És una activitat que va sorgir de manera espontània mentre treballavem el cos. Ens miràvem per parelles les diferents parts del cos i vam escobrir que no ens podem veure a nosaltres mateixos totes les parts, per exemple la cara. Voliem fer un autoretrat així que vm anar a buscar els mirallets i els vaig repartir per parelles. No tenir suficient material per a tots els alumnes alhora força la convivència i la necessitat de comunicar-nos, és genial, no trobeu? Doncs ara, amb els miralls podiem observar-nos l’interior de la boca, la cara, la panxa, la planta dels peus i tot allò que se’ns acudís. Vam aprendre, jo m’incloc perquè estava al·lucinada de tot el que estava veient, que si posavem el mirall massa a prop vèiem molt  poc tros de cos, per exemple. O que si giràvem el mirall massa no ens veiem reflexats en ell. O que és difícil veure’ns tots dos alhora en un mirall tan petit. I un milió de coses més. Us les ensenyarem quan sàpiga penjar fotos, per ara no me’n surto.