“Els primers dies i setmanes cal que les educadores acompanyem a cadascun dels infants, des del que interactua amb nosaltres al que no ens vol veure ni en pintura. Cada infant és únic i cal respectar la seva individualitat durant el procés de familiarització” 


A l’escola bressol, cada setembre iniciem el curs d’una manera extremadament intensa. Aquest període de “familiarització” és de durada indeterminada (dies, setmanes…) És una situació delicada en què sovint l’infant se separa, per primera vegada, de la seva família. Cada infant és únic i cal respectar la seva individualitat durant aquest procés. Necessitarà el seu temps per familiaritzar-se amb aquesta nova situació, a la vegada que les seves famílies (i les educadores) també. Aquest procés ha de ser flexible i adaptable a les necessitats dels infants. Lamentablement, sovint és complicat poder-lo fer en condicions perquè no existeixen permisos laborals que ho facilitin. Sabem de la importància que té fer-lo bé, pel benestar dels infants, i caldria poder disposar de dies per poder fer aquest procés de la millor manera possible.
L’objectiu principal és respectar, sostenir i acompanyar aquelles emocions que sorgeixin fruit de la nova situació i vetllar perquè, de mica en mica, l’infant es vagi sentint millor a l’escola i estableixi bons vincles entre totes les persones que ens trobem implicades en aquest procés.
En quant al comiat de l’adult, com que aquest procés ha de ser progressiu, els primers dies estan junts a l’espai l’adult i l’infant. Al cap d’algun dia es produeix una primera i curta separació per anar a poc a poc, sempre depenent de la reacció de l’infant, oferir allargar aquesta estona de separació. És en aquest moment del comiat que sovint ens trobem amb adults que ens diuen “marxo ara, que està distret, no?”… No! Cal acomiadar-se, és necessari per a que l’infant vagi entenent la situació i cal que el comiat es produeixi: “Me’n vaig un moment a fer un cafè i torno”, “vaig a comprar el pa i torno en quinze minuts”, “vaig a treballar, tornaré a buscar-te després de dinar”, etc. Així l’infant va prenent consciència d’aquesta separació, i a poc a poc va entenent que l’adult marxa, però torna.
Caldrà temps per crear vincle amb els nous adults de referència, així com per conèixer l’espai, els seus materials i els altres infants. Pensem que de cop i volta passen a conviure en grup, compartint el dia a dia i totes les rutines i activitats quotidianes amb d’altres infants. Hem de ser conscients de la importància d’aquesta etapa en què es produeix la primera separació amb el seu nucli familiar, amb el qual tenen el vincle més profund i més potent que es pugui tenir.
El que es viu a l’escola bressol no es torna a viure enlloc. Que comenci el curs!

Font: El diari de l’Educació (Aina Cabau) – https://diarieducacio.cat/inici-de-curs-a-les-escoles-bressol/