La cantonada és aquell lloc que tenim proper però que ningú li dóna gaire importància.
De vegades és tan sols un racó on es guarden, s’amaguen o s’obliden objectes, ideees, somnis.
És també un lloc de trobada entre amics, companys o simplement on topen dos desconeguts.
I des d’avui, la cantonada és un racó a l’aula de P-4 on els infants i la mestra (en aquest cas, jo) ens trobarem cada matí o tarda per compartir l’aprenentatge, serà el lloc privilegiat des d’on observar-ho tot amb ull crític, sintètic i profund, si és possible.
Aquest lloc, aquesta cantonada, per mi, parteix del cor, del mig del pit, des d’on parteixen les meves actuacions i acaba al cap, al cervell, on les analitzo. Escriure i omplir aquest bloc serà una feina que m’ajudarà, espero, en aquesta feina d’anàlisi però desitjo no trobar-me sola, així que us animo a aportar idees, recursos i/o receptes màgiques sobre educació.
Però sóc nova en els blocs i espero aprendre’n ràpid per tal que la meva motivació no minvi. Per ara intento ser autodidacta però tinc companys a qui puc demanar auxili si se’m complica l’aprenentage. No sigueu massa exigents amb mi… doneu-me temps i…
…ens trobem a la cantonada!!!
Oh, què xuli!!!!!
M’encanta tenir mestres del segle XXI a l’escola, modernes, decidides i amb empenta digital.
Ara podré veure dia a dia tot el que em perdo per no poder venir sovint a la teva classe.
Espero poder continuar aprenent gràcies a un equip meravellós de mestres.
Felicitats pel blog!
Un petonàs a cadascuna de les teves tortuguetes.
Toñi