Ja ha començat el curs a l’aula de P-4 i estem molt contents tots de tornar-nos a veure. Això sí, ja som més grans i també hem començat a treballar. La primera decisió que haviem de prendre era el nom de l’aula: els elefants, les tortugues o les balenes. No és una cosa que ens prenguem a la lleugera i per tant hem parlat de cadascún dels candidats per saber quines coses ens agradaven d’ells. Un nen ens va dir que a ell li agradava la balena quan llença l’aigua per l’esquena, com si fos una font. Un altre ens recorda que les tortugues s’amaguen a dins de la seva closca, com vam poder observar el curs passat. I una nena ens diu que l’elefant també tira aigua, però per la trompa. Hem coincidit molts en que ens agradaria poder pujar damunt un elefant, però és difícil, perquè és tan gran que no el podem tenir a casa.
Finalment, hem votat i ha sortit guanyadora la candidatura de les tortugues, per una àmplia majoria, la veritat, i tothom ha donat la seva raó juntament amb el seu vot. Han sigut unes eleccions intenses però molt divertides. Ara ja hem posat el cartell a la porta on cadascú ha intentat escriure tortugues a la seva manera, perquè durant el curs, ja tindrem temps d’aprendre a escriure-ho correctament.
Fins una altra.
És una activitat que va sorgir de manera espontània mentre treballavem el cos. Ens miràvem per parelles les diferents parts del cos i vam escobrir que no ens podem veure a nosaltres mateixos totes les parts, per exemple la cara. Voliem fer un autoretrat així que vm anar a buscar els mirallets i els vaig repartir per parelles. No tenir suficient material per a tots els alumnes alhora força la convivència i la necessitat de comunicar-nos, és genial, no trobeu? Doncs ara, amb els miralls podiem observar-nos l’interior de la boca, la cara, la panxa, la planta dels peus i tot allò que se’ns acudís. Vam aprendre, jo m’incloc perquè estava al·lucinada de tot el que estava veient, que si posavem el mirall massa a prop vèiem molt poc tros de cos, per exemple. O que si giràvem el mirall massa no ens veiem reflexats en ell. O que és difícil veure’ns tots dos alhora en un mirall tan petit. I un milió de coses més. Us les ensenyarem quan sàpiga penjar fotos, per ara no me’n surto.
