat les sabates!!!

PISTA 04- Canvi d’escena.

Canvi d’escenari

4- L’AVENTURA DELS LLADRES DE LA MEL

Narrador 1: Àlex___ Till: Jonathan____ Mare: Carmen_____

Lladre 1: Mariana_____ Lladre 2: Carla____ Narrador 2: Roger______

NARRADOR 1- En Till i la seva mare tornen de festa major del poble veí. Els han convidat a beure i menjar tant com poguessin….

NARRADOR 2- I en Till poc acostumat va un xic pitof.

NARRADOR 1 I 2- L’aventura dels lladres de la mel!!!!

TILL – Mare! Mare, espereu-me: he de fer un xic de migdiada. Estic tip com un pop i el cap em fa voltes.

MARE – No t’hi amoïnis, em quedaré amb la tieta Joana que m’explicarà xafarderies. Ja ens trobarem després! (se’n va)

NARRADOR 1 – I és així com en TILL entra al pati d’una casa on tenen cura de la mel. Allí hi ha molts ruscs, uns de plens i d’altres de buits.

NARRADOR 2- En TILL creu que un rusc és un lloc tranquil i confortable, allunyat del soroll de la gent… es fica dins d’un rusc buit, el primer que troba. Tot just s’hi ha ficat sent unes passes.

Podeu construir 4 o 5 ruscs i un pot tenir rodes un monopatí per poder-lo moure una mica amb en TILL enfilat amagat. Entren els lladres sense fer soroll.

Pista 05- Entrada lladres

LLADRE 1 – Sempre he sentit dir que com més pesa un rusc, més bona té la mel.

LLADRE 2 – Doncs sospesem-los tots, abans d’agafar-ne cap.

Els van sospesant sense fer soroll.

LLADRE 1 – No cal que busquis més. Em sembla que ja l’he trobat. Fixa’t, aquest és… Prova d’aixecar-lo. (És el d’en TILL, és clar)

LLADRE 2 – Sí, noi! No cal pas que en provem cap més. Em penso que és el millor. Tot amb tot, provaré aquest altre. (Ho fa) Ni punt de comparació! Ens l’emportem! Agafa’l pel teu cantó.

En TILL es desperta i s’adona que el traslladen. Treu una mà i estira els cabells del LLADRE 1

LLADRE 1 – Fot! Què fas? Per què m’estires els cabells?

LLADRE 2 – Ets foll o somies. Com vols que t’estiri els cabells si amb prou feines puc traginar el rusc amb les dues mans?

En Till burxa els cabells del LLADRE 2

LLADRE 2 – M’escarrasso per dur el rusc, i tu jugant amb el meu cap?. Després diràs que sóc jo qui t’estiro els cabells. I ets tu qui m’escorxa el crani.

LLADRE 1 – Mentida podrida! Com puc remenar-te el cap , si amb prou feines puc emportar això?

LLADRE 2 – A mi no em diguis mentider. Et juro que he sentit la teva mà contra el meu cap. I m’has fet mal!

LLADRE 1 – Sóc jo qui ha sentit la teva! M’has arrencat un grapat de cabells. Pocs que en tinc!…

LLADRE 2 – Quina bola! Jo no he tret les mans del rusc i, en canvi, he sentit les teves al meu cap.

LLADRE 1 – Poca-solta!

LLADRE 2 – Brètol!

LLADRE 1 – Això s’ha acabat!

LLADRE 2 – No estic per bromes, jo! Vine, si ets valent!

PISTA 06- Baralla

Els LLADRES deixen el rusc i es barallen: s’agafen, es donen cops de puny rodolen per terra. Surten mentre es van sentint insults. Finalment surten perseguint-se

TILL – (des de dins del rusc) – Ala, ja estic sol, ara sí que podré dormir tranquil.

PISTA 07- Canvi d’escena.

Canvi d’escenari

5- EN TILL TREBALLA

Narrador 1: Pol___ Till: Stefy_____ Mossèn: Luis____

Narrador 2: Milagros____ María: Massiel__

NARRADOR 1 – En Till ja ha crescut prou i fa bona planta.

NARRADOR 2- El noi se’n va de dret a casa del capellà i s’ofereix com a criat.

NARRADOR 1 I 2- En Till treballa!!!!

En escena el Till i Mossèn. A un costat la Maria cuinant.

TILL – Voleu un criat espavilat?

MOSSÈN – Em fas gràcia pel que tens de fatxenda, xicot. No crec pas que siguis gaire treballador, però de fet, a casa hi ha poca feina. I cal dir que menjaràs el mateix que jo.

TILL – Em sembla que em convé acceptar el tracte.

MOSSÈN – Ara cal que et presenti la cuinera: estaràs al seu servei. Maria!!! (S’acosta), des d’ara tindràs aquest noi per ajudant. (Surt el Mossèn)

MARIA – (vella i bòrnia) Vejam si serà veritat, això de l’ajuda. Fas cara de galifardeu. Com et dius? Què saps fer?

TILL – Em diuen Till Òlibaspill i faig tot el que em manen.

MARIA – Ja cal que et posis a fer feina, Till. Haig de sortir un moment i convé que vigilis aquest parell de pollastres rostits. Que no se’t socarrimin!… Fins ara. (Se’n va)

TILL – (Remenant la cassola) Quina oloreta més bona que fan aquests animalets! Tinc una gana que m’alça.(Va fent girar el pollastres i flairant exageradament. De sobte es dona un cop al front) Calla! Ja ho tinc! Ell mateix m’ho ha dit.

PISTA 08- Música ambiental– El Till menja

Treu un pollastre de la cassola i se’l menja tranquil·lament. Entra la Maria a temps per veure com escura els últims ossos, que procura amagar

MARIA – (cridant) On és l’altre pollastre? N’he deixat dos!

TILL – És que només mireu amb un ull. Obriu l’altre i en veureu dos!

MARIA – Mossèn Anton! Mossèn Anton! Veniu que veureu vos mateix quin pinta heu contractat!

MOSSÈN – (Entrant) Till, et prohibeixo de fer escarni de la majordoma. Però, a més, no hi havia dos pollastres, a la cassola?

TILL – Sí, senyor. N’hi havia dos.

MOSSÈN – I doncs, com és que només n’hi ha un, ara? On és el que ha desaparegut mentre ella era a comprar?

TILL – Me l’he menjat jo. Vos mateix m’heu dit: “menjaràs el mateix que jo”. I mireu, m’he menjat només un, a vós també us en queda només un. O sigui, que tots dos menjarem igual, com vós mateix m’heu promès.

MOSSÈN – (mort de riure) – Bé, per la teva murrieria, que m’ha fet gràcia, ho confesso, quedes absolt. Però si tornes a fer empipar la majordoma et despatxaré de totes, totes. (Amb èmfasi) Compartiràs la feina amb ella, sense fer entremaliadures.

TILL- Sense fer entremaliadures? Ah, no, jo no puc… ho sento, a més, el meu tarannà és de córrer d’un lloc a l’altre. (Surt)

PISTA 09- Canvi escena

Canvi d’escenari

6- LA COMPRA DE LA LLET

Narrador 1: Nico_ Till: Kathy_____ Dona 1: Mariana____

Narrador 2: Siomi____ Dona 2: Carla____ Dona 3: Carmen_________

NARRADOR 1 — I ja tenim en Till corrent de bell nou per pobles i contrades.

NARRADOR 2 – El Till va arribar a Bremen, la pàtria dels protagonistes del famós conte dels germans Grimm «Els músics de Bremen».

NARRADOR 1- En Till té ganes de divertir-se a costa de la gent i se‘n va al mercat amb un gibrell ben gros.

NARRADOR 1 I 2- La aventura de la compra de la llet!!!

Mercat de la llet paradetes. Venedors que anuncien els seus productes cridant. En TILL entra

TILL (cridant) — Dones que veneu llet, el famós Till Òlibaspill ve disposat a adquirir tota la que dueu. No cal que cerqueu cap altre client. Jo la vull tota. Apa, vinga!

Les venedores s’atansen a en TILL, adelerades. Les venedores aboquen el contingut dels seus pots. Podeu posar-hi paperets blancs: farà bonic a l’hora de les batusses del final de l’escena.

TILL — Ja és ple el meu cossi. Ara m’heu de dir què us dec. (Fa veure que cerca els diners.)

Les DONES fan números amb els dits i criden alhora:

DONA 1 — Cinc sous!

DONA 2- Deu sous!

DONA 3- Quatre sous!…

TILL — Ho sento, mestresses: ara veig que no porto ni una moneda. M’he descuidat la bossa al poble.

DONES- Quèeee???

DONA 1- Lladre!!!

DONA 2- Mentider!!!

DONA 3- Farsant!!!

TILL — No us amoïneu, dones. Aneu traient la llet del cossi tal com la hi heu posada.

Totes es barallen per recollir Ia llet i fan escampadissa de paperets. Acaben a pinyes. En TILL aprofita el rebom­bori per tocar el dos.

PISTA 10- Canvi escena

Canvi d’escenari

7- A LA UNIVERSITAT DE PRAGA

Narrador 1: Raúl____ Till: Maribel_ Rector: Stefy___ Història: Massiel__

Narrador 2: Milagros_ Geografia: Jonathan____ Astronomia: Pol____

NARRADOR 1 — Com heu vist, en Till, de vegades en fa un gran massa i les seves bromes arriben a ser molt pesades.

NARRADOR 2 — El nostre protagonista ara és a Praga i topa amb la universitat.

NARRADOR 1- En Till hi planta un cartell anunciant que un savi berlinès està disposat a contestar les. preguntes més difícils que se li facin. Els catedràtics accepten el desafiament i el citen per a I’endemà al paranimf.

NARRADOR 2- Vegeu, vegeu ! … Tots amb birret i en Till al mig…

NARRADOR 1 I 2- A la universitat de Praga!!!

Tots asseguts i preparats en escena, és a punt de començar l’interrogatori.

RECTOR — Quantes gotes d’aigua hi ha al mar?

TILL — Si me les porteu us les comptaré de seguida.

RECTOR- Com?

CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA — Quants dies han passat d’ençà d’Adam i Eva

TILL — Set.

CATEDRATIC D’HISTÒRIA — Set? Esteu boig! Només set l

TILL — No em direu que mai hagi deixat d’ésser diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres o dissabte. Total: set.

CATEDRÀTIC DE GEOGRAFIA — On és el centre de la terra?

TILL — Aquí mateix. Al centre just d’aquesta sala. En una banda tenim la meitat de la terra, i en l’altra, exactament l’altra meitat.

CATEDRATIC DE GEOGRAFIA- Què?

CATEDRÀTIC D’ASTRONOMIA — És molt lluny de nosaltres, el cel?

TILL — Al contrari: és molt a prop. Des d’allí se’ns sent parlar a tots els mortals. Si no ho creieu, pugeu-hi i ho sentireu vosaltres mateixos.

CATEDRÀTIC D’ASTRONOMIA (enrabiat) — Quin tamany té el firmament? (TILL fa veure que ho rumia, mentre els DOCTORS respiren tot pensant que l’han vençut)

TILL — Un moment, senyors, un moment… Ho estava comptant, no pretendreu que m‘ho sàpiga tot de memòria! El firmament té, exactament, 100.000 colzes d’alt per 150.000 d’ample. I qui no ho vulgui creure, que agafi el seu propi colze i s’enfili a prendre’n la mida.

CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA- En està prenent el pel!!!! (Treuen al Till a empentes)

PISTA 11- Canvi escena

Canvi d’escenari

8- A L’HOSPITAL DE ZETTEL

Narrador 1: Luis_ Till: Encarna____ Director: Kathy__

Narrador 2: Mariana_ Malalts 1-2-3-4: Carla, Àlex, Roger, Nico_

NARRADOR 1- El Till arriva a Zettel, un nou indret on en Till pretén fer de les seves.

NARRADOR 2- Allà es troba que l’hospital és petit i que és massa ple. Ja veureu el que és capaç de fer…

NARRADOR 1 I 2- A l’Hospital de Zettel!!!! En escena el director preocupat el Til i 4 malalts.

TILL — Senyor director, m’han dit que teniu l’hospital massa ple.

DIRECTOR — Exactament. No tenim prou llits. Triguen a guarir-se els malalts que hi ha, i els altres no poden entrar-hi.

TILL — Jo sóc un doctor de Hannover i tinc un bon remei per a guarir malalts.

DIRECTOR — Benvingut sigueu! Ja podeu començar.

TILL — Si em permeteu, voldria inspeccionar els malalts un per un, tot sol.

DIRECTOR — Vós mateix. Comenceu quan vulgueu. Jo me’n vaig.

TILL (als MALALTS que té més a prop) — Hola, sóc el doctor Till… Mireu, us confessaré una cosa… Per fer el meu remei, em cal cremar el malalt més greu.

MALALTS. Què?

TILL. Amb les seves cendres faré la pomada que guarirà els altres.

MALALTS. Com?

TILL. Qui de vostès és el malalt més greu???

MALALT 1- (Assenyalant al 2) Ell!

MALALT 2- Jo? Jo no! Si jo em trobo molt bé.

MALALT 3- A mi no em miris, que jo estic perfectament.

MALALT 4- Ui, que estrany, oi? Es com si de cop no tingués res.

TILL- Llavors, què? Esteu malalts o no?

MALALTS- No, no.

TILL- Però si heu vingut a l’hospital es per alguna raó, potser el millor serà fer la meva pomada amb tots quatre.

Tots els MALALTS s’aixequen i corren atropellant-se. Entra el DIRECTOR.

DIRECTOR (sorprès) — Com? Què és això? Tots guarits?

TILL — Ja ho veieu vós mateix. Ja podeu fer entrar nous malalts.

DIRECTOR — És extraordinari! Li ofereixo una bona feina aquí!

TILL — No, ho sento molt, no pot ser. Tinc la meva feina a Hannover

PISTA 12- Canvi escena

Canvi d’escenari

9- COM EN TILL FA LLEGIR UN ASE

Narrador 1: Massiel_ Till: Siomi____ Ruc: Raúl i Milagros__

Narrador 2: Carmen_ Professor 1-2-3: Maribel, Stefy, Pol_____

NARRADOR 1- En Till arriba a Erfurt, lloc on ja havien sentit parlar d’ell…

NARRADOR 2- I és per això que els professors d’allà estaven en guàrdia.

NARRADOR 1 I 2- Com en Till fa llegir un ase!!!!

En escèna 4 professors. En TILL entra amb el seu cartell.

PROFESSOR I (llegint)– Sóc el mestre Till Òlibaspill, de fama mundial, sempre disposat a demostrar la meva ciència. Jo puc ensenyar a llegir i a escriure a qualsevol criatura, en poc temps i per pocs diners.

PROFESSOR I – Ja el tenim aquí, provocant-nos com als col·legues de Praga.

PROFESSOR II- Ja he trobat la manera de fer-lo caure.

PROFESSOR III- Com?

PROFESSOR II- Fixeu-vos en aquesta línia… diu: “puc ensenyar a qualsevol criatura”

PROFESSOR I- I bé, què?

PROFESSOR II- Doncs, que criatura és tot ésser creat, per tant, no cal que sigui humana. Pot ser qualsevol animal: un gat, un gos, un ruc…

PROFESSOR I- Un ruc! Magnífic!

PROFESSOR II- Un ruc, si us plau!!!

Quan en Till entra per un costat, el Ruc entra per l’altre. Dos actors ajupits poden fer de Rucs: el de davant durà un cap de ruc dibuixat o unes bones orelles.

PROFESSOR III. Mestre Till, hem llegit la vostra proclama i aquí teniu una criatura a la qual ha de ensenyar a llegir. Un alumne un xic difícil.

TILL- Per a mi no hi ha dificultat insuperable. Però heu de comprendre que una criatura sense parla ni raó necessitarà més temps per copsar el meu mestratge.

PROFESSOR I- D’acord. Preneu-vos el temps que vulgueu.

TILL- Calculem… un any?.

PROFESSOR I- Molt bé.

TILL- I pel que fa a la paga, haureu de calcular un xic més que si fos una criatura humana.

PROFESSOR II- Posem-hi cinc-cents escuts?…

TILL- Bé, però hauré de rebre un bon acompte: he de llogar l’aula i he de comprar material pedagògic.

PROFESSOR III- Us n’avançarem la meitat. Teniu. (Li dóna una bossa.)

TILL- Senyors, quedeu convidats a veure els primers resultats.

PROFESSOR I- Quan?

TILL- D’aquí un segons, espereu a fora.

(Surten els professors i el Till es queda amb el ruc.Treu un gran llibre on es veu una I i una A)

TILL- No t’empipis, ruquet. Avui seràs cèlebre. Menja, bufó, menja.

En Till deixa caure uns quants grans de civada damunt el llibre, que l’ase es menja goludament. Quan se li han acabat, el Ruc protesta cridant:

RUC: I-A, I-A,…

TILL- Que vols més???? Té. (Repeteix la mateixa operació i el ruc torna a cridar) Ara ja tot és a punt. (Va cap a un lateral i crida.) Benvolguts professors, voleu venir a veure el que el meu alumne sap fer?

Els Professors entren i es troben el Ruc amorrat al llibràs, ple d’avidesa.

PROFESSOR III – Estimat mestre, és que ja ha pogut aprendre alguna cosa?

TILL- Confesso que em costa molt d’ensinistrar-lo, perquè és molt totxo, la veritat sigui dita. Però amb moltes penes i treballs he aconseguit que ja conegui les vocals.

Mentre assenyala les grosses lletres que hi ha pintades a les pàgines del llibre, deixa caure dissimuladament grans de civada.

RUC – I-A, I-A,…

PROFESSOR I- Però…

PROFESSOR II- Com és possible.

PROFESSOR III- Increïble.

TILL – Molt bé! I, A. Això mateix. Veieu, estimats senyors? Ja coneix dues lletres. Espero que aviat sabrà les altres i podrà llegir tot seguit com nosaltres.

Els Professors queden muts i surten moixos i capcots.

TILL – Toco el pirandó… que ja he cobrat prou! (Surt saltironant.)

PISTA 13- Canvi escena

Canvi d’escenari

10- EN TILL VOLA

Narrador 1: Jonathan__ Till: Roger__ Batlle: Àlex__

Narrador 2: Kathy_ Secretari: Luis_ Vilatà 1-2-3: Encarna, Raúl i Milagros_

NARRADOR 1 — En Till no es cansa de canviar d’ofici i de poble. El seu tarannà exigeix aquests canvis i noves aventures.

NARRADOR 2- Ara el trobem a Magdeburg, on ha arribat ja la seva fama de graciós i de trapella. Tot el poble espera veure quina en té, de preparada, per a ells. Fins i tot les autoritats hi intervenen.

NARRADOR 1 I 2- En Till vola!!!

Una escala de tisora i davant, tapant-la, una fullola o un cartró gruixut on hi haurà pintada la Casa.

BATLLE — Till, cal que ens facis una proesa de les teves;

SECRETARI — Tothom es fa creus de la teva fama, i aquí no hem vist res teu.

TILL — Bé, ja que tant ho desitgeu, us faré una cosa que mai no heu vist fer a cap home: volaré!

VILATANS- Oh!

BATLLE — Volaràs? Com?

TILL — Sí. Des de dalt de tot de la teulada de la Casa de la Vila iniciaré un vol per tota la plaça. Però cal que tothom resti en silenci mentre ho faig.

Puja a l’escala, de manera que, sembli que es posa dalt teulada.

VILATÀ 1- En Till es tirarà!

VILAATÀ 2- Hem de veure-ho, això!

VILATÀ 3– Calleu! Que comença!

TILL (fa una estona de comèdia alçant i abaixant els braços com si fossin ales; quan veu tothom amb la boca oberta, muts, esperant que voli, esclata a riure) — I jo que creia que al món no hi havia ningú més foll o més totxo que jo. Però ara veig que la vila n’és plena, de babaus! Com voleu que pugui volar, jo? No hi ha cap home que pugui volar, tothom ho sap.  Sou un ramat de xais!!! Us he ben fumut! En TILL fuig corrents.

VILATÀ 1 — Poca-solta!

VILATÀ 2- Quina barra!

VILATÀ 3— És un farsant sí! Però ha dit una veritat comn un temple, cal reconèixer-ho!

BATLLE- Jo ja ho sospitava que no volaria, eh.

TOTS- (Irònics) Ja

PISTA 14- Canvi escena                         Canvi d’escenari

11- L’AVENTURA DE LA TERRISSA

Narrador 1: Siomi_ Narrador 2: Stefy_ Till: Carla_ Bisbe: Pol_

Vella: Mariana_

NARRADOR 1 – En Till ha recollit força moneda i continua divertint-se a costa dels babaus que se l’escolten.

NARRADOR 2- El bisbe de Bremen ha sentit parlar de l’enginy d’en Till i, sabent que és a la ciutat, l’ha fet cridar.

NARRADOR 1 I 2- L’aventura de la terrissa!!!

El BISBE i en TILL entren per cada costat de l’escenari i es troben al mig. En escena una venedora de terrissa.

BISBE — M’han dit que en fas de verdes i de madures. Quina en prepares, ara?

TILL — Potser no us agradarà, senyor bisbe, perquè acabo d’aprendre la màgia negra i això…

BISBE (interrompent-lo) — Això és un embauca-babaus i a mi no m’enredaràs. De seguida et veuré la trampa.

TILL — Veieu aquesta dona?

BISBE- Sí

TILL- Tot d’una, al migdia, em veureu dominar la vella que ven terrissa de tal manera que, tot d’una, es posarà a trencar tots els seus plats i olles davant de tothom.

BISBE — Aquella vella és ben gasiva. Creu-t’ho, que farà el que dius!

TILL — Què em doneu si ho fa?

BISBE — Aquesta bossa amb trenta escuts d’or. Però si no ho fa, me’ls pagaràs tu a mi, els trenta escuts d’or.

TILL — D’acord, senyor bisbe. Fins a migdia.

El BISBE se n’ha anat. En TILL dissimulant va cap a la parada de terrissa

TILL (a la VELLA de la terrissa) — Bona dona, us compro tota la parada

VELLA — Ai bon cristià, quina sort! Avui sí que faré fira.

TILL — Quant ne vols, de tot?

VELLA —Són tres escuts!

TILL — Teniu. Però ha de ser amb una condició: quan jo us digui «ara, ara, ara», tres vegades, amb aquest bastó que us dono, heu de fer a trossos tota la terrissa.

VELLA — Deveu ésser foll del tot, senyor! Però els diners són bons i, com que la terrissa és vostra, us obeiré. Quan m’ho direu?

TILL — Aquest migdia.

PISTA 15- 12 Campanes

Comencen a sonar les dotze campanades que indiquen migdia. TILL i el BISBE es troben novament.

TILL — Senyor bisbe, aquí la teniu.

BISBE — Bon dia, bona dona.

VELLA — Bon dia, senyor bisbe.

TILL — Senyora terrissaire, mireu-me fixament. (Comença a fer passos estranys i va repetint): Abracadabra! Abracadabra! (S’atura de sobte i crida molt fort): Ara! Ara! Ara!

La VELLA agafa el bastó i, com si fos folla, ho va trencant tot.

BISBE — Té els trenta escuts, noi. M’has guanyat! I ara digues-me quina és la trampa.

En TILL se’n va corrents deixant el BISBE amb la paraula a Ia boca i la VELLA fent trencadissa.

TILL — Adéu senyor bisbe! Bon vent i bona bossa!

BISBE — Ep, ep ! … Till ! … Vine, vine… Explica’m com ho has fet.

NARRADOR 1 — En Till va viure encara mil aventures més.

NARRADOR 2- Però no les podem comptar totes, que no acabaríem mai.

NARRADOR 1- . Nosaltres només esperem que us hagin agradat molt les que aquí us hem representat

NARRADORA 2- Aquí acabem amb…

NARRADORA 1- Les entremaliadures d’en Till Olibaspill.

NARRADORA 1 I 2- Un fort aplaudiment!!!!

PISTA 16- Final