En aquesta entrada us parlaré d’aquests antifaços:

Primer us explicaré quin ús en faig a l’aula i després us deixaré els passos per si algú s’anima a fer-los.

Vivim en un món on els estímuls visuals són la principal font d’informació que rep el nostre cervell, de manera que de vegades ens perdem entre tantes imatges. Però d’altra banda trobem dificultats en els alumnes per a que imaginin per ells sols, que es creïn la seva pròpia pel·lícula. Doncs, precisament per això faig servir els antifaços, per ajudar els infants a fer-se representacions mentals, per exemple, amb una lectura. La comprensió lectora va molt lligada a la representació mental que ens fem sobre allò que llegim o que escoltem (en aquest cas no hi veig la diferència) i per tant, quan tanquem els ulls estem forçant el nostre cervell a crear-se les seves imatges. Donar definicions o pistes sobre diferents paraules (sense dir-ne el seu nom) també és un treball interessant a fer amb els antifaços. Moltes vegades els he utilitzat quan jo faig de model lector i busquem una informació concreta dins d’un text. Quan algú creu sentir la resposta a la nostra pregunta aixeca la mà i tornem a llegir la frase per corroborar si és correcta.

També faig servir els antifaços per a treballar les matemàtiques. Quan hem fet un treball de geometria en que hem observat diferents caixes també hem jugat a tocar-les sense mirar-les i classificar-les. També fem sumes i restes manipulatives amb materials, de manera que jo dóno una quantitat i l’alumne l’ha d’identificar tocant els objectes, després afegeixo o trec uns quants i demano a l’alumne que torni a comptar i em digui què ha passat (hem fet una suma o una resta?).

Per descomptat, també es poden fer servir en audicions de música, en exercicis de dibuix creatiu (amb ulls tapats els dibuixos no surten tan bé) i en activitats de moviment i dansa. Moure’ns per l’escola sense veure-hi fa que la coneguem des d’un altre lloc que fins i tot espanta…

La veritat és que els alumnes han entrat en aquest joc amb facilitat i demanaven sovint de fer diverses activitats amb els antifaços. És provable que el fet de ser tan acolorits, reversibles i variats els hagin fet més atractius.

20190715_102031 [1600x1200]

IMG_20181226_205748 [1600x1200]

IMG_20181226_205734 [1600x1200]

IMG_20181226_204246 [1600x1200]

IMG_20181226_193907 [1600x1200]

IMG_20181226_193857 [1600x1200]

IMG_20181226_193829 [1600x1200]

IMG_20190715_101327 [1600x1200]

• Visualitza

Anterior

Següent

• Vés a la diapositiva 1
• Vés a la diapositiva 2
• Vés a la diapositiva 3
• Vés a la diapositiva 4
• Vés a la diapositiva 5
• Vés a la diapositiva 6
• Vés a la diapositiva 7
• Vés a la diapositiva 8

Els antifaços estan fets de felpa de colors variats i fil de cotó gruixut (núm. 5) de colors negre. També porten una goma ampla cosida amb fil negre.

Com que m’agrada complicar-me la vida, el disseny és reversible i cada antifaç té dues cares de colors diferents.

Primer vaig fer la plantilla en cartolina, vaig marcar el contorn i també la forma dels ulls tancats (les pestanyes no les vaig marcar, queden bé només cosides). Llavors vaig tallar tots els contorns en els colors triats i vaig començar a passar el fil pels ulls de cada capa. Jo els vaig cosir deixant la part de llapis al darrera. Un cop feta la linia de l’ull vaig fer les pestanyes. Quan totes les cares tenien els ulls cosits vaig fer parelles i les vaig anar unint amb punt de “festón”.

Finalment, vaig cosir-los-hi la goma elàstica.

Val a dir que també han tingut molt d’èxit entre els i les  mestres que ho han vist i ja he anat regalant-ne alguns. Espero que algú s’animi a introduir els antifaços a l’aula i potser fins i tot a aprendre a cosir.