Codi genètic

Fitxa núm.: 1

I DADES BIBLIOGRÀFIQUES

1. TÍTOLS DE CRÈDIT

  • Títol: Codi genètic 
  • Autoria: única: Amàlia Lafuente
  • Edicions: 2 (1a ed.: 2009, 2a 2010)
  • Editorial: Proa
  • Col·lecció: “Projecte beta”
  • Nombre de pàgines: 348
  • Públic a qui va adreçat: adult
  • Temàtica científica: genètica, tractament de l’Alzheimer, món de la recerca
  • Gènere: ficció
  • Subgènere: thriller científic

2. COMPONENTS DEL LLIBRE

  • Dedicatòria: “Per als que encara creuen que fer recerca  és tocar amb un dit el cel.”
  • Parts i capítols: Sis parts i 25 capítols numerats i amb títol.
  • Nota de l’autor: Aclariments respecte a la visió de la ciència, dels polítics presentats en el llibre, i agraïments als científics que l’han ajudada en la trama científica i als professors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
  • Primer capítol en línia aquí:  
  •  Sinopsi de la contraportada:

La descoberta d’un fàrmac contra l’Alzheimer centra les investigacions de la Marina Fontcuberta. Amb l’arribada d’un nou director a l’Institut de Neurociències, que ha fet una carrera brillant als Estats Units, la recerca es complica perillosament. Enlluernada pel magnetisme del flamant director, la jove Marina està temptada de saltar-se els límits de l’ètica professional.

Amàlia Lafuente retrata amb habilitat el món de la investigació científica: la lluita dels becaris, l’abús de poder dels triomfadors, la competitivitat, els jocs de seducció entre els companys…Amb tots els ingredients del millor thriller, Codi genètic atrapa el lector amb un tema d’actualitat i uns personatges de carn i ossos.

II DADES LITERÀRIES

1. ELS ELEMENTS NARRATIUS

  • Protagonista: Marina Fontcuberta, doctora en Medicina, investigadora.
  • Persona de confiança: gènere i professió. Gemma, cosina de la protagonista.
  • Parella sentimental desitjada o efectiva: gènere i professió. Dr. Francesc Ribalta. metge especialitzat en el tractament de l’Alzheimer.
  • Facilitador(a) del coneixement científic: Miquel Tena, investigador, opta per anar-se’n del centre de recerca voluntàriament en el moment de l’arribada de G.M, l’investigador estrella arribat d’Amèrica.
  • Tipologia de reptes i entrebancs trobats per la/el protagonista: vinculats a la seva condició de dona, d’una banda,  i a competitivitat acérrima i a l’arrivisme dins l’àmbit de la ciència.
  • Altres personatges femenins rellevants: Angelina, portera de l’edifici i antiga mainadera de la protagonista, abnegada i noble de cor; Dra Nadia Ipatescu, investigadora polonesa, “tutora” de GM, genuïnament apassionada de la ciència i calculadora alhora, que no es deixa arrossegar per l’ambició. Nelly, germana de pare de la protagonista, investigadora que ha optat per dissimular el seu atractiu físic per evitar l’assetjament sexual dins el món de la ciència, del qual ha estat víctima la seva mare investigadora també i del qual ella mateixa n’és el fruit.
  • Altres personatges masculins rellevants: professió i personalitat. Andreu, investigador d’una gran sensibilitat, secretament enamorat de la protagonista, acaba essent víctima dels arrivistes sense escrúpols i acaba morint.
  • Regust final del llibre (amb especial atenció a representacions de rols de gènere, i de visió de la ciència): Optimisme mesurat, tant pel que fa a qüestions relatives a l’igualtat entre els gèneres, com a l’èxit merescut dins l’àmbit de la ciència. Al final es fa justícia poètica. D’una banda, G.M, l’arrivista sense escrúpols que assetja sexualment la protagonista i, en despit, intenta malbaratar la carrera científica de la protagonista acaba patint l’Alzheimer, precisament la malaltia de la qual pretén treure prestigi. La protagonista aconsegueix alhora prestigi dins l’àmbit científic i l’amor.

 2.     Impacte

III RECURSOS EMPRATS EN LA TRAMA CIENTÍFICA

1.      Recerca d’informació

a) Consulta per Internet:

  • “[Nadia]Va ser una immersió magnífica cap a l’espai infinit, cap a les galàxies de les neurociències, que eren les seves preferides. Finestra rere finestra, passejava entre revistes digitals com aquell qui camina entre estels i planetes, i aterrava en aquelles que semblaven més interessants.” (p. 86).
  • “Era normal que una periodista jove, amb informació estàndard del Medline, volgués començar per allà[preguntant al Miquel sobre el CP 801” (p. 332)

b) Consulta a experts:

  • “El dilluns següent la Marina es va quedar a la sala fins que es va fer fosc. Volia consultar a en Francesc [Dr. Ribalta, responsable de la unitat on ella treballa],l’actitud depressiva de la Beneta” (p. 175)

2.      Empatia del narrador amb el lector no versat

a) Assenyalant la gran dificultat del tema:

  • “Durant l’exposició de l’Andreu [en la sessió familiar explicativa per recaptar fons per a la recerca], la Marina va repassar les figures de l’Angelina, la Gemma i els pares de l’Andreu. Tots quatre estaven estirats cap endavant, rígids i amb el front arrugat, fent un esforç sobrenatural per seguir l’assenyalador vermell de l’Andreu sobre els esquemes neuronals. El pare Tena [metge jubilat]era l’únic que es repenjava relaxat en el seient.” (p. 254)
  • [Narrador en G.M] Sort que la majoria d’ells [assistents a la presentació oficial del nou fàrmac] no entenien gaire ni l’anglès ni allò de la barrera [hemotoencefàlica], però tothom parava orelles perquè notaven que hi havia tensió (p. 302)”

b) Fent flashback recapitulatiu:  

  • [Narrador en mode Andreu] “L’Andreu, recolzat en la barana de ferro, pensava que el temps passava molt ràpid i que ell començava a notar senyals d’esgotament per la tensió de tantes setmanes de feina. […]Ara ja sabien com actuava el CP. Primer mostrava un paper protector que s’evidenciava a través de les proves de cultius … (p. 269-270). 

3.      Experiments dins la novel·la

a) Experiments al laboratori:

–         S’explica el procediment i el resultat

  • “ Col·locaven els ratolins a nedar en un tanc i els animalons havien de trobar una plataforma amagada sota l’aigua per poder fer peu i descansar […] El ratolí no recordava les pistes ni de què anava el joc, i donava voltes absolutament desorientat. Era una soca seleccionada per envellir ràpidament, que servia de model experimental per a l’Alzheimer. La bèstia va trigar una eternitat de quaranta-cinc segons a trobar l’artefacte enfonsat. Semblava extenuat, amb el pèl enganxat al cos.” (p. 17).

–    Com es registren els experiments:

“–És el cas número cinquanta  –va cantar la Marina perquè en Toni, el seu becari ajudant, en prengués nota.”(p.18)

–    Com s’enregistren en vídeo:

“–Vas dir que faríem aquesta sèrie i prou, no? –va remugar en Toni, que controlava la filmació de l’assaig des del despatx del costat.”(p.18)

b) Observació. Explicar els experiments “in vivo”. Espontanis.

  • “Ella va obrir els ulls. Un corrent elèctric li va recórrer el còrtex frontal fins a l’hipocamp. Els músculs se li van tensar i va recuperar la parla. (p. 293)

4.      Figures retòriques per explicar ciència

a) Comparacions:

  • “Tot d’una va pensar que el seu treball era com aquella costura. Contenia la malaltia, la subjectava a lloc. Constituïa el primer pas, imprescindible, per cosir definitivament les neurones, d’una a una, i recuperar la funció perduda.”(p. 345)

b) Metàfores:

  • “La teranyina neuronal atròfica s’escampava amb prou feines pel camp de mira [sota el microscopi]” (p. 67)
  • [Marina a Gemma]Te’n recordes quan et deia que en l’Alzheimer les neurones del cervell es cobrien d’una teranyina espessa que acabava ofegant-les? (p. 214)

c) Paral·lelismes:

  • “la recerca al nostre país, és com aquestes molles de pa. Escampades sobre una gran superfície gairebé no es veuen; és recerca de poca altura, que, de tant en tant i només per atzar, dóna lloc a un descobriment important. –I encastant-se una molla al dit índex, se’l llepà teatralment. – Si les anem picant d’una en una, ni les notes al paladar./ Després va agrupar les molles en dues muntanyetes, i li explicava que, si es creen centres de recerca o es potencien grups, es concentren recursos i, si més no, la recerca pot ser més competitiva. Inconscientment, havia agrupat les molles més grosses. […]El cafè per a tothom és mal vist. Tu [al conseller de recerca] ho saps millor que ningú. Hi ha molt funcionari mediocre que ni treballa./ Aquí va fer una pausa per pescar una molla grossa que havia quedat a la punta de la taula. /–Hem de seleccionar els investigadors perquè el producte sigui viable i es paladegi millor. “ (p. 63)

 5.      Humor: acudits i jocs de paraules

a) Dels llecs en la matèria que permet als científics explicar-se:

  • Ø  [Marina a Gemma] –[…]Però sense saber-ho havia fer servir ratolins knock-out./Knock què? /Són ratolins modificats genèticament […]Això vol dir que cap ratolí no tenia el gen protector [en front a l’Alzheimer]gstmf1(p. 214)

b) Dels versats en la matèria (argot de l’Institut).

–         Com s’autoanomenen:

  • “ [La Marina] era una Dement [als especialistes en Demència dins l’Institut] i, per tant, no suposava una competència directa en la promoció interna”. (p. 25)
  • “Les cares dels Depressius [especialistes en Depressió dins l’Institut]de primera fila”(p. 28)

c) Humor a partir dels coneixements científics:

  • “El punter vermell titil·lava pels gràfics amb un parkinsonisme alarmant”(p. 28)

–         Humor masclista

  •  “[REINA a ANDREU]”–És una bona peça [l’Ester]i necessita tractament urgent de testosterona en barra”(p. 35)
  • [REINA a ANDREU]”Tu no saps que els homes funcionem amb el lligament òculoescrotal. M’enténs la broma?” (p. 36)

d) Humor a partir del funcionament del món científic

  • [Gerent de l’Institut a Dra Ipatescu arribada dels USA] ]”–És justament un dels punts que tenen prioritat en aquest moment…
  • [IPATESCU a gerent] ]”–És a dir, que no hi ha ningú que hi treballi” (p.39)
  • “L’escot[de la Marina]tallat a pic per l’esquena que baixava més enllà del que era acadèmicament correcte”(p. 55)
  • [Narrador en mode IPATESCU] Què fa la Bel [dona del director i amant seu] extraterrestre al planeta dels Dements científics. (87)
  • “[Narrador en mode Guillem]Es faria amb la crème de la crème de la demència senil.”(p.104)

–          Humor blanc.

  • “Institut d’Educació i Recerca en les Ciències de la Salut: IDERUCS:  (p. 337)

6.      Qüestionament científic. Mètode científic: assaig/error/comprovació

  • “El CP 801 També funcionava quan estava preparat correctament. Així, doncs, el solvent no constituïa cap problema.”( p. 203)
  • “El cert era que encara li feia mal recordar la decepció que van patir en adonar-se que les seves “cues de pansa” produïen úlceres d’estómac i salicilisme” (p. 332)

7.      Cultura científica

a) Curiositats i anècdotes.

–    maneres“acientífiques” de posar noms

  • CP vol dir cues de pansa. (p. 238),
  • MD 29 (p. 266) meduses i 29 és el dia de l’aniversari

b) Científics citats: Golgi i Ramon i Cajal (p. 30)

IV Representacions ideològiques transmeses

1.  Visió de la natura i de la ciència:

a) La ciència potenciadora de l’ésser humà

  • [Andreu a Marina] –La recerca neix del desig de comprendre l’enigma de l’existència. No notes que investigar i, encara més, descobrir, et commou espiritualment?” (p. 250) i després rebla el clau amb una frase que l’autora utilitzarà en la dedicatòria general del seu llibre“Buscar els origens de la vida és tocar amb un dit el cel” (p. 251)

b) Fe en la ciència generadora de dubtes paral·lels als d’ un creient.

  •  “[Narrador en Marina]Pobre Andreu! Amb el seu posat esprimatxat i el seu gest sorneguer. Tant proclamar que la ciència era justa i amb ell havia estat abusiva i despietada. Gairebé el podia sentir al seu costat.(p. 291)

c) Desmitificació/humanització  dels científics:

  • [Al ratolí abans de decapitar-lo per examinar-ne posteriorment el cervell] “No et preocupis, maco, no patiràs –li xiuxiuejava l’Orellana mentre li engrapava amb fermesa el cos.” (p. 21)
  • [[La Marina als ratolins]–Senyors, al bany! (p. 203)

d) Crítica de l’americanització – Condicions socials dels científics als USA.

  • “Als Estats Units, allò d’un mes de vacances era inconcebible. La gent, que temia una netaja de personal, va fer-ne alguna setmana encoberta i, apareixia i desapareixia amb la bata posada, i sobretot, quan hi eren es feien veure prou” (p.75)
  • Senyals en anglès: COFFEE ROOM; NADIA IPATESCU OFFICE…

e) Arrivisme del científics

  • –[Francesc Ribalta] O sigui que treballes al Club d’Alpinisme de les Neurociències?” (p. 65)
  • hipocresia dels arrivistes. “Indubtablement allò feia tuf de competència deslleial disfressada de favor a la humanitat”

f) Pràctiques mafioses

– l’existència de “capos”

  • [Marina a Miquel]En Guillem és un capo?/-la –No, estan més amunt.” (p. 241)
  • I com et poden prohibir investigar?/Deixant-te morir a poc a poc. […]Tenen acòlits als llocsestratègics, ales comissions nacionals, a les agències d’avaluacions […] (p 241)
  • Coacció al Toni, becari, amenaçant-lo dins la “llista de becaris de renovació dubtosa i fent-lo anar a robar la fórmula del nou fàrmac (p. 281)que resulta amb la mort fortuita de l’Andreu que es envestit per la moto del Toni. “Potser era mort perquè no somicava ni es movia. Les passes del guarda sonaven a prop i la por el va fer incorporar-se i ranquejar fins a la moto. Ell i aparell es van aixecar amb celeritat […] Havia de salvar la pell com fos”(p. 281)

Allunyament del Toni “El seu estat d’histèria recomanaven la seva deportació als Estats Units com més aviat millor” (p. 288)

g) Poca “cultura” dels científics

 –[Francesc Ribalta] No vull ser un metge científic ignorant (p79)

h) Precarietat laboral

  • Llista dels becaris poc productius exposada (p.99) “pla de qualitat de becaris” (p 101)

i) El lliurament desinteressat dels “veritables” científics:

– Fer activitats paral·leles per aconseguir diners per fer la recerca

  • –Al capdavall, amb aquell estudi no faria ciència, però sí que faria diners. Diners que podria utilitzar després en els seus projectes [recerca contra l’Alzheimer des del “desterrament” de Girona]Era una forma de prostitució científica. I, amb preservatiu, segura. (p. 221)

– No cobrar si cal

  • “Però en aquells moments, cobrar o no cobrar era irrellevant. / –Podrem guarir una de les malalties més fotudes de l’home: la que no permet morir amb dignitat.”(229)

– Recaptar finançament per al projecte entre els familiars

  •   “-Accionistes d’una oenagé sense ànim de lucre (p. 253)

j) Normes no escrites del professor universitari:

  •  “Observar en comptes de veure”/”Sempre havia de parlar de manera impersonal, fer pauses i mirar a l’infinit per no destornar els desgraciats de les primeres files[…]Va acabar deu minuts abans d’hora i es va guanyar el bramul contingut de la platea. No es va disculpar. No es podia disculpar, era una altra norma.

k) Relativització de les bondats/maldats del món científic

  • En Miquel, l’investigador desterrat a Girona i cap que ha investigat i descobert l’efectivitat del CP: “ La recerca al nostre país té poca anys d’antiguitat. La recerca moderna, com aquell qui diu, acaba de començar. Hi ha homes i dones bons que en formen part, han aconseguit meravelles- després, com donant-se per vençut va afegir –Com en totes les professions hi ha de tot (p. 313)

l) Pactisme final amb l’establishment.

  • “Però el seus companys, i també en Francesc, li van fer veure que hi havia molta gent al seu  costat que es beneficiaria del reconeixement, i que s’havia de deixar coronar [acadèmica numerària promogut pel que ara és ja exvicerector] tant si ho volia com si no.” (p. 344)

m) Atzar/destí

– Determinisme:

  • “[…] convençuda que tindria sort i que les preparacions provarien l’eficàcia del fàrmac, sense pensar que el destí podia haver decidit abans fins i tot el color de les tincions.”

– Portador de desgràcies:

  • “Aquella nit infortunada de la revetlla, la Marina havia anat a la facultat. […]Instintivament es va ficar la mà a la butxaca i palpà el mòbil amb el missatge encara calent de l’Andreu, “ja passo jo per cultius”, ras i curt gairebé com un retret. […]Un cop al cap amb la vorera l’havia matat a l’acte.” (p. 285)

– Portador de felices casualitats:

  • “Aquesta minúcia fortuïta va suposar un gir inesperat perquè d’aquella errada en va sorgir el seu descobriment científic, que va trasbalsar-ho tot”(p. 13)
  • “De vegades, però l’atzar es riu burleta de les nostres premonicions particulars i es presenta en forma de viatger que avança decidit per l’espai minso del passadís, amb la targeta d’embarcament a la mà. Era la Nelly Foster, la famosa neuròloga.”(p. 108)

2.  Visió de la dona

a) Objecte de bromes masclistes dins l’àmbit laboral

  •  “[REINA a ANDREU]”–És una bona peça [l’Ester]i necessita tractament urgent de testosterona en barra”(p. 35)

b) Susceptible de ser “comprada”

  • “Aquella dona era ambiciosa. Potser un càrrec…I la quota femenina a l’Institut quedaria més equilibrada” (p. 39)

c) Capaç de ser tan dura i sagaç com els seus homòlegs

  • [Nadia en resposta a l’oferiment del vicerector de fer-se càrrec d’una comissió]:Miri, això de les comissions ho porten molt bé, vostès, els homes. Perden millor el temps que nosaltres” (p. 41)

d) la dona soltera malmirada per les dones de la generació anterior

  •  “[narrador en mode tia Magda de la Marina]Quina llàstima de noies. Sempre traient la llengua, volent ser igual que els homes. Quina bestiesa (p. 71)
  • “El fet de ser mare de família encimbellava la noia en un pedestal on no li calia fer gaires coses per ser admirada incondicionalment.” (p 74)

e) Objecte d’assetjament dins l’àmbit laboral

– Involuntàriament

  • Comença amb una “Mà reptant” del G.M, director de l’Institut a la Marina (p.83)per “[GM]–No vull ser el teu pare i ho saps perfectament” (p. 123) fins a la coacció –Doncs ja saps el que has de fer–li obrí la bata i matusserament li abaixà la cremallera del jersei. (p. 135)

– Volgudament

  • [narrador en mode Ester ”alpinista”]“I vés a saber si una nit boja acabaria amb la signatura d’un contracte postdoctoral als Estats Units”

f) Vista com a feble pels estaments superiors

  • “[Conseller a vicerrector]–Sort en tenim [les dones investigadores]Poques vegades fan una denúncia formal. Només volen tranquil·litat […]No sé on vaig llegir això que les dones busquen pau i no justícia. “–Imagina’t que t’enfrontes amb en Miras –insistia el conseller– Armes un daltabaix que Déu n’hi do, i després ella es tira enrere. (p. 162-163).

g) Bellesa admesa per la dona com a inconvenient en el món científic

  •  Consells d’un a dona científica (Nelly) a la protagonista (Marina): –Mira, si tens la mala sort de ser guapa, ho has de dissimular(p. 185)/ És clar que ho pots fer [anar “maca”]. Però llavors no esperis que ningú et prengui seriosament

h) la generació anterior de dones com a excusadores dels seus victimitzadors

  • [Narrador en mode Angelina]”La teva mare estava malalta i un home té les seves necessitats” (p. 323)

3.  Visió del país:

a) La no explicitació de la llengua en la qual es parla

  • [el Gerent a Nadia, ajudant del nou director estrella vingut dels USA] És admirable el domini que té de la nostra llengua. Per a una persona russa ha de ser difícil…”/ –Romanesa, sóc romanesa (p. 39)

b) Esment en la procedència de la beguda de les celebracions

  • Tastar cava català

c) La pàtria i el país és Espanya

  • “La colònia espanyola –ella havia mantingut un cert sentiment de pàtria malgrat que era americana de naixement-es reunien sovint, compartien festivitats, especialitats culinàries i notícies del país, tant polítiques, com futbolístiques”[…] La doctora Xifré patia un càncer avançat. En James Foster havia mort feia un parell d’ansy i la dona havia caigut en una depressió que, segons la Nelly, li havia desencadenat la malaltia maligna” (p. 108-109)

d) Catalunya citada en el nom de la Universitat

  • “Ester Cruïlles Institut de Neurociències. Universitat de Catalunya (p. 116)

e) Visió dels tripijocs de la petita política “del modest” país

  • [Conseller Matas a vicerector]–Quin país, el nostre! Modest i magnífic a la vegada. –En Matas assenyalava amb el tovalló a través dels vidres. (p. 163)
  • [Conseller a vicerector]“La versió oficials és que aquests diners no es perden , sinó que serviran per incrementar la convocatòria del proper any” –I tenim un munt de parcs científics per crear…/–Però no dius que no hi ha diners?/ –Per això sí (p. 246)

f) El Barça

  • [En Toni que, sota amenaça del G.M, ha anat a espiar el grup de recerca de la Marina a Girona s’emporta de record dos condons: un de blau i un de vermell] “Visca els colors del barça” (p. 244)