Durant els anys que porto amb nens i nenes d’educació infantil he sentit milers de vegades la importància del joc simbòlic per al desenvolupament de la personalitat de l’infant, per la seva imitació de la realitat, del món adult, per la oportunitat del canvi de rol d’una mateixa situació, etc.  Però com fer-ho de la millor manera? Si els hi dóno dues nines i quatre plats ja és suficient? Els deixo jugar sols i només observo o jugo amb ells i els ensenyo? Aprenen amb el joc simbòlic, però què, exactament? Com més material millor? Tot els materials són vàlids?

Per anar-me responent aquestes preguntes he anat provant a classe i a poc a poc vaig treient algunes conclusions que em sembla interessants, si més no per a mi. Per exemple, el dia que, farta de veure com l’assecador de cabell i el mirall es convertien en pistoles irremeiablement cada dia malgrat les meves intermediacions en contra de les armes com a joc a l’aula, em vaig asseure i vaig demanar si algú em volia pentinar. No cal dir quants perruquers i perruqueres vaig tenir a la meva disposició en un instant, fins i tot em van fer la manicura i la pedicura! Però per a mi no era això l’important, sinó les vegades que ells mateixos van repetir la situació els dies següents, sense mi, és clar. Els vaig obrir un nou món de possibilitats que ells no havien pensat. Ara, aixó sí, per evitar contagis de paràsits he substituït els caps dels infants per nines de cap gran que sempre fan de clientes pacients i respectuoses. Amb aquella experiència vaig aprendre que de tant en tant cal de fer de model inclús per a que aprenguin a jugar (i també per a que nosaltres aprenguem a divertir-nos com els nens; que bé m’ho vaig passar!!). Cal dir que aquests dubtes em vénen ja de lluny, quan a la Universitat em van enviar a fer pràctiques al CEIP Rosselló Pórcel de Santa Coloma de Gramenet, una escola que tenia uns racons de joc simbòlic tan ben pensats i organitzats que eren model d’altres escoles. Aquelles pràctiques em van semblar a poc i no vaig poder captar tots els pormenors, però m’hi va quedar la llavor.

En un seguit d’articles exposaré, racó per racó, el material que he seleccionat i el funcionament i rendiment que m’han donat.