JA SOM A PRIMÀRIA!!

A 2n estem treballant el conte: les seves parts, construcció de contes, etc.

Per aprendre-ho d’una manera diferent estem utilitzant els contes bojos i hem fet entre tots uns quants:

La joguina
Era l’any 2013, un dissabte al matí, l’Eduardo, la Maite i jo estàvem asseguts davant d’un microones connectats a Internet. Quan de sobte va sortir a la pantalla un cotxe teledirigit molt lleig, era molt rodó, de color blau; ballava la música del grup La Familia dels Violins i parlava un idioma semblant al japonès. Us imagineu quin ensurt ens vàrem emportar? Tot i que han passat més de 5 mesos ho recordem com si fos ahir mateix. Sort que teníem l´antivirus en marcha.

La casa màgica
Una vegada a l’any 3000 hi havia una casa que era màgica: la cuina parlava i també parlava el tamboret, i els dos van dir:
-Casa, posa’t a rentar-se les dents!! -i la casa els va fer cas, però no podia.
Llavors la cuina, el tamboret i l’ordinador van fer màgia per ajudar-la a rentar-se les dents. I així la casa es va trencar.
Conte, contat ja s’ha trencat.

El gos inventor
Un dia de l’any 10000 un gos que es deia Amalia, va voler inventar coses estranyíssimes: una olla exprés que anava amb cables de telèfon, un armari que anava amb aire comprimit…
I un dia va voler vendre-ho tot, aquell dia va ser genial per a ell, ho va vendre tot.
Però quan l’Adrian, un senyor que va anar a comprar allà, va obrir aquella olla exprés va veure que necessitava internet; i quan va contractar un servidor aquella olla exprés va explotar i l’Adrian va robar.
Conte trencat, conte grillat.

L’examen
El passat dimecres era el dia de l’examen final. Jo estava molt intel·ligent però la Carme de matemàtiques em va aconsellar sentir.
L’endemà vaig fer l’examen, en Miguel i jo no vam resistir gens. Ens van donar les notes i havia tret un 6, no sé per què estava d’allò més hermós, així que me’n vaig tornar a casa molt paulatinament.

El monstre
Un dia vaig anar amb En Fran, l’Andrea i en Ruben a passejar per Sant Andreu de la Barca. Pel camí vam veure un llop de dos caps. Al costat hi havia una botiga de verdures, vaig comprar 8 kg de pastanagues i li vaig donar a l’animal. Però no li agradaven i es va convertir en un ordinador. Ens vam espantar i vam començar a córrer cap a un gratacel. Allí vam trobar un Franquenstein que se’ns volia menjar. Vam començar a córrer i el vam despistar. Llavors vam jugar a arrencar-nos els caps. Finalment vam tornar a casa sencers, sans i estalvis. Va ser un dia graciosissim.

Si en voleu fer més a casa, teniu l’adreça en el link del principi de la notícia.