Sóc així, poc, ni més ni menys
conveçut del meu fracàs vers tú

No sóc qui et mereixes, no puc ser el que vull
i em sento un destorb per la teva grandor
per això escric d’estrassa esbossos de por

Només sóc una pedra, tu ets el camí
només sóc un escull, tu ets el dofí
només sóc un nosa, tu el paradís
només sóc poc i tu ho ets tot

Sóc travat d’errors, el dolor que et fa mal
i em sento falòrnia a la teva immensitat
per això sóc un presagi del meu final

Només sóc una airina, tu ets vendaval
només sóc una àncora, tu ets el veler
només sóc una cel.la, tu el castell
només sóc poc i tu ets un món

No sóc qui et mereix, no puc ser Déu
i em sento incapaç de ser el teu relat
per això escric reversos d’amargura i plany

Sóc així, poc, ni més ni menys
convençut del meu fracàs vers tú.