Category Archives: Formació de Formadors

11a sessió: 22 de juny de 2011

Tot allò que comença… continua…
La sessió d’avui era el “final” de les sessions presencials d’aquest curs de Formació de Formadors. I a tal efecte s’ha programat la mirada de tres formadores sobre la formació; ens han aportat les seves experiències de com van entrar al centre, com es va desenvolupar la seva acció, els vincles que s’estableixen…
Em quedo amb la idea que la construcció del coneixement no és una tasca individual que s’aixeca sobre el no res; tots els nostres avenços s’arrepengen en el treball conjunt de qui forma i de qui és (són) formats.
En cadascuna de les mirades que ens han ofert hi ha un autor(a) i cada autor(a) té la seva història., Aquest blog és també una altra història més.
Reprenen la primera frase que encapçala aquest article, hem acabat la primera fase, però espero contribuir a poder retornar allò que he rebut.

10a sessió: 8 de juny de 2011

Abans de res: MOLTES GRÀCIES, Carles!
Moltes gràcies per les moltes coses que ens vas fer veure amb motiu de la teva sessió sobre generar comunitat.
L’activitat de relaxació/meditació inicial ens va permetre fer una pausa en el que fem dia a dia i predisposar-nos, amb un estat d’ànim favorable, a endinsar-nos a la sessió.
Me n’emporto vàries coses:

  • Res del que porta un membrer del grup ho hem d’entendre com quelcom personal cap el formador.
  • El bon formador ho és pel que és capaç de treure de l’altre.
  • No podem deslligar les emocions dels sentiments.
  • Observar-se a un mateix.
  • La pedagogia sistèmica ens ensenya a mirar, ubicar-nos i relacionar-nos adequadament amb els sistemas humans que ens envolten.
    dimoni1
    Tots els grups som un sistema que es tradueix en una xarxa de relacions i que es caracteritza per la totalitat, la circularitat i l’equifinalitat.
    Recuperar alguns aspectes de la teoria de la comunicació humana com que qualsevol aspecte de contingut ho és també de relació, que els formadors som filtres emocionals, la ubicació de cadascun dels membres i l’interlligam van ser aportacions sobre les que incorporar a la nostra motxila.
    En definitiva, la reflexió sobre la comunicació, l’educació afectiva i el creixement personal són els temes amb els que, personalment, he connectat.
    En aquesta sessió, sense utilitzar cap powerpoint i utilitzant molt poc la pissarra, el formador va aconseguir una implicació cognitiva i emocional amb els continguts que vam compartir.
    Estic convençut que sense estimació es fa molt difícil la tasca d’educar i que no hi ha futur que s’edifiqui sobre la basa de la desconfiança.

  • 9 sessió: 4 de juny de 2011

    La sessió d’avui sobre l’acompanyament i facilitació de processos de canvi ha estat conduïda per la Marga Teixidor i la Inma López.
    Les diferents activitats dutes a terme, al llarg de la sessió, han estat enfocades a proporcionar-nos eines per poder intervenir en un centre com a formadors.
    Serveixin els ítems que ens van proposar:

  • Què m’emporto?
  • La importància de connectar la formació amb les necessitats manifestades; això fa que la formació tingui expectatives d’èxit. Actualment s’intenta que sigui així a través la recollida de necessitats que es fa abans de fer l’oferta, encara que en aquest fase potser que no hi participi el claustre…
    El coneixement del context on es fa la formació i la cultura de centre: com molt bé es va exposar, els assitents inicialment poden adoptar un rol passiu de només escoltar o per complir amb l’horari o …
    En aquest sentit, l’activitat inicial sobre com ens hem sentit en una formació, que recordem… és molt adient per fer aflorar tot tipus de sentiments, vivències i experiències.
    També va molt bé per rebre feedback l’activitat “Amb quin ninotet del vaixell t’identifiques pensant en la formació que estas rebent”
    El que el formador tingui un model didàctic de referència, és un altre aspecte que m’emporto cap a la meva motxilla.

  • Quins són els meus dubtes?
  • Que la formació es desenvolupi en un marc de compromís entre els dos agents i que aquesta es reflecteixi en la millora dels aprenentatges que fa l’alumnat.

  • Quins són els imprescindibles d’una formació
  • Sota el meu punt de vista la formació la fonamento en:
    El compromìs amb la formació per part de qui la dona i els que la reben; tots anem junts, aprenem els uns dels atres i recordant el que deia Delors (en el seu informe En l’Educació s’amaga un tresor) “tots som mestres i aprenents”, la qual cosa entronca amb la interrelació entre la teoria i la pràctica de l’enfocament realista que proposa Korthagen i que ens va exposar la Inmma.
    La interrelació entre la teoria i la pràctica, que ja vaig comentar en una altra entrada del blog amb la metàfora del cicle de l’aigua.
    El formador ha de tenir un model didactic sòlid i utilitzar aquelles eines, estratègies amb que es trobi còmode. Pot semblar una trivialitat, però, per transformar el coneixement has de creure amb allò que fas.
    Finalment, la transferència de la formació cap a la millora dels aprenentatges de l’alumnat. Els destinataris últims són els nostres alumnes i cap a ells ha de revertir la formació que rebem els ensenyants.

    7a sessió: 1 de juny de 2011

    La sessió sobre models didàctics que ens va fer en Ramon Grau em va fer establir connexions (com a tots nosaltres) amb la meva pràctica a l’aula.
    Fruit d’això, voldria compartir alguns aspectes relacionats amb el treball per competències:
    1. L’avaluació
    Em sembla que l’avaluació ha de ser coherent amb la metodologia d’ensenyament-aprenentatge, el model didàctic emprat per l’ensenyant comporta una tipologia d’avaluació.
    Una de les maneres de gestionar l’aula, com es va recordar en Ramon, és treball en grup i, aquí és on crec que ens hem de dotar d’instruments per poder avaluar les competències.
    Uns dels instruments d’avaluació, en sintonia amb el model didàctic de treball de competències podrien ser el checklist (llistes de comprovació) i la rúbrica de col·laboració.
    El primer està orientat a valorar el producte elaborat (memòria, presentació…) del grup -que serveix tant per a l’avaluació formativa com la sumativa- i el segon valora individualment a cada component del grup de treball en relació a uns indicadors -es pot utilitzar per a l’avaluació formativa-.

    2. El temps
    Dins del model presentat, vaig trobar a faltar (segur que per manca de temps…) algunes reflexions sobre la dimensió temporal en el treball per competències.
    Em sembla un factor clau. Així com en les sessions dirigides en que el mestre transmet continguts i controla el temps, com afecta el treball del currículum competencial en el temps disponible…?
    Bé, sense voler afegir més feina a la que ja tenim en un fi de curs, m’ha semblat oportú poder compartir aquestes reflexions!

    8a sessió: 25 de maig de 2011

    La sessió d’avui l’hem dedicat a l’aprenentatge i seqüenciació dels continguts, amb la Dolors Quinquer, dins del mòdul de formació en continguts didàctics.
    A partir d’uns models sobre diferents organitzacions de continguts curriculars de ciències socials, hem fet un viatge al llarg del temps on es constata la influència que han tingut les diferents teories sobre l’ensenyament-aprenentatge en la seqüenciació de continguts.
    Ho connecto amb que també podem diferenciar aquestes teories des del punt de vista del rol que atorguen al discent i al docent:

  • El conductivista el rol del discent es passiu, rebent els coneixements directament del docent que és qui té el paper protagonista de l’acte educatiu.
  • En el cognitivisme es considera que l’aprenentatge parteix de l’alumne (coneixements previs), i com pot incorporar els nous coneixements als que ja té i el docent és responsable de que els discents realitzin una organització de la informació rebuda d’una forma òptima, és a dir, organitzada i significativa.
  • El constructivisme posa un gran èmfasi en el rol actiu de l’aprenent, mentre el rol del docent esdevé un guia, mentor i conseller.
  • Una idea clau és que la utilitat dels aprenentatges passa per la seva transferibilitat. Actualment tenim una proposta de currículum competencial basat en un “disseny de continguts que ha de reflexar un enfocament funcional i d’aplicació practica dels aprenentatges i no acumulacio de coneixements”.
    Aquest disseny per competències es concreta en cada etapa del sistema educatiu:

  • Capacitats, a l’Educació infantil
  • Competències bàsiques, a l’Educació primària i secundària obligatòria
  • Competències generals i específiques, al batxillerat
  • En aquesta línia, la teoria de l’elaboració que, a banda de beure del constructivisme, també considera aspectes del cognitivisme, mitjançant la teoria del processament de la informació , tot recurrint a la metàfora de l’ordinador (segons la qual els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al funcionament d’un ordinador):
    almacen
    La teoria de l’elaboració proposa uns criteris per treballar els conceptes i els procediments a partir d’un contingut organitzador i un contingut de suport. Recordem que les competències es basen en els continguts i el paper fonamental que tenen els epítoms en el procés de triar i seqüenciar els continguts.

    6a sessió: 14 i 18 de maig de 2011

    Aquestes dues sessions s’han dedicat a la formació en continguts didàctics conduïdes per la Maria Masip i en David Vilalta.
    Recordo la conceptualització de didàctica que m’ha acompanyat des que era estudiant de Ciències de l’Educació: art o ciència d’ensenyar; és a dir, l’ensenyant és una mena d’artista que utilitza l’aula com un escenari d’operacions didàctiques. L’acte didàctic es compon d’un alumne i un ensenyant dins d’un context, utilitzant una estratègia metodològica per explicar uns continguts. Depèn quin sigui l’agent que emfasitzem tenim metodologies més centrades en l’ensenyant o metodologies més centrades en l’alumne
    Serveixi aquesta petita introducció com a fonamentació del que ens han volgut transmetre el David i la Maria.
    iguana-alebrije
    La realització de l’activitat: Per què una iguana corre damunt de l’aigua? ens ha servit per exemplificar la realització d’un acte didàctic.
    En el retorn de l’activitat que ens han proporcionat, va ser interessant l’aportació que el procés d’aprenentatge és, bàsicament, comunicació i que es basa en la interacció entre professor i alumne. La interacció és fonamental per construir coneixement.
    Això ho connecto amb els tres moments dels processos d’ensenyament-aprenentatge:
    Preactiu: programació de l’ensenyament
    Interactiu: pràctica d’allò que s’ha programat amb canvis segons les exigències del moment.
    Postactiu: s’analitza mitjançant l’avaluació.
    En les diferents fases o moments claus en què es va desenvolupar l’activitat trobem relacions o moments d’interdependència entre els membres de cadascun del grups, produïdes amb les diferents aportacions per respondre a la pregunta plantejada. Aportacions que obeeixen a diferent tipologia:

  • Descripció.
  • Explicació causal.
  • Comprovació.
  • Generalització.
  • Predicció.
  • Gestió del coneixement.
  • Quan valorem l’execució de l’activitat amb l’estat emocional de les persones que la van dur a terme, el vincle que s’estableix ens remet a considerar que “les coses més que ensenyar-se, s’aprenen.
    Acabem la sessió amb l’elaboració d’un llistat dels diferents moments claus que es poden identificar en el desenvolupament de l’activitat, així com les competències vinculades al treball realitzat.
    Entre aquestes destaca l’interaccionisme simbòlic vinculat a la competència comunicativa. Al llarg de la sessió s’ha evidenciat que l’acte didàctic -element de la vida cultural o social que duu a terme l’escola- participa dels supòsits que ens diu Mead: l’interaccionisme simbòlic se centra en fenòmens a petita escala i afirma que tots els elements de la vida social i cultural són el resultat de la interacció entre persones, de la comunicació entre elles.

    5a sessió: 13 d’abril de 2011

    Avui la Carmina Pinya ens ha ofert un mostrari d’aplicacions força interessants de cara a utilitzar en els processos de formació, ja sigui en formació de formadors com, també, per poder dinamitzar el treball a l’aula.
    A partir d’unes activitats que teniem penjades en el moodle del curs, hem anat veient diferents utilitats TIC:
    wordle
    Wordle és una eina online per generar “núvols de paraules” del text que li proporcionem. Els núvols donen més importància a les paraules que apareixen més freqüentment en el text d’origen, fent-les més grans. Podem modificar els núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors. Les imatges que creem amb Wordle les podem utilitzar com vulguem.

    Typewith.me és una utilitat de colaboració simultània en xarxa que ens facilita compartir documents amb altres persones, participants en una sessió de formació, alumnes d’una aula…
    typewithmeUna altra aspecte clau van ser les consideracions a tenir en compte quan elaborem presentacions digitals. Hi ha el perill de reproduir el mateix format que en suport paper: abundància de text, molta explicació escrita, pantalles atapeïdes amb una gran densitat d’informació…
    Fer-nos contestar per petits grups un qüestionari sobre els diferents aspectes (color, mida i quantitat de text, incorporació d’imatges, efectes d’animació, transició de diapositives…) a l’hora de dissenyar presentacions va servir de motiu per utilitzar una altra eina, el google docs.
    Suporta diferents tipus d’ítems:
    – preguntes amb resposta de text
    – preguntes amb diferents opcions de resposta (només es pot triar una)
    – preguntes amb possibilitat d’escollir més d’una resposta.
    – preguntes amb diferents graus de respostes ordenades (escala)

    Finalment, la valoració de la sessió la vam fer també mitjançant un document ppt compartit on cada assistent inseria una imatge i escrivia una frase que reflexava la seva opinió sobre les TIC.

    4a sessió: 9 d’abril de 2011

    La primera part de la sessió d’avui l’hem dedicat a les tècniques per superar el pànic escènic i de control emocional, a càrrec de Gemma Argelaga (interpretant a Marta Serra) i Cesc Notó.
    escena
    Hi ha persones que tenen grans problemes per parlar en públic, equiparable al “terror a sortir a escena” que poden sentir els artistes. Davant d’aquesta realitat ens trobem moltes persones, podem estar més o menys segurs del que volem dir, però una força interna ens impedeix reaccionar a l’exposar en públic el nostre parlament; reaccionem amb palpitacions, les cames ens fan figa, sents el cor al cap, et quedes sord, no et flueixen les paraules, emmudeixes i…
    La posada en escena d’una simulació (cosa que no ens vam adonar fins bastant avançada aquesta) ens va servir per aproximar-nos conceptualment sobre què és la por.
    Al meu parer, en l’actuació de la Marta Serra (Gemma Argelaga) es van evidenciar les seves respostes psicofísiques de por a l’haver de conduir una sessió de formació, -per la qual l’havian avisat la nit anterior i l’altre formador es retrasava… a més el seu fill havia passat mala nit per mal de boca- que sorgeixen per efecte de pensaments que s’anticipen sobre possibles conseqüències negatives, en situacions reals o imaginaries en les quals es parla en públic:

  • la preocupació: ho va manifestar verbalment, vàries vegades.
  • la ansietat, les seves paraules sortien entretallades, no podia articular un discurs coherent.
  • la tensió corporal: va estar sentada darrera de la taula, que li oferia protecció i seguretat, amb les cames juntes. Però també era una barrera física entre l’auditori -nosaltres- i ella.
  • En definitiva, la por activa recursos i ens pot posar a la defensiva i paralitzar-nos davant un auditori.
    El tipus d’auditori també té importància: alguns dels assistents van manifestar la seva preocupació quan han de fer una xerrada col·lectiva davant de pares, cosa que no passa amb els alumnes a l’aula.
    No tenir por és entrenable, vam fer unes activitats per aprendre a no tenir por: el ball del canvi, el joc de la pilota, el jong. D’aquestes activitats nos ens hem de quedar només amb la part divertida, també hem de saber emportar-nos alguna cosa per a la nostra motxilla: les activitats no són gratuïtes.

    Aquesta sessió la connecto amb la que vam fer sobre expressió eficaç, a la qual complementa: la comunicació en públic és com un espectacle. El públic vol entretenir-se, per això vol una sessió amena. La necessitat d’entreteniment és superior a la d’informar-se. Si s’avorreix, acabarà desconnectant. Si el públic es cansa, es queda només amb la sensació de pesadesa; com ens diu Eduard Punset “la ciència i l’entreteniment han d’anar junts.

    A la segona part, l’Angélica Sátiro va treballar el desenvolupament de la creativitat com a motor d’innovació.
    puzzle Va enfocar aquesta sessió en forma de taller.
    A partir d’una activitat en què a cada membre del gran grup se li havia donat una peça de trencaclosques, s’havia de buscar els altres companys que tenien la resta de peces per muntar els quatre trencaclosques resultants. Això va servir per confeccionar diferents grups petits i es va proposar parlar sobre a què no anomenem creativitat, a què no diem innovació, després les mateixes preguntes, però, en positiu i, finalment, per quin és el paper de la creativitat i de la innovació en la formació del professorat.
    Després, ja en gran grup, es van anar recollint les aportacions per poder configurar el que seria el marc conceptual de la creativitat. Les idees claus que m’emporto són les següents:
    La conceptualització que ens va oferir de la creativitat consistent en generar noves, més i millors idees (amb valor), es fonamenta en els següents aspectes:

  • Pensem a partir del què sabem (coneixement adquirit)
  • La creativitat és una capacitat humana que no té edat.
  • És impossible no crear (ho relaciono amb què també és impossible no comunicar), ja que
    – Res perdura per sempre.
    – Res està complet.
    – Res és perfecte.

  • La creativitat no es pot ensenyar però si aprendre.
  • El pensament divergent ha d’acabar en quelcom concret (convergència).
  • Jo destacaria el fet que la creativitat no és exclusiva ni s’ha de reservar només als pintors, als músics… la creativitat és inherent a l’ésser humà i, per tant està present en qualsevol dels àmbits en què es desenvolupa la persona.

    creativitat Dit que la creativitat es manifesta de manera polifacètica, amb moltes cares i àmbits diferents, afegir, però, que totes elles tenen un comú denominador, com ens ho recorden Edison “per crear, fa falta un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració” i Picasso “la inspiració existeix, però t’ha d’agafar treballant.

    De la reflexió sobre que innovar és “produir un canvi (amb risc) per millorar, no per empitjorar, i que tingui rellevància social”, destacaria la gestió del canvi i de l’assumpció del risc que comporta tot canvi.
    Ubicar la innovació dins les capacitats del formador de formadors connecta amb que l’aprenentatge innovador ha de servir per transformar els coneixements, tècniques i actituds de les persones i que és un dels motius que m’ha portat a fer aquest curs. Penso amb les paraules de Paulo Freire “debemos estar preparados para estar disponibles.”

    3a sessió: 30 de març de 2011

    moodleAmb motiu d’aquesta sessió, utilitzar les TIc en els procesos de formació, en Josep Masalles ens ha ofert una visió general sobre els diferents espais que té l’ICE amb suport moodle.

    Els dipositaris de la informació (coneixement?) han canviat; del mestre hem passat als llibres, d’aquests a Internet… El problema d’avui en dia no està en accedir a la informació, per això ja està i tenim, entre d’altres, internet… sinó el què fem amb la quantitat d’informació disponible.
    Ha resultat clarificador el recordatori sobre la finalitat d’utilitzar les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge que han de fer els alumnes:
    Recerca de la informació.
    Estructurar-la, sintetitzar-la per transformar-la en coneixement.
    Presentar-la.
    No quedar-nos només en el fet habitual del “corta y pega” que, malauradament, practiquen els nostres alumnes.
    També em quedo amb la diferenciació entre formació presencial i formació virtual amb els usos diferents que farem de la plataforma així com dels materials que utilitzarem, segons el tipus de formació que es tracti.
    La segona part de la sessió la vam dedicar a dissenyar, en grup, una sessiò de formaciò amb moodle. La temàtica acordada va ser EINES TIC EN LÍNIA (ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AMB UN PROGRAMA D’AUTOR).

    2a sessió: 23 de març de 2011

    dialogDurant la sessió d’avui a càrrec de Juli Palou sobre expressió eficaç i domini dels recursos comunicatius s’ha fet aportacions reeixides sobre el tema clau de la comunicació.

    1. Pensar sobre el com ensenyem.
    Em va activar el record de les teories implícites i de les tories formals o científiques. El fet que la pràctica del professor sigui difícil de canviar, es basa en la utilitat de les teories implícites que li proporciona al professor un ancoratge estable i eficaç que li permet interactuar amb la realitat; quan es proposa un canvi es perd aquest ancoratge de seguretat.
    Aquest idees implícites que té el professorat no ha d’obstaculitzar el procés de formació, sinó que han de ser un camí per accedir-hi: el professor no canvia a pesar de les seves concepcions prèvies, experiències sinó a través d’aquestes. El procés de formació es dilatat en el temps, perque el canvi és progressiu i gradual; abandonar les creences de les teories implícites per abraçar-ne les que es proposen des de la teoria formal o cientifica, es fa quan aquestes són més explicatives, potents i rendibles que les primeres.

    2. Sobre la reflexivitat dialògica.
    L’aproximació que va fer en Juli al tema va ser molt didàctica i reeixida. L’especificació de les variables (monòleg/diàleg i monològic/dialògic) i les quatre combinacions que tenim al creuar-les és molt exemplificadora de les situacions que es donen en la comunicació. El diàleg de sords en que sovint ens trobem – i no només a l’aula…- el podem veure com que dos monòlegs no són un diàleg.

    3. Finalment, molt acurada la recuperació dels principis retòrics del discurs aristotèlicamb l’exordi, la narració i l’epíleg amb la finalitat d’agradar, convèncer i commoure a través del missatge que es dramatitza amb una intenció. El “drama” ho relaciono amb la posada en escena d’un comunicador i, a la seva vegada, amb l’art del formador que ens deia la Neus Sanmartí.
    El discurs de la Shakira als estudiants d’Oxford exemplifica perfectament un discurs construït seguint aquests principis.