Pel camí de l’arbre de la vida

Fitxa tècnica núm.: 10

I DADES BIBLIOGRÀFIQUES

1. TÍTOLS DE CRÈDIT

  • Títol: Pel camí de l’arbre de la vida
  • Autoria: única: Rosa Fabregat
  • Edicions: 2 (1a ed.: 1985) edició dins La dama de glaç (1997, conjunta amb Pel camí de l’arbre de la vida)
  • Editorial: Pagès editors
  • Nombre de pàgines: 202
  • Públic a qui va adreçat: adults
  • Temàtica científica: genètica
  • Gènere: Ficció científica

2. COMPONENTS DEL LLIBRE

  • Nota introductòria: Explica el perquè de la reedició i l’”experiència de reflexió constructiva de la pròpia obra que ha constituït” (p. 7-9)
  • Capítols: Vint-i-sis capítols numerats. 
  • Sinopsi de la contraportada:  

En l’estructura d’aquest díptic [La dama de glaç] cal assenyalar l’habilitat constructiva de Rosa fabregat. Tot i que Pel camí de la vida sigui la prolongació real de [Embrió humà ultracongelat núm F-77, les dues novel.les tenen vida pròpia però no independent, sinó dirigida per un sol fil conductor: una dona, Judit, omple les dues novel.les […] El realment extraordinari és que l’autora hagi estat capaç de transformar el món de la biogenética en matèria literària plena de delicadesa, gràcia i pació. Miquel Dolç (La Vanguardia, 8-5-1986).

II DADES LITERÀRIES

1. Elements narratius

  • Protagonisme: coral paritari: Narcís (vidu de Judit Ascasíbar)/Yvette (advocada laboralista, dona de l’Oriol, l’amic del Narcís, que gestarà l’Artínia, la filla del darrer); Sr. Alcasíbar (sogre d’en Narcís)/Súrnia (dona que gestarà en paral·lel el fill del Sr. Alcasíbar, bessó de la Judit).
  • Persona de confiança: Oriol, amic del protagonista, dóna suport al seu amic i fins accepta que la Yvette, la seva dona, gesti i infanti la filla del seu amic.
  • Parella sentimental desitjada o efectiva: Abigaïl, dona comprensiva i serena que accepta la inusual situació d’en Narcís i la seva filla Artínia que viu amb la Yvette, la seva “gestadora” dins la família d’aquesta.
  • Facilitador(a) del coneixement científic: la reflexió sobre la vivència de cadascun dels personatges sobre els coneixements mèdics transmesos pels professionals en la situació que els ha tocat viure: els transplantaments dels òrgans de la Judit, el transferiment de l’embrió de la Judit a la Yvette i el transferiment de l’embrió congelat, bessó de la Judit, a la Súrnia.
  • Tipologia de reptes i entrebancs trobats per la/el protagonista: vinculats a la gestió -personal i social- dels avenços científics i les seves implicacions bioètiques.
  • Altres personatges femenins rellevants: La Montserrat, mare de la Judit, dona desdibuixada que ha acceptat les decisions del seu marit sense opció a oposar-s’hi. La Súrnia, la gestadora del germà bessó de la Judit, dona colpejada per la vida que decideix sortir de la misèria oferint-se per gestar un embrió a punt de caducar i treure posteriorment profit del fet que és el fill d’un home ric.
  • Altres personatges masculins rellevants: professió i personalitat. Alcasíbar, home de negocis sogre del protagonista. En trames paral·leles, en Gregori, home sensible i romàntic que viu una història d’amor madur amb l’Amèlia. En Casimir, jove informàtic amb una vida professional inestable, que troba finalment l’amor en l’Adelaïda.
  • Regust final del llibre (amb especial atenció a representacions de rols de gènere, i de visió de la ciència): Escepticisme respecte a la capacitat humana de gestionar els reptes bioètics sorgits dels avenços mèdics, recels i inquietuds en front de la ciència. L’home convertit en aprenent de bruixot que perd de vista la mà de Déu, i fins i punt de dramatisme atès que la novel·la acaba amb la mort sobtada de la protagonista, nascuda per l’acció humana (fecundació in vitro). La novel·la emana, en canvi, gran optimisme respecte a la condició de la dona que preveu el 1984 per al 2010 amb assoliments socials superiors als obtinguts (dona capellana) i respecte a les condicions laborals, amb previsió de reducció de l’horari laboral en una societat del lleure, que malauradament no s’ha arribat a produir, ans al contrari.

 2.     IMPACTE

  • Enllaços relacionats :

 –>GOOGLE BOOKS:

Pel camí de l’arbre de la vida. (edició 1985). Accessible clicant aquí

Inclòs dins La dama de glaç. (edició 1997). Accessible clicant aquí.

  • Esments i ressenyes als mitjans:

–> AVUI

 “La tendresa i la sensibilitat jo diria que són la clau de volta de l’obra de Rosa fabregat. […] L’amalgama de base científica i de tractament literari és l’aspecte més original de la novel.la [Embrió humà ultracongelat núm F-77] I, segurament, el més sorprenent i suggestiu.” Isidor Cònsol ( 20-3-1985).

–> LA VANGUARDIA

“En l’estructura d’aquest díptic [La dama de glaç] cal assenyalar l’habilitat constructiva de Rosa fabregat. Tot i que Pel camí de la vida sigui la prolongació real de [Embrió humà ultracongelat núm F-77, les dues novel.les tenen vida pròpia però no independent, sinó dirigida per un sol fil conductor: una dona, Judit, omple les dues novel.les […] El realment extraordinari és que l’autora hagi estat capaç de transformar el món de la biogenética en matèria literària plena de delicadesa, gràcia i pació. Miquel Dolç (8-5-1986). Accessible clicant aquí:

–> EL SEGRE

“Rosa Fabregat ens sorprèn, ara, amb una novel.la d’argument fascinador […][Embrió humà ultracongelat núm F-77] apasiona pel tema, realment insòlit, i per la càlida humanitat que traspuen els personatges. Jordi Pàmias (2-6-85)

–> SERRA D’OR

DURAN, Xavier: “Biologia novel·lada” [sobre La dama de glaç], Serra d’Or (Barcelona), n. 459, març 1998, p. 34. Accessible clicant aquí.

–> TRACES UAB

–> VILAWEB

DURAN, Xavier: “Presència i absència de la tecnologia” , juny 1996. Accessible clicant aquí:

–> ENTREVISTA:

Entrevista feta per Jordi Solé i Camardons. Accessible aquí: